Croàcia:Zagreb-Opatija (2.1)

  Dia 2

Zagreb-Opatija

He dormit força be. El matalàs era dur, un llit enorme amb un cobrellit blanc per tapar-te. Feia temps que no sentia l’escalfor, amb el temps que hem tingut que suportar.  

Ara mateix estic al Hotel Bristol –Opatija-. Son les 19:19h, veiem des de l’habitació a la planta 5ª, el mar Adriàtic. D’ací una estona anem a sopar (19:30h). Desprès anirem a passejar-nos  por aquesta ciutat, model Niça o qualsevol ciutat de la Rivière. Antic lloc d’esplendor (s.XIX i començament del XX) encara aguanta.

Avui ens hem passejat per Zagreb, capital de Croàcia on viuen a prop d’un milió de persones 809.268  (2020) , dels quatre que viuen a Croàcia. És, dons, un país amb molt poca població. Zagreb concentra bona part de la industria i és centre de les institucions polítiques.

Hem tingut per fer el recorregut, un reforç molt especial, la guia de Zagreb, és diu Dorotea, una senyora d’un 72 anys, amb una història familiar i personal de pel•lícula, i que de tant en tant, apareixia l’ombra de la Guerra Civil a Iugoslàvia (1991-2001). Amb la nostre guia, hem sortit del Hotel Academia per fer el tour-turístic per Zagreb. Hem anat per un carrer ple de cafeteries i restaurants, aquella hora havia gent prenen el cafè. Hem pujat per unes escales que et conduïen a uns jardins, on hi havia uns grafítics força bons. Bona part d’edificis estaven sent restaurats –terratrèmol del desembre de 2020). Hem sortit al carrer (ulica) Kaptor, un carrer ample, sembla una avinguda i a prop de cent metres si troba la Catedral. També en fase de restauració d’una de les torres que va caure pel terratrèmol.  El seu costat si troba La font de la Madonna amb àngels, construïda por l’ arquitecte Herman Bollé. La torre plena de simbolisme, amb els quatre àngels que representen la fe, l’esperança, la innocència i la humilitat, és projecte cap el cel com si estiguis esperant la vinguda del Altíssim. En aquell lloc, s’han trobat els companys amb una coneguda, que jo desconec, i per això, amb simplement ho anoto al diari.

La nostra guia a pujat a la font, ha explicat les meravelles del origen del croat. Ací, apareixen noms com glagolític i ciríl•lic. La nostre guia estava encantada d’explicar els entrellats d’ambdues formes. Cal dir que malgrat el que poguí semblar, el croat i el serbi, son la mateixa llengua, hi ha petites diferències, però això no té passa importància. En canvi, la grafia si son diferents, perquè també han tingut històries diferents.  Croates i serbis , "malgrat parlar la mateixa llengua, estan separats per la religió i l'alfabet, els serbis amb el cristianisme ortodox i l'alfabet ciríl·lic, i els croates, catòlics i amb l'escriptura llatina*" (pág.109).

Tot el complex de la Catedral i annex, no és podien visitar perquè unes tanques d’obres ho impedia, per seguretat Així, podíem veure l’antic rellotger de la Catedral, però no apropar-nos.

Desprès hem baixat cap a la plaça (TRG) Bana Josipa Jelaċica. El dia era radiant, hi havia moltes famílies passejant per la plaça amb els nens. La plaça és enorme, plena d’edificis clàssics i moderns. La plaça la presideix l'estàtua eqüestre de Josip Jelačić de Bužim- l’escultor: Anton Dominik Fernkorn-. A la cantonada de l’estatua si troba un edifici Art Deco –Palata Feodora Poppovica- al ulica (carrer) Splavnica. El sol escalfava tant els de la ciutat com els turistes. Hi havia també obres de rehabilitació al antic Banc de Zagreb.

Hem passat per l’Oktogon unes galeries plenes de tendes i una cúpula octogonal que dona nom en vidrieres modernistes. Hem anat resseguint la avinguda amb tramvies que circulen per la ciutat i hem arriba a una plaça plena de gent i cafeteries a la Trg Petra Preradovića, també en obres. 

Hem anat cap el funicular que et porta a la Torre Lotrščak  ara reconvertida en museu. El lloc, pleníssim de gent, és a dir, de turistes, permet tenir una panoràmica de la ciutat de Zagreb.  Hem anat per el carrer que et porta cap el Parlament. Passes en primer lloc per l’església de Santa Katarina (s.XVII),la façana fou restaurada per Herman Bollé, que ja l’hem mencionat.  Hi ha el museu d’Art Naïf, i en un edifici governamental, hi ha una placa commemorativa de Nikola Tesla. El nom del carrer és  Ćirilometodska (Ciríl i Metodi). La nostre guia, havia fet una glosa extraordinària de la llengua croata i va arribar a un punt que semblava que era la llengua dels deus. 

*François FetjÖ, Requiem por un imperio difunto. Trad. Jorge Segovia. Biblioteca Mondadori. Editorial Mondadori, Madrid, 1990.