Recomendaciones musicales

 

Dazn-1 Barça-0

 

Aquest partit ja ho hem vist moltes vegades! Amb equips que mosseguen, perden temps, donen puntades de peu i a més saben tocar pilota, el Barça li costa moltíssim jugar el seu joc. I el Barça no sap que fer. Si, hi ha hagut oportunitats, però el Rayo Vallecano les ha tingut encara més clares. Festival de targes grogues i a Busquests per dobla amonestació ha vist la vermella.

Un empat sense gols, amb un nou equip renovat, és poca cosa per començar. 

PD: Les retransmissions en català, res més a la ràdio. El català no té espai a la TV de Dazn.

Art i musica: Emil Carlsen

 

Emil Carlsen

(1853-1932)

Recomanacions musicals

 

Aquest tema no serà la cançó del estiu,

però et fa pensar què la musica va més enllà del estiu

Gràcies: cent mil visites!

Gràcies a tots/totes (la correcció política s'ha de cuidar) per fer possible arribar a una xifra que mai hauria imaginat. Ja sé que hi hi pàgines que cada dia arriben a aquesta xifra, però jo vaig escollir el contingut. Cal reconèixer que  hi ha molt bons blogs, molt millors que aquest. Què hi hagi gent que es pren la molèstia de llegir-me és un gest que fa que cada dia intenti fer-ho millor. Gràcies.

 

Recomanacions musicals

 

De te fabula narratur!

 (És de tu que parla aquesta història) (Horacio, Sátiras, I,1, 69 )

Hi ha preguntes que fan mal amb el pas del temps, aquesta és una: " continuarà havent-hi a Catalunya pensament revolucionari amb realitat social, és a dir, implantat en un partit obrer fort*?"(M.Sacristán, 1979)

Avui, la resposta és fàcil de respondré, No. De fet, la realitat social és força diferent, no hi ha partits obrers forts, simplement, no hi ha. La classe obrera, ha sigut esborrada com a subjecta revolucionari. El que hi ha és l'exaltació del jo imaginari, un jo desclassat, desconnectat dels altres i impotent, davant d'una ideologia que  el fa creure que ell és la mesura de totes les coses. El capitalisme financer-global i la ideologia associada a ell, neoliberalisme, vol seguir la seva lògica implacable, abans s'esfondrarà el món actual, que canviar el model, i tots nosaltres ho pagarem molt car, especialment, les classes -hi ha classes, malgrat el que ens diguin- més desfavorides -allò que Marx deia el proletariat- serà qui pateixi més.