divendres, 12 d’agost del 2022

Recomanacions musicals

 








Aquest tema no serà la cançó del estiu,
però et fa pensar què la musica va més enllà del estiu


Gràcies: cent mil visites!





Gràcies a tots/totes (la correcció política s'ha de cuidar) per fer possible arribar a una xifra que mai hauria imaginat. Ja sé que hi hi pàgines que cada dia arriben a aquesta xifra, però jo vaig escollir el contingut. Cal reconèixer que  hi ha molt bons blogs, molt millors que aquest. Què hi hagi gent que es pren la molèstia de llegir-me és un gest que fa que cada dia intenti fer-ho millor. Gràcies.


 

dimarts, 9 d’agost del 2022

De te fabula narratur!

 (És de tu que parla aquesta història) (Horacio, Sátiras, I,1, 69 )


Hi ha preguntes que fan mal amb el pas del temps, aquesta és una: " continuarà havent-hi a Catalunya pensament revolucionari amb realitat social, és a dir, implantat en un partit obrer fort*?"(M.Sacristán, 1979)




Avui, la resposta és fàcil de respondré, No. De fet, la realitat social és força diferent, no hi ha partits obrers forts, simplement, no hi ha. La classe obrera, ha sigut esborrada com a subjecta revolucionari. El que hi ha és l'exaltació del jo imaginari, un jo desclassat, desconnectat dels altres i impotent, davant d'una ideologia que  el fa creure que ell és la mesura de totes les coses. El capitalisme financer-global i la ideologia associada a ell, neoliberalisme, vol seguir la seva lògica implacable, abans s'esfondrarà el món actual, que canviar el model, i tots nosaltres ho pagarem molt car, especialment, les classes -hi ha classes, malgrat el que ens diguin- més desfavorides -allò que Marx deia el proletariat- serà qui pateixi més.