La realpolitik en acció: oblid per petroli

 

Biden i príncep hereu Mohammad bin Salman

El cas de Jamal Khashoggi (2018), periodista saudita, crític amb el règim, establert als EUA, va anar a tramitar al consolat saudita a Istanbul (Turquia) els papers que li permetien casar-se amb la seva núvia de nacionalitat turca. Entrar al consolat i desaparèixer per sempre. La desaparició -mort- de Khashoggi se l'han atribuït ni més ni menys que al príncep hereu Mohammad bin Salman. Per descomptat, en una primera versió, els saudites, van negar que desaparegués al seu consolat, i després de 18 dies han hagut de canviar la seva versió, aquesta vegada, més surealista, segons la qual, la seva mort es va produir arran d'una baralla entre membres de seguretat i el periodista. Fonts turques van difondre un àudio on se senten crits de Jamal Khashoggi sent esquarterat viu, segons les mateixes fonts.

La fotografia (2022) demostra què "interessos superiors" prevalen sobre l'assassinat d'un ciutadà nord-americà a mans dels saudites. El petroli ho blanqueja tot!  

Recomendaciones musicales

 

Si la música pop envelleix com tota la resta, cal dir que escoltar aquesta versió rejoveneix.

Art i musica: Gustave Loiseau

 

Gustave Loiseau (1865-1935)

25 anys de la mort de Miguel Ángel Blanco

 

Miguel Ángel Blanco

(1968-1997)

El 13 de juliol de 1997, ETA va cometre un crim que va ser el principi del fi de l'organització criminal. El segrest i assassinat  a trets dos dies desprès del seu segrest (10 de juliol) va commoure a la societat espanyola. La reivindicació d'ETA  era el acostament dels presos. El president del govern central, J.M.Aznar no va voler plantejar-se cap acostament del presos per alliberar a Miguel Ángel Blanco, un regidor del poble d'Ermua (Biscaia) del propi PP. 

El crim va ser un cop contra qualsevol intent de canviar la dinàmica de acció-reacció. Les manifestacions ciutadanes van omplir els carrers de les ciutats d'Espanya. No hi havia adhesió al govern, malgrat els intentes de capitalitzar-ho. El rebuig era per la mort absurda d'un noi de 29 anys. El descrèdit de la banda terrorista va quedar en el zero absolut. Ara, 25 anys desprès, la dreta i extrema dreta el vol reivindicar contra el govern de Pedro Sánchez, el PP s'ha caracteritzat per rentabilitzar els morts, i 25 desprès encara ho fa.  Caldria recordar-li les paraules de Germaine Tillion quan va dir lo següent: "Som solidaris i corresponsables de tots el crims comesos per tota la humanitat, en la mesura que ens en desentendrem d'ells". ( Germanine Tillon*) 

* Tzvetan Todorov, Insumisos, Trad.Noemí Sobregués. Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016. [pàg.79]

Sánchez Llibre renova contracte a FT

 

Sembla que optar els llocs capdavanter sense oposició és el tarannà de les nostres elits. Un lobby com Foment del Treball, demostra el seu dinamisme apel·lant al continuisme. Com a lobby té els seus objectius, que tothom treballi més per menys. És el què té la patronal. 

El programa electoral és fonamenta en tres idees força: 

ser un "lobby eficaç"; augmentar la competitivitat empresarial i per últim, impulsar un pacte de rendes. Vist des d'una perspectiva objectiva, FT és un lobby, però de la resta d'objectius voldria imposar el seu model familiar dins de l'empresa i també afora. 

Desfachatez

La TV como espectáculo va asociado a un presentador. AGF ha jugado el papel de periodista-presentador-showman para jugar a ser dios. Su retórica, sus ademanes grandilocuentes, sus énfasis de cartón piedra ha permitido a este personaje una popularidad innecesaria. Ahora resulta que él es una víctima más de ese gran conseguidor que debía ser el comisario Villarejo, ah sí, ex-comisario.   Tengo un papel -prefabricado- en el que dice que fulanito tiene una cuenta en un paraíso fiscal, pues, lo anuncio como  noticia de alcance, como servicio público. El guerrero del antifaz, siempre dispuesto a deshacer entuertos, resulta ser un servidor complaciente con esa nómina de  turbios personajes que se hacen pasar por opinadores cuando solamente son ventrílocuos al servicios de poderes bien establecidos. No importa si se pisotean la honorabilidad o presunción de inocencia, siempre habrá un juez-patrióta que podrá decir que lo dicho por AGF responde a la libertad de expresión.

Recomanacions musicals