Delta d'Ebre ( i III)

 Dia 3

Hem fet les maletes i hem anat a esmorzar un bufet lliure. Des de l’habitació fins el lloc tenien 20 mts. Esmorzar discret. Els cambres eren sud-americans, un noi i una noia. Hem baixat el cotxe fins al Mercat al costat del riu on hi ha un munt de aparcaments i zona blava. Hem començat per buscar informació a l’oficina de turisme ubicada al costat del Museu de Tortosa dins del complex Modernista. Un noi molt atent ha desplegat el mapa de la ciutat hi ha explicat els lloc d’interès. 

El primer objectiu ha estat per el Reials Col•legis. Edificis renaixentistes. Uns plafons informatius et donava la informació corresponent. 

El segon lloc la Catedral, un edifici monumental, una barreja d’estils què el fa singular. Hem fet la visita  per dins seguint les fletxes corresponents. Hem vist també el refugis antiaeris de la Guerra Civil. Dins la Catedral, l’espai és enorme, no sé si dins hi ha Déu, però si volien impressionar, ho aconseguien, sobretot si ets creient.

Hem passejat, amb gent anant a comprar o anant a la feina o a fer qualsevol gestió, la ciutat era viva, res a veure amb el primer dia. Hem entrat a prendre  un tallat al Mercat, un edifici singular i enorme. Un lloc bonic on hi havia parades de tota mena. Una noia, hi havia tres, ens ha fet el tallat, parlava en català!

Desprès hem anat a Cambrils. No hi havia estat mai. El trajecte per la A7 ha durat 45’. No tenia ni idea que podíem trobar-nos. Hem deixar el cotxe al costat de la Riera d’Alforja. Hem anat per el Passeig de les Palmeres. Molta gent, molta gent en bicicletes, molts estrangers de la tercera edat. Hi havia gent fent cua per fer un petit creuer amb catamarà. Hem dinat al Acuamar. Molt bo el restaurant, tant per la cuina com els cambrers.

A aquelles hores (15h) el millor era tornar a casa. Hem tornar a la A7 fins a casa.  

Les elèctriques sagnen al país

 En comparació amb fa just un any, el preu de la llum per a aquest dissabte serà un 115,24% superior als 71,87 euros/MWh del 9 d'abril de 2021. (DBalear, 9-4-22)

En qualsevol país normal, una pujada del 115,24% del preu de l'electricitat faria posar en peu de guerra a tota la ciutadania, perquè l'electricitat és un bé de primera necessitat, però resulta que ací, a Espanya, les elèctriques viuen al paradís, amb un oligopoli descarat i emparat per els respectius governs de torn. Hi ha una pila de excusa per explicar els preus, són ells -les elèctriques- qui han triat un model per el qual hem de pagar unes factures que miles d'empreses petites i mitjanes,  no podem assumir. Però el govern tira els diners de la gasolina, hi ha més opcions, però no hi ha en el cas de l'electricitat. Ho estan destruint tot per desprès poder anar asseure's a una cadira de les grans energètiques. Què no comptin a mi!

Delta d'Ebre (II)

 Dia 2

Avui hem anat al Delta d’Ebre. Hem anat cap a Amposta. Havia mercat i molts carrers tancats. Hem tingut que aparcar lluny del centre. Hem passejat per els carrers, havia molta activitat. Hem vist el pont clàssic, reconstruït, desprès que el 10 de març de 1938 l’aviació italiana ho destruís. Uns plafons indican l’historia. Hem vist el riu des del Castell d’Amposta. La paraula castell és massa gran per el que queda.

Desprès no ha sigut fàcil sortir, gràcies al Google Maps, hem anat ara si cap al Delta i hem anat a Riumar. Carreteres petites, indicacions no sempre clares, i finalment hem arribat a la platja de Riumar. Una passarel•la de fusta et condueix fins la sorra, feia calor. Una platja immensa on és podia veure L’Ametlla de Mar, i uns pocs banyistes podien gaudir del mar. A la urbanització de la platja havia un centre de informació què estava tancat, encara no és temporada d’estiu.

Desprès hem anat a fer una passejada per l’Ebre a Creuers Delta d’Ebre. Hi ha un restaurant, Casa Nuri, com a centre de operacions. Hi ha un petit mostrador per vendre les entrades al vaixell. A les 12:30h hi havia la travessia fins a la desembocadura. Un trajecte d’anada i tornada de uns 45’. Unes explicacions breus i molt eficients ens ha acompanyat en el trajecte.  

El nom de Buda ve de la paraula boga -planta que viu a la vora dels rius i amb els arrossars com a mala herba- no té res a veure amb cap religió, ni cap naufragi de xinesos amb un temps llunyans.  També ens va explicar el problema de les espècies invasores en especial el cranc blau, el seu origen es del Atlàntic Occidental, arrasa amb tot, però què té un preu competitiu. Si un vo, saber com és vivia al Delta res millor que la pàgina https://www.deltapolet.com/carros-i-soldor-buda, per saber-ho.

A la desembocadura hi havia una vaixell dragant els fons, des de una distància de 6km és veu el Far de Buda -https://www.eltemps.cat/article/16079/el-far-de-buda-. El far actual es va encendre el 1983 i funciona a control remot. L’antic far de Buda roman enfonsat cinc quilòmetres mar endins i a déu quilòmetres de profunditat. Antigament, és podia anar a peu fins el far, però avui això és impossible, sobretot, perquè no hi arriba sediments que omplin el delta.

Al fons el far de Buda

Al costa del riu hi ha camins, un petit club nàutic, un mirador anomenat Zigurat que permet tenir unes vistes amplies de la desembocadura, hi havia gent. Hi havia sobretot, arròs , l’or d’aquestes terres. Terres que amb el canvi climàtic té un futur molt compromès. 

            

Hem anat a cap a Deltebre i El Cava, hem dinat al costat dels Creuers Olmos,  el restaurant  Lo Transbordador. No hi havia massa gent. La noia que prenia nota, parlava català, una novetat, perquè pràcticament no s’escolta parlar-ho. Un arròs força bo, ha estat un bob moment desprès de la passejada en vaixell. Feia calor, i hem anat a Lo Passador –Sant Jaume d’Enveja-, fa trenta anys  vàrem passar-ho amb un transbordador que avui és peça sentimental. Hem passat per els Muntells fins a la Platja del Trabucador.

Hem deixat el cotxe al pàrquing amb un enreixat que dona ombra contra la calor.  Gent fent servir els parapents a la llacuna i l’altra costa el mar dos mons complementaris. Hem arribat fins la Platja del Trabucador. Hi havia unes cordes què impedien seguir, malgrat un camió que s’ha endinsat més enllà.

Desprès hem parat a la Llacuna de la Tancada, hi havia una bona quantitat de flamencs, les seves plomes eren blanques. I des de la Llacuna fins a la Ràpita. Feia trenta anys que no anava. Hem deixat el cotxe a prop del port, que ja no recordava. Hem anat fins a la plaça on està l’Ajuntament, passant per el carrer d’en Gorrià, plaça Carles III i Sant Josep.  Desprès hem baixat per el carrer Sant Francesc i tornar a búcar el cotxe a l’Avinguda dels Alfacs. Des de La Ràpita a Amposta, L’Aldea fins a Tortosa.

Avui no hem anat a la piscina, malgrat la calor del dia, no hem suat com ahir. Hem descansat, fer de turista cansa moltíssim, hem esperat l’hora del sopar. A l’hora de sopar hem ensopegat amb la mateixa pedra d’ahir. Ens han fet esperar una eternitat. Excuses i poca professionalitat. Al parador res més una persona ens ha parlat en català la resta cap ni una. Demà visitarem la ciutat.