Delta d'Ebre (II)

 Dia 2

Avui hem anat al Delta d’Ebre. Hem anat cap a Amposta. Havia mercat i molts carrers tancats. Hem tingut que aparcar lluny del centre. Hem passejat per els carrers, havia molta activitat. Hem vist el pont clàssic, reconstruït, desprès que el 10 de març de 1938 l’aviació italiana ho destruís. Uns plafons indican l’historia. Hem vist el riu des del Castell d’Amposta. La paraula castell és massa gran per el que queda.

Desprès no ha sigut fàcil sortir, gràcies al Google Maps, hem anat ara si cap al Delta i hem anat a Riumar. Carreteres petites, indicacions no sempre clares, i finalment hem arribat a la platja de Riumar. Una passarel•la de fusta et condueix fins la sorra, feia calor. Una platja immensa on és podia veure L’Ametlla de Mar, i uns pocs banyistes podien gaudir del mar. A la urbanització de la platja havia un centre de informació què estava tancat, encara no és temporada d’estiu.

Desprès hem anat a fer una passejada per l’Ebre a Creuers Delta d’Ebre. Hi ha un restaurant, Casa Nuri, com a centre de operacions. Hi ha un petit mostrador per vendre les entrades al vaixell. A les 12:30h hi havia la travessia fins a la desembocadura. Un trajecte d’anada i tornada de uns 45’. Unes explicacions breus i molt eficients ens ha acompanyat en el trajecte.  

El nom de Buda ve de la paraula boga -planta que viu a la vora dels rius i amb els arrossars com a mala herba- no té res a veure amb cap religió, ni cap naufragi de xinesos amb un temps llunyans.  També ens va explicar el problema de les espècies invasores en especial el cranc blau, el seu origen es del Atlàntic Occidental, arrasa amb tot, però què té un preu competitiu. Si un vo, saber com és vivia al Delta res millor que la pàgina https://www.deltapolet.com/carros-i-soldor-buda, per saber-ho.

A la desembocadura hi havia una vaixell dragant els fons, des de una distància de 6km és veu el Far de Buda -https://www.eltemps.cat/article/16079/el-far-de-buda-. El far actual es va encendre el 1983 i funciona a control remot. L’antic far de Buda roman enfonsat cinc quilòmetres mar endins i a déu quilòmetres de profunditat. Antigament, és podia anar a peu fins el far, però avui això és impossible, sobretot, perquè no hi arriba sediments que omplin el delta.

Al fons el far de Buda

Al costa del riu hi ha camins, un petit club nàutic, un mirador anomenat Zigurat que permet tenir unes vistes amplies de la desembocadura, hi havia gent. Hi havia sobretot, arròs , l’or d’aquestes terres. Terres que amb el canvi climàtic té un futur molt compromès. 

            

Hem anat a cap a Deltebre i El Cava, hem dinat al costat dels Creuers Olmos,  el restaurant  Lo Transbordador. No hi havia massa gent. La noia que prenia nota, parlava català, una novetat, perquè pràcticament no s’escolta parlar-ho. Un arròs força bo, ha estat un bob moment desprès de la passejada en vaixell. Feia calor, i hem anat a Lo Passador –Sant Jaume d’Enveja-, fa trenta anys  vàrem passar-ho amb un transbordador que avui és peça sentimental. Hem passat per els Muntells fins a la Platja del Trabucador.

Hem deixat el cotxe al pàrquing amb un enreixat que dona ombra contra la calor.  Gent fent servir els parapents a la llacuna i l’altra costa el mar dos mons complementaris. Hem arribat fins la Platja del Trabucador. Hi havia unes cordes què impedien seguir, malgrat un camió que s’ha endinsat més enllà.

Desprès hem parat a la Llacuna de la Tancada, hi havia una bona quantitat de flamencs, les seves plomes eren blanques. I des de la Llacuna fins a la Ràpita. Feia trenta anys que no anava. Hem deixat el cotxe a prop del port, que ja no recordava. Hem anat fins a la plaça on està l’Ajuntament, passant per el carrer d’en Gorrià, plaça Carles III i Sant Josep.  Desprès hem baixat per el carrer Sant Francesc i tornar a búcar el cotxe a l’Avinguda dels Alfacs. Des de La Ràpita a Amposta, L’Aldea fins a Tortosa.

Avui no hem anat a la piscina, malgrat la calor del dia, no hem suat com ahir. Hem descansat, fer de turista cansa moltíssim, hem esperat l’hora del sopar. A l’hora de sopar hem ensopegat amb la mateixa pedra d’ahir. Ens han fet esperar una eternitat. Excuses i poca professionalitat. Al parador res més una persona ens ha parlat en català la resta cap ni una. Demà visitarem la ciutat.