Entreveure el més enllà

Resurrecció*

 

Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí

a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?

Perdona, Déu, però em consolo

pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,

l'anunciarà el simple cant d'un gall...

Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...

La primera a aixecar-se

serà mare... La sentirem

encendre silenciosament el foc,

posar silenciosament l'aigua sobre el fogó

i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.

Estarem de nou a casa.

[Resurrección

 

¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí

al estruendo terrible de trompetas y clarines?

Perdona, Dios, pero me consuelo

pensando que el principio de nuestra resurrección,

la de todos los difuntos,

la anunciará el simple canto de un gallo...

Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...

La primera en levantarse

será mamá... La oiremos

encender silenciosamente el fuego,

poner silenciosamente el agua sobre el fogón

y coger con sigilo del armario el molinillo de café.

Estaremos de nuevo en casa.]

Vladimir Holan (1905-1980

Escenografia de la por

 

Aquesta fotografia es per emmarcar. La separació entre ambdós polítics i Presidents de Rússia i França permet entendre simbòlicament el que separa la UE i EEUU i Rússia com el darrera fons d'Ucraïna com  víctima propiciatòria. 

L'escenografia es del temps de Brézhnev. M'agradaria saber qui és el decorador d'aquests horrors!. La filosofia de Putin també, es la doctrina Brézhnev - aquesta diu que si un país satèl·lit de Moscou se'n vol anar per abraçar la OTAN, llavors, Moscou no pot quedar-se de braços plegats, ha de intervenir-.  

Ja no hi és la Unió Soviètica, els països satèl·lits, ja no existeixen, almenys en teoria. Amb l'esfondrament de la antiga Unió Soviètica, l'alliberament i caiguda del Taló d'Acer va fer aflorar una nova etapa. Però ara, el 2022 Rússia vol recordar que malgrat tot, ells son els hereus de l'antiga Unió Soviètica,  el mateix Putin, reivindica a Stalin, com vencedor de la Segona Guerra Mundial, com a líder mundial. Rússia i Xina volen que la UE i EEUU siguin història. I res millor que reivindicar la doctrina Brézhnev per tancar files a Rússia i de pas posar en evidencia a Occident. 

Macron sabia on el ficaven per fer-se la fotografia? Segur que no. Hauria estat molt descortès no haver-se assegut? Aquest no va voler fer-se una PCR i Putin es un hipocondríac, però la taula és el símbol d'un allunyament inquietant i perillós. No ajuda gens els ucraïnesos que les representacions diplomàtiques dels països que vol defensar-los s'han vagin corrents.  Tindrem que esperar nous esdeveniments en les properes setmanes per saber què vol fer Putin. El que es segur es que Occident no farà cap guerra per Ucraïna.

Espanyol-Barça: empatant en el descompta!

 

I

Primera part força avorrida, un gol matiner de Pedri a passada d'Alba, ha fet que el partit, malgrat les puntades de peu de Aleix Vidal a  Gavi, el millor de tots,  transcorregués sense rematades a porta a les àrees de els dos equips. Una groga per Keidi Bare del espanyol per una puntada de peu  a la cama de Araujo, ha pogut deixar-lo fora del partit. Massa tensió i massa sobreactuació, especialment per part del Espanyol.

La millor oportunitat del Barça ha sigut al minut 37 amb una gran aturada de Diego López amb una rematada a estripar d'Adama Traoré, molt incisiu a la seva banda dreta. En la mateixa jugada Ferran Torres podria haver marcat el gol amb un xut col·locat  a la porteria de Diego López. I com això es futbol, si perdones et passa que Darder ha pogut rematar a l'escaire i marcar el empat amb un gran gol. Tot plegat un empat que beneficia més al Espanyol que no pas al Barça.

II

La segona part ha tingut de tot, l'Espanyol s'ha possat per davant, gracies a l'errada monumental d'Eric Garcia. Aquest gol a desfermant a l'afició espanyolista. Un Barça que jugava a contrarellotge feia que la pilota no tingués cap possibilitat d'entrar-hi. Canvis per els dos equips, Dembélé ha jugat, ha desbordat un parell de vegades, però res més. Gavi ha sortit per Nico i s'ha notat la seva absència. També ha entrar Luuk de Jong per Pedri. Expulsió de Piquer i Melamed; l'arbritre a afegit 6'  i al minut 94 Luuk de Jong marca de cap l'empat a dos. Sembla que es dels pocs que veu porteria. Un empat que no fa servei a ningú. L'espanyol ha tocat amb els dits la victòria, però no ha tingut sort. Al Barça els seus defenses penalitzen molt l'equip. Adéu a l' eufòria de la setmana passada. 

De Kevins també hi ha a casa nostre: Elx

 

Notícia esfereïdora que trasbalsa a tothom. Com a les pel•lícules –Tenim que parlar de Kevin-, la realitat sempre acaba sent més impactant que a la ficció. Hi ha poques dades. Caldrà temps perquè l’equip de psicòlegs  i psiquiatres puguin examinar al noi (15 anys) que ha matat –presumptament- els pares i el germà (10 anys). Caldria per començar deixar treballar els equips que s’han de carregar d’aquests assumptes. No serà fàcil la seva tasca. El mitjans de comunicació buscant com sempre sang i fetge ja es freguen les mans, la morbositat està servida. 

Però mirem el context per un moment. A la televisió a les sèries, els jocs d’ordinadors o plataformes, la quantitat de morts que apareixen com objectius per eliminar s’ha fet crònica. Ningú s’escandalitza perquè els morts es vagin amuntegant. A més, el score del teu videojoc, a de pujar de nivell. Una pel•lícula d’acció necessita morts en quantitats surrealistes. Llavors, tothom és fa el ofès si algú passa del àmbit virtual al real. Ja sé que hi ha un abisme entre un i altre. La clau perquè poguí passar es tenir un arma a casa. Ningú sap del cert que va passar a aquella casa. Potser ni el noi pugui saber el que va fer. Si ho sabia, encara es pitjor. Què s’ha de fer en aquests casos extrems? Segur que els de sempre ja volen canviar el Codi Penal. Ara cal solidaritat amb els familiars de les víctimes. I ser molt curosos amb el noi. 

Recomendaciones musicales

 

Art i música: John Sloan

 

John Sloan (1871-1951

Però que és això del halfpipe !

 

Una medalla de plata els JJOO de Pequín! Una catalana, de Sabadell, Queralt Castellet, s’ha penjat aquesta medalla en halfpipe que justifica tota una vida al esport. Amb 32 anys era la mes veterana. Ella va començar amb 16 a les Olimpíades d'Hivern de 2006 a Torí. A plogut molt des de llavors. Ara sembla que les Federacions s’apunten a aquest èxit que res mes te en  ella mateixa l’únic artífex del seu èxit. Amb una especialitat molt difícil i arriscada. Ara els comentaristes esportius fan preguntes tòpiques per omplir el expedient. Malauradament, no hi ha haurà masses medalles per l’equip olímpic espanyol. La transició de edat adolescent a adult requereix invertir molt de temps i diners, a més de moltes renuncies personal que no tothom està en condicions de assumir. He vist a les pistes d’esquí molt nois/noies competint en campionats infantils i juvenils baixar per les portes dels eslàloms. La pregunta es si podran donar el següent pas: la professionalització. Uns jocs olímpics a casa nostre, potser donaria l’oportunitat per fer aquest pas. En tot cas, aquesta medalla de plata de la Queralt Castellet és una fita històrica en els esports d’hivern.