Mitja Marató a Barcelona: 59:39

 

Baixar de l'hora a la mitja marató és a l'abast de molts pocs corredors. El record absolut es de 57:32 a càrrec de Kibiwot Kandir (Kènia) a València al 2020. Com cada carrera és un món, i els circuits s'han d'adaptar a l'orografia del lloc, aquest  59:39 son dignes de recordar. En un altre lloc, ja vaig dir que fer aquestes marques son purament estratosfèriques per els comuns dels mortals. Per fer-se una idea del què significa, s'ha de pensar que caminant la mitja és de 12 minuts per kilòmetre, corrent a nivell de mitges maratons populars, es de 6 minuts, sols a partir de 5.30 es baixa de las dues hores en mitges maratons. Enhorabona a Haftu Teklu i a la guanyadora femenina Sandrafelis Tuei, per aquestes marques impressionants. 

Recomendaciones musicales

 

PSOE: La despolitització de clase

 

El PSOE és el partit institucional, monàrquic fins on sigui necessari per el be del país. La fotografia mostra a tres presidents de govern. González el president de la Transició, també el que la va trair per no molestar al establishment franquista, ho va aconseguir per satisfacció de les institucions del estat. Al altre extrem, Rodríguez Zapatero, va recolzar l'Estatut per desprès deixar-ho en mans del TC i tota la maquinaria jurídica del Estat.  I desprès està Pedro Sánchez. Segons ell, el 1-O no compte, cal posar el comptador a cero. Per ell, la perifèria es innecessària, però està on està per aquesta perifèria. Al PBN té el que ja vol, però ERC, no li donen rés i està en una situació molt precària, i  Sánchez ho sap. A parlat de pluja de milions, però ja sabem el que vol dir això. La fotografia representa a l'esquerra espanyola, però ja en diran on podem anar amb aquesta gent que l'únic que vol  es mantenir-se a les institucions eternament.

Arte y música: Fritz Taulow

 

Fritz Taulow (1847-1906)

El "Cercle d'Economia" vol la quadratura a Catalunya

El "Cercle d'Economia" es preocupa per el creixement de la economia catalana. Sembla que ells si tenen solucions els problemes estructurals que pateix Catalunya. Tenen por que Extremadura, per posar un exemple, pugui avançar a Catalunya en el PIB. Veuen preocupant que la Catalunya que vol un estat independent, sigui "irrellevant". Potser és això el que els fa nosa, perquè la seva cantarella màgica és que a Catalunya va molt malament, però, en canvi a la resta d'Espanya, es dibuixa un radiant avenir. No els veig massa engrescat per fer campanya a Madrid, per la manca de finançament, els traspassos de Rodalies, ni el corredor del Mediterrani, ni possar-se d'acord amb l'aeroport, ni res semblant. Tenen tendència a tirar cap un sol cantó, el més dèbil, es clar. 

PD: El cas Pandora, i Xavier García Albiol (PP), ho deixem, de moment, també ell, deuria estar a l'empara de la presumpció d'innocència. 

 

1492

La visión simpática del PP

1492

Guanahaní*

 Colón

"Cae de rodillas, llora, besa el suelo. Avanza, tabaleándose porque lleva más de un mes durmiendo poco o nada, y a golpes de espada derriba unos ramajes.

Después, alza el estandarte. Hincado, ojos al cielo, pronuncia tres veces los nombres de Isabel y Fernando. A su lado, el escribano Rodrigo de Escobedo, hombre de letra lenta, levanta el acta.

Todo pertenece, desde hoy, a esos reyes lejanos: el mar de corales, las arenas, las rocas verdísimas de musgo, los bosques, los papagayos y estos hombres de piel de laurel que no conocen todavía la ropa, la culpa ni el dinero y que contemplan, aturdidos, la escena.

Luis de Torres traduce al hebreo las preguntas de Cristóbal Colón:

-¿Conocéis vosotros el Reino del Gran Kahn? ¿De dónde viene el oro que lleváis colgado de las narices y las orejas?

Los hombres desnudos lo miran, boquiabiertos, y el intérprete prueba suerte con el idioma caldeo, que algo conoce:

-¿Oro? ¿Templos? ¿Palacios? ¿Rey de reyes? ¿Oro?

Y luego intenta la lengua arábiga, lo poco que sabe:

-¿Japón? ¿China? ¿Oro?

El intérprete se disculpa ante Colón en la lengua de Castilla. Colón maldice en genovés, y arroja al suelo sus cartas credenciales escritas en latín y dirigidas al Gran Kahn. Los hombres  desnudos asisten a la cólera del forastero de pelo rojo y piel cruda, que viste de capa de terciopelo y ropas de mucho lucimiento.

Pronto se correrá la voz por las islas:

-¡Vengan a ver a los hombres que llegaron del cielo! ¡Tráiganles  de comer y de beber!" (pág.54-5)

(49)

* Guanahaní, está en las Bahamas, y fue bautizada con el nombre de San Salvador, según nos cuenta Carlos Fuentes en "El espejo enterrado", ed.Taurus bolsillo, Madrid, 1997.

Eduardo Galeano. Memoria del fuego I. Los nacimientos. Siglo veintiuno de Espala Editores, Madrid, 1982. (49) Colón, Cristóbal, Diario del descubrimiento (Anotado por Manuel Alvar), Las Palmas, Cabildo de Gran Canaria, 1976. 

Recomendaciones musicales