dissabte, 8 de maig del 2021
dijous, 6 de maig del 2021
Monedero diu que hi ha classes socials!!!
"El cofundador de Podemos Juan Carlos Monedero ha asegurado este miércoles que «los que ganan 900 euros y votan a la derecha no me parecen Einstein» tras las elecciones del 4 de mayo en la Comunidad de Madrid en las que la presidenta de la región, Isabel Díaz Ayuso, ha resultado vencedora. «Cuando tienes una conciencia falsa de la realidad y votas a tus verdugos, te estás equivocando. Hay dos millones de madrileños que viven en una burbuja y son capaces de perder de vista que Madrid es el lugar donde más ancianos han muerto en las residencias por culpa de la gestión de Ayuso», ha añadido en una entrevista en SER Cataluña." (https://www.elindependiente.com/)
Tempesta mediàtica dins d’un got d’aigua! Juan Carlos Monedero ha dit un anatema per el liberalisme del BOE! En un món on el pensament s’ha tornat únic, les paraules de Monedero fent de Jeremies ha colpejat les bones consciències de la dreta i també de la esquerra. En altres temps, on hi havia el marc conceptual del marxisme, la idea de alienació era una eina que podia ser útil per intentar comprendre alguns fets. Potser a Madrid la classe obrera ha deixat d’existir. Ara, tots son classes benestants, o no? Es clar què no. El neoliberalisme ha dit que ja no hi ha classes socials, el que hi ha, son emprenedors. Tothom som autònoms, malgrat què a Madrid, hi ha una part important de servidors del Estat, és a dir, funcionaris. Sé funcionari i liberal per els altres deu ser un exercici com corrent. El propis dirigents del PP son entusiastes liberals de saló, perquè cap d’ells, ha tingut que treballar fora del partit. Un del dirigents del PP parlava de funcionaris, per referir-se als treballadors de la seu del propi partit! Confonent partit i estat. Si guanyes 900€ al mes, pots votar un partit (PP) què exalta aquest liberalisme sense ànima? La resposta es què si. Potser perquè aquest votant, és més important per ell, la idea d’Espanya que el seu propi interès de classe. Amb una esquerra demonitzada per la dreta extrema, tothom imagina que pertany a una classe social –malgrat tot, existeixen- què objectivament no correspon amb la realitat de les coses. Si tens un treball de merda, si no arribes a final de mes, si tens fills, hipoteca, si tremoles perquè demà et poden despatxar, i penses que el millor què t’ha passat és haver néixer a Espanya, i vols defensar-la dels seus enemics, llavors, el teu vot, té molt sentit, el PP representa a l’Espanya eterna. També el PSOE.
Monedero ha dit unes paraules que fan mal, no a la dreta, sinó aquells que guanyen 900€ i vota a aquesta dreta extrema, en un món tan lliberal com vivim, tothom és lliure de votar allò què pensa què li resoldran els seus problemes. Anirem al bar a explicar-nos lo bé què estem, gràcies a les autoritats que ens permeten ser lliures, fins a nou avis.
Díaz Ayuso fa feliç al Ibex-35
Guanya la dreta més extrema, i això a Madrid, sembla una conquesta enfront del obscur i tenebrós govern del social-comunista Sànchez. La Sra. Díaz Ayuso ha sigut la guanyadora d'unes eleccions, què eren innecessàries, tenia majoria absoluta amb Cs i Vox, però que en el joc de la política, va veurà una jugada mestre amb la moció de censura a la CA de Múrcia. L'esquerra, sempre tant contenta amb ella mateixa, va anar cadascú pel seu aire. Podem, de la mà de Pablo Iglesias, què va sortir del govern, esgotat, volia encapsar un gir a l'esquerra, però no ha estat així, i ara dimiteix de la carrera política.
A la campanya electoral, no s'ha parlat de la gestió més que dubtosa de Díaz Ayuso en la qüestió de la pandèmia, malgrat, tenir uns indicadors molt dolents. Ella, ha sabut girar la truita, gràcies a MAR el seu assessor de capçalera, i convertir-lo amb una pugna amb el govern de Sànchez: Comunisme o llibertat. Aquest ha estar el únic missatge. Toc de queda o anar al bar, aquesta era la qüestió. Madrid, s'ha convertit en el centra de la dreta més extrema a Europa.
Com els comptes son el què son, per aquesta victòria contundent de Díaz Ayuso, calia què algú, a la dreta, perdre bous i esquelles i així a estat per Cs. Cap representant. El 26 diputats de Cs, han anat a parar a Díaz Ayuso, també molts votants del PSOE han votat a la dreta extrema, què passa de 37 a 24 diputats. MM i Podem guanyen escons, però sense incidència per el resultat final. Cs ha acabat el seu trajecte, i acaba malament, perquè s'ha quedat sense auditori, un auditori què castiga el què no sap on ha d'estar.
La llibertat de Díaz Ayuso, no és precisament, la què qualsevol demòcrata pensa, però a Madrid, moltíssima gent sembla que anar al bar, ja en té prou. Díaz Ayuso, no pot dir res del què diguin les empreses del Ibex, ni tot el entramat mediàtic-legal què pensa que Madrid es Espanya.
Espurnes de saviessa: Epicur
"L'ésser feliç i perdurable no té maldecaps ni en provoca als altres –llegim en aquestes últimes–. O sigui que no està sotmès a arravataments ni reconeixences, que tot això és cosa dels fluixos".
"El límit de la magnitud dels plaers és l'eliminació de tot dolor. A tot arreu on hi ha plaer, i tant de temps com n'hi hagi, no hi ha dolor ni pena ni cap barreja d'aquestes dues coses".
"que neixen totes les altres virtuts, des del moment que ens ensenya que no hi ha vida feliç si no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia, i que no es viu amb seny, amb honestedat i amb justícia si no es viu amb plaer".
"El just és el més impertorbable. L'injust va ple de la màxima pertorbació".
“A nosaltres la mort no ens afecta: perquè el que s'ha dissolt es torna insensible, i el que és insensible a nosaltres no ens afecta"
https://filosofiaenlahistoria.blogspot.com/2018/06/filosofia-helenistica-epicuro-iii.html
Epicur, Sobre la felicitat, trad. Jordi Cornudella, ed.Vibop, col•lecció Envinats, 2018.
dilluns, 3 de maig del 2021
El miedo global
El miedo global*
"Los que trabajan tienen miedo de perder el trabajo.
Los que no trabajan tienen miedo de no encontrar nunca trabajo.
Quien no tiene miedo al hambre, tiene miedo a la comida.
Los automovilistas tienen miedo de caminar y los peatones tienen miedo de ser atropellados.
La democracia tiene miedo de recordar y el lenguaje tiene miedo de decir.
Los civiles tienen miedo a los militares, los militares tienen miedo a la falta de armas.
Las armas tienen miedo a la falta de guerras.
Es el tiempo del miedo.
Miedo de la mujer a la violencia del hombre y miedo del hombre a la mujer sin miedo.
Miedo a los ladrones, miedo a la policía, miedo a las puertas sin cerraduras, al tiempo sin relojes, al niño sin televisión.
Miedo a la noche sin pastillas para dormir y miedo al día sin pastillas para despertar.
Miedo a la multitud, miedo a la soledad.
Miedo a lo que fue y a lo que puede ser. Miedo a morir, miedo a vivir..." (p.107)
*Eduardo Galeano, Patas arriba. La escuela del mundo al revés, Grabados de José Guadalupe Posada, Galeano bolsillo, siglo XXI, 2005
diumenge, 2 de maig del 2021
Subscriure's a:
Missatges (Atom)