Guanya la dreta més extrema, i això a Madrid, sembla una conquesta enfront del obscur i tenebrós govern del social-comunista Sànchez. La Sra. Díaz Ayuso ha sigut la guanyadora d'unes eleccions, què eren innecessàries, tenia majoria absoluta amb Cs i Vox, però que en el joc de la política, va veurà una jugada mestre amb la moció de censura a la CA de Múrcia. L'esquerra, sempre tant contenta amb ella mateixa, va anar cadascú pel seu aire. Podem, de la mà de Pablo Iglesias, què va sortir del govern, esgotat, volia encapsar un gir a l'esquerra, però no ha estat així, i ara dimiteix de la carrera política.
A la campanya electoral, no s'ha parlat de la gestió més que dubtosa de Díaz Ayuso en la qüestió de la pandèmia, malgrat, tenir uns indicadors molt dolents. Ella, ha sabut girar la truita, gràcies a MAR el seu assessor de capçalera, i convertir-lo amb una pugna amb el govern de Sànchez: Comunisme o llibertat. Aquest ha estar el únic missatge. Toc de queda o anar al bar, aquesta era la qüestió. Madrid, s'ha convertit en el centra de la dreta més extrema a Europa.
Com els comptes son el què son, per aquesta victòria contundent de Díaz Ayuso, calia què algú, a la dreta, perdre bous i esquelles i així a estat per Cs. Cap representant. El 26 diputats de Cs, han anat a parar a Díaz Ayuso, també molts votants del PSOE han votat a la dreta extrema, què passa de 37 a 24 diputats. MM i Podem guanyen escons, però sense incidència per el resultat final. Cs ha acabat el seu trajecte, i acaba malament, perquè s'ha quedat sense auditori, un auditori què castiga el què no sap on ha d'estar.
La llibertat de Díaz Ayuso, no és precisament, la què qualsevol demòcrata pensa, però a Madrid, moltíssima gent sembla que anar al bar, ja en té prou. Díaz Ayuso, no pot dir res del què diguin les empreses del Ibex, ni tot el entramat mediàtic-legal què pensa que Madrid es Espanya.
