Vacunar-se a Sabadell

 

Avui he anat a vacunar-me. He arribar d’hora, però ja hi havia força gent esperant. Tots mes o menys de la mateixa edat. I malgrat tot, hi havia gent fotuda. L’espera no ha sigut massa llarga, perquè abans de les 9h –hora que estava citat- ja han començat a fer passar la gent. Un primer control, del mòbil, per comprovar què tenies hora. Desprès un altra control, amb targeta sanitària i per últim, unes paraules amb una infermera què preguntava si tenia algun tipus d’al•lèrgia.  Un cop passat aquestes controls, unes cadires esperaven perquè un sanitari, en poses la vacuna d’Astrazeneca. Asseure durant 10-12’ i al carrer. Tot molt eficient i tot molt professional.

L’ùnic què grinyola és què jo mateix tinc què buscar-me la vida per omplir un formulari via web, molt breu, però cal tenir mòbil o ordinador per fer el tràmit. He tingut què sortir del meu municipi fins a Sabadell on tenia lloc la vacunació.

PD: De moment, no tinc cap efecte, i espero què segueixi així.

El arte y la música (VIII)

 

Sorolla y Bastida, Joaquín

Kosovo no existeix !!!

 

Espanya va jugar un partit de futbol contra Kosovo. Espanya no reconeix oficialment aquest Estat. Aquest no reconeixement té la derivada a Espanya. Si Catalunya no hi hagués cap Procés, llavors, Kosovo seria reconeguda. El paperot què van fer els locutors de la RTVE per no dir la paraula tabú, va ser digne de l'APM.  

Espanya té una ferida, el 1-O, una ferida en el seu orgull, és diu patriotisme. Per Madrid, és inconcebible què una part d'Espanya vulgui plantejar-se marxar. Kosovo és l’exemple què no volen admetre. Però allà va haver una guerra catastròfica, ací va haver l'1-O. Semblen què preferirien una guerra abans d'admetre un referèndum.

Valls torna a França

 

Manuel Valls s'entorna a França, segons ell, vol influir en les properes eleccions presidencials del 2022. Des del 2018 què volia ser Alcalde de Barcelona, la seva trajectòria ha sigut un fracàs rotund. Va marxar de França per la porta del darrera. Ara, torna a marxar, de Barcelona. Amb un Cs en caiguda lliure, Valls vol fer mutis cap a França. Ací a conegut l'amor, amb una persona amb patrimoni milionari, ja sé sap què l'amor és cec, però Valls és d'aquells, què no li interessa la riquesa material, si no l'espiritual. Uns empresaris van portar a Valls, per parar els peu a Colau, ara, s'han va, amb la vida assegurada, almenys materialment. A França l'espera la vida espiritual. ¡Aurevoir à bientot!

Bankia diu adéu.... per integrar-se a CaixaBanc

 

José Ignacio Goirigolzarri (CaixaBanc)

"CaixaBank tenia la seu social a València, Bankia té la seu social a València i CaixaBank tindrà la seu social a València."

De Bankia a CaixaBanc, aquest és el salt de José Ignacio Goirigolzarri (67 anys). Hi ha gent que sempre cauen den peus, aquest és un.  Si et rescaten, ets un bon gestor? Cert, els bancs, ja no son el què eren, però, no se'ls deixa caure, l'exemple de Bankia és paradigmàtic (23.000 milions d'euros de rescat públic). Les fusions han creat gegants què saben què si tot va malament, sempre tindran l'aval del Estat. Com resultat de la crisi financera del 2008, la pèrdua de valor dels bancs ha estat constants. A prop de 100.000 milions d'euros s'ha invertit per mantenir el sistema bancari. Un rescat polític què va premiar totes les males practiques del bancs, i què la ciutadania encara ho pagarà. Mentre els bancs son ajudats amb diners de tots, els desnonaments segueixen sense entrebancs. Potser si què és fàcil ser director de CaixaBanc, perquè per molt malament què ho facis, sempre vindrà l’Estat per ajudar-te!.

Recomendaciones musicales

 

Esquerra té una pedra (Junts) a la sabata

 

No som tan bons com volen fer creure a tothom. Junts no ha guanyat les eleccions, però fa com si les hagués guanyades. Escoltant un dels seus portaveus, sembla què volen què vagin tots a la presó. Tot és per el poder, magra, molt magra, tenint en compte què el poder està a Madrid. Junts vol respecta, però quin respecta té per Aragonès? Segueixen lluiten per l'hortet, quant el camp, ja té propietari. Volen encarà la independència, però no serà ara, no poden donar marxa enrere, el 1-O del 2017 està lluny, però la gent no oblida, amb això tindria que valdrà per tots. I posar-se a treballar per tots, Catalunya va més enllà què el Consell per la República. Dona vergonya aliena veure aquest espectacle recorrent entre grups independentistes. Potser, si què valdria la pena intentar altres opcions, en política, sempre s'ha d'escollir entre el mal menor.