Tortosa i el seu monument franquista

 

                 

Les monuments què volen perdurar segles, acaben com (quasi) tots a la paperera de la història     

Soldats de plom i els seu somnis

 

S'imaginen què això ho digués, no sé, qualsevol independentista? Llavors, la Fiscalia, aniria corrent per investigar els fets, això si, abans, hauria una exhibició policial, cercant el què fos, per poder sortir a les noticies.  Que uns jubilats militars facin escrits al Rei, titllant el govern legítim de "social-comunistes" -això és el què es deia al franquisme, dels que no exaltaven al règim-, rés més demostra que la Transició va amagar sota l'estora tota la merda del anterior règim. Ara Vox, vol ser l'altaveu d'un món caduc, què exalta sense rubor quaranta anys de dictadura. S'amagarà el Rei o dirà quelcom. El PSOE li deuen tremolar les cames. Per cert, dins d'aquestes 26 milions, m'hi trobo. 

L'UNESCO és solidaritza (de moment) amb els braus

 

"L’Asociación Internacional de Tauromaquia, malgrat el nom, és nacional i molt nacional. Parla en els seus papers d’una expresión de nuestra identidad nacional, instalada en las entrañas del pueblo español. " Diu en el seu Dietari, Vicençs Villatoro. El rebuig és per qüestió de forma. Estranya que la marca Espanya, no s'ha implicat més. Tenint en compte que això de els braus és qüestió de "entrañas", jo no tinc per veure morir un animal, mentre què els espectadors, racionals, veuen en naturalitat l'agonia del animal. Hi ha coses -com aquesta- què el pas del temps, les fa anacròniques i caduques i a més diu força de una part de la societat, la nostre. Va sent hora de llançar llastre del passat. Manolo Escobar , va immortalitzar amb una cançoneta en ple franquisme, aquesta simbiosi de l'Espanya cañí :

"No me gusta que a los toros

te pongas la minifalda (bis)"

No cal que faci, exegesis de la frase que posa en evidencia la mentalitat de tota una època i que sembla que alguns la volen ressuscitar.

Inauguración de un hospital fantasma en Madrid

Hospital "zombi" inaugurado por el PP

 

Recomendaciones musicales

 

Espectacle lamentable a Sabadell

 

          

Contemplar el que va passar ahir a Sabadell, és absolutament grotesc i preocupant. Utilitzar una pistola Taser -electricitat- per reduir a una noia que volia entrar amb la seva mare al centre de Salut. En tota l'escena, l'únic que intenta posar una mica de seny es una persona que intenta explicar al policia que necessiten tranquil·litzar a la noia i no fent ús de la força. Mentre, els policies, s'emprenyaven perquè la noia no deixava de plorar i cridar! ¡Sembla mentida què siguin "experts" en situacions de estrès. 

Maradona es ja llegenda

 

Ha mort Maradona, un jugador singular que va viure un somni, què va passar del no res a ser idolatrat fins el deliri. No va saber pair la fama, els diners. Va sortir d'un entorn de pobresa a la gloria i no va saber se assessorat amb intel·ligència. Va viure el excés. I malgrat tot, va fer que molta gent, esperes els diumenges per veure'l jugar. Va jugar al Barça, un Barça que no guanyava res.  Va ser al Nàpols on va brillar a Europa. I després, la resta. Sempre estaran els seus gols. Ell que jugava amb les cames, va ser capaç de marcar un gol amb la mà, a Alemanya. Va guanyar el mundial del Terror a la seva Argentina natal. La dictadura militar és va escudar amb ell, per fer oblidar el què passava al país. Mor el home, però neix, ara si, una llegenda.