Divendres
Varem sortir a les 9, massa tard
per anar al cap de Formentor. Impossible. El trajecte el vam fer anant cap a Artà
i per la Ma-15 amb direcció a Can
Picafort, s’ Albufera i Alcúdia. El trajecte estava farcit de
ciclistes, perquè a l’endemà s’havia de celebrar un Triatló de caràcter
internacional. El transit era intens i tothom semblava que participaria
d’aquest Triatló, perquè tot estava ple de gent fent voltes amb bicicletes per
anar escalfant.
El trajecte per la Ma-12 de Can
Picafor fins Alcúdia, era una línea continua de hotels, i urbanitzacions, on no
hi havia espai per aparcar els cotxes. Allò era una mena de Salou. Sembla que
aquests llocs, moriran d’èxit.
Vam fer parada a Alcúdia, casc antic, muralles medievals. El lloc era ple de turistes alemanys. Les muralles tenen unes vistes magnifiques, des d’allà es podien veure la Badia de Pollença i la Badia d’Alcúdia, llàstima que la llum del dia estava una mica esmorteïda.
Desprès vam anar a les
excavacions de Pol·lentia, lloc romà (s.I a.C). Era el nostre tribut de “turistes
interessats, en la història”. A les excavacions, encara hi ha molta feina a
fer. Varen visitar el fòrum i el teatre. Tot plegat en un estat una mica
atrotinat, però que permet imaginar-se com devia ser aquell paratge en època dels
romans.
A la visita hi havia altres
turistes, entre ells una parella xilena amb els que vàrem parlar una estona.
M’agrada la seva manera de parlar, es molt dolça. Quant nosaltres marxaven, a ells
encara els hi quedava per veure el teatre romà.
En aquell moment, feia calor, en
aquests dies, Mallorca també ha patit calor. Ens havíem portat roba d’abric que
no ha sortit de la maleta en tots aquests dies. Vam tornar al cotxe i cap a la
Badia de Pollença. Ciclistes per tot arreu, i molts cotxes, el nostre inclòs.
Pujada cap a el Cap de Formentor. Hi havia una caravana de cotxes, autocars i
ciclistes que feia por, pel perill de tots plegats, especialment, el ciclistes.
En el trajecte, cap agent de trànsit controlant res. Hem girat cua a l’alçada
del Mirador Es Colomer. No vam poder ni
baixar del cotxe, no hi havia espai per moure’s. Tot plegat una mica angoixant.
Una mica emprenyats, per tot
plegat, i sense poder arribar-nos al Cap de Formentor, vam enfilar carretera cap
a Pollença per la Ma-2200, vam aparcar el cotxe en un pàrking gratuït, de terra
i vam anar cap el centre de la ciutat. Ens varem trobar amb una plaça, Ca les
Monnares, on no hi havia un ànima. Pintava malament. I malgrat això, Pollença
és un lloc, molt interessant. Tot caminant varem arribar a una plaça al costat
de la església de Santa Maria dels Àngels, ple de restaurants, precisament el
lloc que volíem, s’apropava l’hora de dinar.
Vam passar pels carrers, plens de
turistes, nosaltres també ho érem clar, encara que no hi havia tanta gent com a
les platges. Vam entrar a comprar unes postals d’artistes, a la galeria
Benassar. Li vam preguntat al venedor de les postals per algun lloc per dinar,
ell molt professional, va esquivar la pregunta, però al final ens va recomanar un
parell de llocs.
Vam acabar triant un lloc cassola
i excel·lent. Restaurant Bar Nou, el mobiliari no és de disseny, no els fa
falta. Ho hi havia massa gent, els turistes s’havien quedats varats a la plaça
de la església. Hem dinat molt bé. Jo he menjat, ”El tumbet” –plat típic de Mallorca-, ingredients, patata, tomàquet,
albergínia, pebrot i all; de segon una cassola de peix, hi havia de tot, del
món mariner, el suc era magnífic. El vi era de Vinyes Mortitx –de la terra-,
rosat, molt bo, no entenc de vins, però entrava sense dificultats.
Després vam pujar les 365 escales, como dies del any, per fer passar
el dinar. Hi havia molta gent fent el mateix. El calvari, les vistes des de la
Ermita del Calvari, es força espectacular, el dia no era gens vistos, per les
panoràmiques. Hi havia una visibilitat
dolenta. Des de el mirador, es podia veure, la Serra de Tramuntana, i les
Badies de Pollença i Alcúdia.
Després no trobaven el pàrking,
feia calor, i vam estar una bona estona caminant. Per fi vam trobar el cotxe i vam
agafar la carretera cap a sa Pobla i a s’Albufera, al Parc Natural. El pàrking
estava lluny. El lloc és bonic, però feia massa calor, estàvem cansats i a més
l’oficina d’informació estava tancada. Malgrat això vam caminar pels camins ben
assenyalats, els aiguamolls, hi havia poca activitat. La fauna i la flora va
estar esquiva, hi havia un mirador tancat. De fet quant sortíem l’entrada
estava tancada, vam haver de sortir com si fóssim lladres. Almenys les aus,
podem volar.
Després cap a Artà. Hi ha un
passeig central que condueix cap a l’església. Començava a animar-se el carrer.
Estàvem cansats. Per les botigues i comerços hi havia força sud-americans
treballant. Sembla inversemblant que amb les tasses d’atur a Espanya tinguem
necessitat de persones que venen de fora per cobrir llocs de treball que no els
volen els de casa.
A Artà també hem sentit alemany.
De fet català hem escoltat molt poquet. Al restaurant, a la galeria d’art, i
para de comptar. Després vam anar a l’hotel. Tothom al hotel parlava alemany. L’endemà
anirem a Palma.
