Diari de Mallorca (II)

Divendres 

Varem sortir a les 9, massa tard per anar al cap de Formentor. Impossible. El trajecte el vam fer anant cap a Artà i  per la Ma-15 amb direcció a Can Picafort,  s’ Albufera i  Alcúdia. El trajecte estava farcit de ciclistes, perquè a l’endemà s’havia de celebrar un Triatló de caràcter internacional. El transit era intens i tothom semblava que participaria d’aquest Triatló, perquè tot estava ple de gent fent voltes amb bicicletes per anar escalfant.

El trajecte per la Ma-12 de Can Picafor fins Alcúdia, era una línea continua de hotels, i urbanitzacions, on no hi havia espai per aparcar els cotxes. Allò era una mena de Salou. Sembla que aquests llocs, moriran d’èxit.

Vam fer parada a Alcúdia, casc antic, muralles medievals. El lloc era ple de turistes alemanys. Les muralles tenen unes vistes magnifiques, des d’allà es podien veure la Badia de Pollença i la Badia d’Alcúdia, llàstima que la llum del dia estava una mica esmorteïda.                          

                  

                  

                 

                  

                 

Desprès vam anar a les excavacions de Pol·lentia, lloc romà (s.I a.C). Era el nostre tribut de “turistes interessats, en la història”. A les excavacions, encara hi ha molta feina a fer. Varen visitar el fòrum i el teatre. Tot plegat en un estat una mica atrotinat, però que permet imaginar-se  com devia ser aquell paratge en època dels romans.

A la visita hi havia altres turistes, entre ells una parella xilena amb els que vàrem parlar una estona. M’agrada la seva manera de parlar, es molt dolça. Quant nosaltres marxaven, a ells encara els hi quedava per veure el teatre romà. 

En aquell moment, feia calor, en aquests dies, Mallorca també ha patit calor. Ens havíem portat roba d’abric que no ha sortit de la maleta en tots aquests dies. Vam tornar al cotxe i cap a la Badia de Pollença. Ciclistes per tot arreu, i molts cotxes, el nostre inclòs. Pujada cap a el Cap de Formentor. Hi havia una caravana de cotxes, autocars i ciclistes que feia por, pel perill de tots plegats, especialment, el ciclistes. En el trajecte, cap agent de trànsit controlant res. Hem girat cua a l’alçada del Mirador Es Colomer. No vam poder  ni baixar del cotxe, no hi havia espai per moure’s. Tot plegat una mica angoixant.

Una mica emprenyats, per tot plegat, i sense poder arribar-nos al Cap de Formentor, vam enfilar carretera cap a Pollença per la Ma-2200, vam aparcar el cotxe en un pàrking gratuït, de terra i vam anar cap el centre de la ciutat. Ens varem trobar amb una plaça, Ca les Monnares, on no hi havia un ànima. Pintava malament. I malgrat això, Pollença és un lloc, molt interessant. Tot caminant varem arribar a una plaça al costat de la església de Santa Maria dels Àngels, ple de restaurants, precisament el lloc que volíem, s’apropava l’hora de dinar.

Vam passar pels carrers, plens de turistes, nosaltres també ho érem clar, encara que no hi havia tanta gent com a les platges. Vam entrar a comprar unes postals d’artistes, a la galeria Benassar. Li vam preguntat al venedor de les postals per algun lloc per dinar, ell molt professional, va esquivar la pregunta, però al final ens va recomanar un parell de llocs.

Vam acabar triant un lloc cassola i excel·lent. Restaurant Bar Nou, el mobiliari no és de disseny, no els fa falta. Ho hi havia massa gent, els turistes s’havien quedats varats a la plaça de la església. Hem dinat molt bé. Jo he menjat, ”El tumbet” –plat típic de Mallorca-, ingredients, patata, tomàquet, albergínia, pebrot i all; de segon una cassola de peix, hi havia de tot, del món mariner, el suc era magnífic. El vi era de Vinyes Mortitx –de la terra-, rosat, molt bo, no entenc de vins, però entrava sense dificultats.

Després vam pujar les  365 escales, como dies del any, per fer passar el dinar. Hi havia molta gent fent el mateix. El calvari, les vistes des de la Ermita del Calvari, es força espectacular, el dia no era gens vistos, per les panoràmiques.  Hi havia una visibilitat dolenta. Des de el mirador, es podia veure, la Serra de Tramuntana, i les Badies de Pollença i Alcúdia.

Després no trobaven el pàrking, feia calor, i vam estar una bona estona caminant. Per fi vam trobar el cotxe i vam agafar la carretera cap a sa Pobla i a s’Albufera, al Parc Natural. El pàrking estava lluny. El lloc és bonic, però feia massa calor, estàvem cansats i a més l’oficina d’informació estava tancada. Malgrat això vam caminar pels camins ben assenyalats, els aiguamolls, hi havia poca activitat. La fauna i la flora va estar esquiva, hi havia un mirador tancat. De fet quant sortíem l’entrada estava tancada, vam haver de sortir com si fóssim lladres. Almenys les aus, podem volar.

Després cap a Artà. Hi ha un passeig central que condueix cap a l’església. Començava a animar-se el carrer. Estàvem cansats. Per les botigues i comerços hi havia força sud-americans treballant. Sembla inversemblant que amb les tasses d’atur a Espanya tinguem necessitat de persones que venen de fora per cobrir llocs de treball que no els volen els de casa.

A Artà també hem sentit alemany. De fet català hem escoltat molt poquet. Al restaurant, a la galeria d’art, i para de comptar. Després vam anar a l’hotel. Tothom al hotel parlava alemany. L’endemà anirem  a Palma.