Dijous
Sortida a les 8h del aeroport del
Prat amb 20’ de retard. Després varem arribar a Palma a l’hora prevista. La
companyia era de Low Cost, que ha permès democratitzar els vols per a tothom. Vàrem
anar a l’aeroport dues hores abans per tal de facturar l’equipatge, control i
revisió per accedir-hi a l’embarcament. Encara que sembli que tot això ho fan
per temes de seguretat en realitat sembla mes un exercici de poder, per
demostrar que tenen el control de tot plegat. Malauradament, si és vol fer mal,
ho faran igual.
El vol d’anada era mig ple,
l’avió era de mida mitjana, ja sé que això no sembla molt professional, però no
sabria dir en quin model vàrem anar. El dia estava ennuvolat. A l’hora prevista
ja estàvem a Palma. Recollim l’equipatge, i tot seguit vàrem anar a buscar el
cotxe de lloguer. Tot això, el passatge, hotel i cotxe ho vàrem fer per Internet.
La companyia de cotxes era “Record go”. Després dels tràmits – assegurança a
tot risc – vam sortir de l’aeroport de Palma cap a un Hotel a Canyamel que pertany al municipi de Capdepera.
El
recorregut fins al hotel, travessa tota l'illa, fins a Artà –poble pintoresc-,
i molt a prop de Cala Ratjada, lloc molt turístic.
El hotel
era força econòmic, les instal·lacions eren molt correctes i funcionals.. Molta
llum.Després
de dinar varem anar a les Coves d’Artà. Nosaltres vam anar a peu, per un
camí que retalla el trajecte de 9 a 1km. Unes escales et porten a la carretera. L'hora era una mica intempestiva, feia calor.
Les coves són impressionants. Les clàssiques estructures de estalagmites i estalactites són de rigor. Les estalactites, van dalt a vaig, mentre que les estalagmites de baix a dalt. Cal condicions especials per que es puguin formar.
A la cova de Artà hi ha una estructura de 25m d’alçada. El record són 75m a la Xina. El nostre guia era de la terra. Nosaltres érem els únic d’aquí, els altres companys de viatge, eren alemanys i anglesos. Era la primera tanda de la tarda. La cova és plena de llocs impressionants. Els paràmetres de temps de les construccions naturals d’estalagmites i estalactites, no són el temps dels humans. Milions d’anys necessita la natura per realitzar aquestes obres. La mà del home pot fer-les malbé en un instant.
Desprès de viatjar en el temps,
milions d’anys, varem desfer el camí, passant per urbanitzacions milionàries, i
a la tarda vam anar a Cala Ratjada. El
lloc es molt bonic. Imprescindible l’alemany. Tots eren turistes d’aquesta
nacionalitat. Molts jubilats, i d’altres més joves. Qui treballa a Alemanya? .
El passeig és ple de llocs per dinar/sopar i prendre copes. Hi havia molta
gent, però sense la sensació de multitud. ¡No sé que ha de passar el juny,
juliol i agost! Deu ser difícil passejar
amb tanta gent.
Vam trobat un lloc per sopar molt agradable amb vistes al mar i musica de fons estil chill-out. Com érem turistes vam aprofitar per anar a veure el far de Cala Ratjada, tot just desprès de sopar. Volia fer fotografies del lloc, però no em van sortir com jo volia.
