Recomanacions musicals

 

Aniversari per recordar

 

Aniversari del assassinat de Lluís Companys (1940)

Escoltar les paraules de la presidenta de Societat Civil Catalana dient: "que "fa 45 anys que ens sentim orfes". "Aquells republicans –comunistes, catalanistes, socialistes o anarquistes, alçats tots contra la glàndula nacionalista imperial– a qui no van dedicar ni un sol mot i que, per cert –i mai em cansaré de repetir-ho–, no van ser oficialment reconeguts com a morts al Registre Civil fins a l’agost de l’any 2019. Després d'haver estat enlloc durant 74 anys." Pot ser que aquesta presidenta de SCC s'ho faci mirar perquè l'odi i la venjança que traspua contra els altres espanyols -catalans inclosos- expressa perquè la extrema dreta no va guanyar les eleccions. Res més cal memòria.

Art i musica: Vassily Kandinski

 

Vassily Kandinski

(1866-1944)

Ningú salvarà la vida a Gaza?

 

Secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant.

Quina mena d'advertència està fent Yoav Gallant? Deixa la idea que mataran a tothom què es trobi l'exèrcit israelià dins de Gaza? A cas tenen possibilitat de sortir de Gaza via Egipte? Sembla que no. Està preparant el terreny per una massacre impensable? A cas, en la Franja sud els deixaran tranquils? Masses qüestions sense respostes. Deia Yuval Noah Harari en el seu article*: "L’Estat d’Israel es va fundar per garantir que això no tornés a passar mai més. Així doncs, com ha pogut passar? Com pot ser que l’Estat d’Israel estigués desaparegut en combat?" Senyala dos factors clau per entendre perquè l'Estat d'Israel no ha sapigut defensar els seus ciutadans. Diu: "Els israelians paguen el preu d’anys d’arrogància en què els nostres governs i el comú dels israelians s’han sentit més forts que els palestins i han considerat que podíem ignorar-los." El segon punt és el següent: "la veritable explicació de la disfunció d’Israel és el populisme. Fa molts anys que el govern d’Israel està en mans d’un dirigent populista, Benjamin Netanyahu, que és un geni de les relacions públiques però un primer ministre incompetent." Harari troba un punt per repensar-se com a nació quan diu: "El passat no es pot canviar, però amb sort, un cop s’aconsegueixi la victòria sobre Hamàs, els israelians no només demanaran comptes al nostre govern actual, sinó que també abandonaran les fantasies messiàniques". 

Hamàs pagarà car la seva bogeria assassina, malauradament, sembla que també ho pagarà tota la població palestina. 

Fake News: Hamàs no ha matat ningú

 

Llegint noticies com aquestes, demostra el cinisme de Hamàs i el un dels seus portaveu, Saleh al-Arouri. Segons ell, l'elevat nombre de mort per part israeliana no seria conseqüència de les accions de Hamàs, sinó a causa de foc amic. Sembla una excusa de mal pagador i una mentida a l'alçada del campanar. Fake News per evadir-se de responsabilitats. 

Israel està preparant-se i carregant-se de raons per l'assalt de Gaza. Una franja de Gaza tancada i sense cap serveis essencials per a la població. Israel a exigit que alliberin els ostatges per obrir els serveis de llum i agua. Hamàs guanya temps, però no li queda. La destrucció d'edificis a Gaza està assegurada, més de 4000 tones han caigut des de el dissabte fins avui. Les morts a Gaza pujant a 1400 morts i 6000 ferits. A la banda israeliana, 1300 morts i 3268 ferits. Aquestes xifres son desconegudes per Israel. A hores d'ara, ningú sap el que farà l'exèrcit israelià quan entri a Gaza. Ho sap Netanyahu i el seu govern? 

Recomanacions musicals

 

Sublim!

Mes enllà del furor de la guerra, també existeix la natura

Compte enrere per destruir Gaza

 

Tot el panorama desolador a una banda i un altre, fa molt difícil voler objectiu, racional, raonable. El reportatge sobre el quibut Kfar Azzaa, de Isabel Kershner (NYT) (Ara.cat, 11/10/23), és senyal inequívoca del odi de Hamàs envers els jueus.  Diu el general Itai Veruv "És una cosa que no he vist mai a la meva vida, una cosa més semblant a un pogrom de l'època dels nostres avis". Palestina està dividida: Cisjordània i Gaza. Un repartiment absurd que ha creat una disfuncionalitat endèmica en el sí de Palestina atiada per Israel. Uns dirigents  sense cap credibilitat - dividits entre possibilites (Mahmud Abbas) i radicals -Hamàs- (Ismail Haniyeh) que volen la desaparició de Israel, abans la seva constitució com Estat (1948). Una finestra d’oportunitat a les converses d’Oslo i Camp David, i la negativa de Arafat  a la proposta de Ehud Barak de concloure un tractat de pau a canvi de territoris (2000).

A partir d’aquí, el somni s’ha transformat en un malson per tots, però especialment, per els palestins. Ara, amb l’acció suïcida i criminal de Hamàs, s’ha està en una nova situació. Gaza s’ha tancat per els palestins que no poden sortir i el exèrcit israelià és prepara per l’assalt casa per casa. S’ha especulat sobre quines accions cal dur a terme. Més de dos milions de palestins viuen en condicions extremes de pobresa, oprimits per els seus, i des de fora per l’exèrcit hebreu. Ara hi ha l’opció de buidar Gaza, segons Israel, però com? Egipte ha barrat el pas els que volen fugir dels atacs israelians. No sé que pensen fer, però la necessitat de refer-se del ridícul que ha fet els serveis de seguretat, ho voldran arreglar amb una sobreactuació que donades les anterior incursions, serà en tot cas, inimaginable. I no crec que la Comunitat Internacional, poguí fer gran cosa. L’únic segur és que amb les accions criminals de Hamàs s’ha trencat per molt de temps qualsevol intent d’acostar posicions de pau. Ara mana la venjança.