divendres, 15 d’abril del 2022
dijous, 14 d’abril del 2022
Barça-Eintracht de Frankfurt: Adéu a la Europa League
I
Una primera part amb un resultat d'escàndol, (0-2), però que podríem ser 3 0 4, amb un Barça que al minut 3' ja perdia per culpa d'un penalt absurd de Eric García. Durant bona part del partit, el Barça ha dominat, però sense ocasions clares. Un remat d'Araujo que el porter Trapp ha enviat a fora, es l'únic bagatge ofensiu. El segon gol, Santos Borré, amb xut fora de l'àrea ha batut a Ter Stegen, que no ha pogut fer res, a enfonsat al Barça. Una defensa poc contundent, uns espais que no poden cobrir, el jugadors blaugranes i un ambient més propi del Eintracht que del Barça, fa difícil la remuntada. El Barça ha de creure, i per això, caldrà substitucions. Veurem com ho gestiona Xavi.
II
La segona part ha estat un malson. Un Barça desconegut i un Eintracht molt superior, hauria pogut fer una golejada èpica. Un Barça sense convicció, precipitat, previsible i sense esma ha deixat escapar aquesta competició. El resultat final, 2-3, no reflecteix el que ha passat al camp. Un gol de Busquests al 90' i un penal al 100' ha maquillat un encontre dolent del Barça. Unes graderies plenes d'aficionats del Eintracht han pogut gaudir de la victòria del seu equip. Xavi ha fet els canvis massa tard i a més molts jugadors semblaven desconnectats del partit. Potser calia aquesta derrota per posar en perspectiva un equip que encara li queda molt de camí.
El laïcisme en temps de guerra
En un món cada vegada més inestable e imprevisible, on el populisme fake news fa furor, on aquesta sensació de deriva, és aprofitada per l’extrema dreta –una multinacional en vies d’expansió-, l’únic antídot és la reivindicació del laïcisme. Al llibre de Yuval Noah Harari, 21 lliçons per al segle XXI*, en el seu capítol 14 en parla del laïcisme. El seu subtítol es “Reconeix el teu costat fosc”. Veiem que ens diu Harari.
Què vol dir ser laic? Hi ha qui ho veu com gent que no creu ni “en déus ni en àngels” (pàg.285). I per tant, “el món laic sembla buit, nihilista i amoral” (pág.285)
Per els laics, aquest visió fosca, no correspon a la realitat. De fet, “molts valors laics són compartits per diverses tradicions religioses” (pàg.285)
Els laics, veuen els valors morals, no com un regal dels déus, sinó com un esforç que els humans han fet per viure amb comú. Els laics, no reivindiquen cap monopoli de la veritat, i això els separa dels creients, accepten que certs valors com “la veritat, la compassió, la igualtat, la llibertat, el coratge i la responsabilitat” (pàg.286) son valors compartits per creients i no creients. La dificultat d’aquest codis és que “no es fàcil viure d’acord amb un ideal” (pàg.286).
Harari fa un repàs a aquests valors –veritat, compassió, la igualtat, la llibertat, el coratge, i la responsabilitat-. Si no tens a un Déu per demanar-li res o un Déu que et digui que has de fer, llavors, els laics tenen que tantejar respostes a les urgències d’aquest món. Veritat i creença son valors que poden ser compatibles, per exemple, quina és a finalitat de l’existència humana? En canvi, si el que vols es sortir d’aquest món, el millor es pujar a un coet, i per això, la ciència és més convenient que no pas que una catifa voladora.
Harari, en tots els capítols d’aquest llibre, posa èmfasi en els límits, amb allò obscur, el cost irracional dels homes. I així, planteja aquesta pregunta: Era laic, Stalin? El propi Harari, es conscient de les dificultats de conrear aquests valors. Compassió i responsabilitat, dos valors fonamentals del laïcisme, son ara mateix posats a prova en la despietada Guerra a Ucraïna. Qui no vol ajudar els ucraïnesos? Però, volem una Guerra Mundial? Fins a quin punt volem que això s’aturi immediatament? Alemanya no vol prescindir del gas rus, la seva economia, el llocs de treball que estan en joc, fa de còmplice de Putin, sense voler-ho. Aquesta responsabilitat s’escampa a tota la UE. De fet la UE està finançant la Guerra a Putin, qui li surt de franc. De veritat volem entrar a una Guerra de conseqüències catastròfiques?
Els valors son fàcils de dir, però tenen el seus límits, perquè cal prioritzar, no tots els valors son compatibles a la vegada. Això ja ho deia Isaiah Berlin, cal escollir. De fet la situació en la que estem, ja s’ha viscut altres vegades a l’historia. I malauradament, de la història no aprenen mai res d’ella. L’exemple que es posa ara, es el de Hitler, i la seva política d’annexió de territoris. Quin és el límit?
Harari, ens explica que en aquestes situacions, els humans “inventen i s’expliquen” històries" (pàg.295). Així sorgeix, la doctrina dels drets humans. A Ucraïna, aquest drets son destruïts sense cap mania. I qui porta la veu cantant té nom i cognom, Vladimir Putin, es el dolent de la barbàrie. Sempre hi ha qui ho negarà i voldrà posar a altres culpables. Potser arribarà un dia que Putin tingui que respondre del crims comesos a Ucraïna.
Harari, fa una pregunta que li podríem traslladar a Putin: “Quin va ser l’error més gran que va cometre la teva religió, ideologia o visió del món? En què es va equivocar?.” I diu: “Si no en dones cap resposta seriosa, no seré jo qui confiï en tu”. (pàg.299). Les declaracions de Putin, i les seves mentides escandaloses, donen fe que no podem confiar en ell.
dimecres, 13 d’abril del 2022
Ucraïna: 46 dies de guerra
Mariúpol
La devastació a Ucraïna, les matances de civil a mans dels russos es el pa nostre de cada dia. L’horror s’ha fet present a Mariúpol, els crims de guerra semblen no tenir aturador. I la Comunitat Internacional, segueix embarrancada en les seves pròpies contradiccions. Ucraïna està sent doblement destruïda, mort indiscriminada de la població civil i destrucció sistemàtica de les ciutats. Una guerra que porta 46 dies en marxa i no sembla que s'hagi d’acabar aviat. Putin vol la destrucció d’un país i d’un poble. Milosevic ho va fer a Bòsnia, però Putin te armes nuclears, i tothom te clar que seria capaç de fer-les servir. La UE segueix pagant a preu d’or el gas rus, li estem finançant la guerra, i a pesar d’això, no vol que Ucraïna poguí entrar a la UE ni a l’OTAN. L’exclusió àrea seria una ajuda inestimable per la població ucraïnesa i evitar la destrucció de tot el país. I malauradament, sembla que això no passarà. Segueixen estan sols. I tothom serà còmplice del desastre.
Ningú estima a Catalunya
A Catalunya no l’estima ningú. Amb l’excepció del País Basc, la resta suspèn a Catalunya. Andalusia, País Valencià, Extremadura (34,7), Galícia, Madrid (45,2). El “A por ellos” fa furor. Però, des dels temps de Pujol, els nostres polítics no s’han interessat massa per el nouvinguts de fora. A més les picabaralles eternes entre ERC i Junts, fan molt de mal al moviment independentista. La dreta mediàtica i el seu discurs d’odi contra tot el que té a veure amb el català, ha calat amb l’imaginari col•lectiu de fora de Catalunya. Els tòpics es repeteixen una i un altra vegada sense que cap instància faci res per contradir-la.
Un dels clàssics: "amb separatistes que consideren inferiors els nens que parlen castellà", això ho diu una autoritat -Alfonso Fernández Mañueco- que pacta amb l’extrema dreta de Vox, que juga a la contra, contra Catalunya, ells volen eradicar el estat autonòmic, però no tenen cap inconvenient en asseure's a la cadira, un discurs neofranquista, contra la immigració –aquesta es el seva bandera-. Tenen un enemic i ell es el responsable de tots els mals que pateix Espanya, perquè ells adoren Espanya, i si fos necessari, matarien a la meitat que gosin posar amb dubte aquest amor patri. I malgrat tot, Mañueco i el PP no tenen cap dubta que el millor per ells, es pactar amb Vox. Un grup antisistema, neofranquista i predemocràtic, sens dubte, un aliat molt més fiable que el PSOE, posem per cas.
dimarts, 12 d’abril del 2022
l'Index GINI conspira contra Espanya
Índice GINI (estimación del Banco Mundial) - Ranking de países - Europa
Segons aquest quadre Ucraïna és el lloc amb menys desigualtats social amb un índex GINI de 25.00(2016) i es troba a la posició 88 (0,751) amb el ranking del índex de Desenvolupament Humà (IDH). Això vol dir, que Ucraïna, abans de la invasió russa, era un país, relativament pobre, però que no hi havia unes desigualtats social extremes. Al altre extrem, Turquia encapçala el rànquig de desigualtat amb un 41,90, però en la cinquena posició es troba Espanya amb un 36.20, per davant de Grècia (36.00). I això vol dir que les desigualtats son cada vegades més grans entre rics i pobres. La concentració de riquesa a Espanya està més concentrada en poques mans que altres països del nostre entorn, ja sia Dinamarca (28.20), Polònia (31.80), França (32.70), Alemanya (31.70) o el nostre veí, Portugal (35.50).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)