Dia 6
San Carlos de Puno-Sillustani-Pucara-Cusco
He dormit malament, en feia mal de cap. A les 21:30h en ficava al llit i m’he despertat a les 23:45h! Sembla que el meu jet lag està embogit. Tenia la boca com si tingues sorra. He dormit a ràfegues, es a dir, malament. A les 5:00h estava despert. A les 5:45h hem anat a esmorzar. Bona part dels companys també. M’havia pres un ibuprofè i una pastilla per la flora intestinal. A les 6:30h sortíem del nostre hotel “Casa Andina Premium”, a les afores de la ciutat de San Carlos de Puno. El nostre guia Rubèn ha fet de cicerone, menys xerraire que la seva predecessora, la Cati.
"En el pórtico principal de la catedral de Puno, Simón de Asto tallará en piedra dos sirenas.
Aunque las sirenas simbolizan el pecado, el artista no esculpirá monstruos. El artista creará dos hermosas muchachas indias que alegremente tocarán el charango y amarán sin sombra de culpa. Ellas serán las sirenas andinas, Quesintuu y Umantuu, que en antiguos tiempos brotaron de las aguas del lago Titicaca para hacer el amor con el dios Tunupa, dios aymara del fuego y del rayo, que a su paso dejó una estela de volcanes*."
Hem sortit de San Carlos de Puno, no l’hem visitat, perquè la joia de la ciutat és el llac Titicaca, però potser hauria estat be visitar-la*.
De Puno es pot dir que es una ciutat maldestra, sense cap ordre ni concert, amb una arquitectura feresta, sense cap gràcia ni encant, i malgrat tot, la gent fa la seva vida a 3840 (msnm). Sobta que pel que he vist, els edificis estan mal acabats, sembla que te a veure amb els impostos. El cablejat està a la vista de tothom, creant cabdells que rivalitzant en totes les edificacions en la lleixo. Com sempre, hi ha excepcions, la Catedral, que no l’hem vist, la Universitat, el Palau de Justícia, la Plaça d’Armes, tampoc. Això vol dir que tindríem que pensar-hi més quan anem a un lloc desconegut.
De Puno a Cusco hi ha uns 386km. La distància sembla petita, però les carreteres no son autovies, i necessitarem tot el dia, fins a les 19:30h. Hi ha trams de carretera en obres, molt transit, i cal a travessar pobles i ciutats. També hi ha un parell de parades obligatòries. Una d’elles és a Sillustani a 34 km de San Carlos de Puno.
A la guia del que ja hem parlat*, posa el següent quan parla de Sillustani:
“Son restes prehispànics, a la bora del Llac Umayi, que consta d’edificacions funeràries, en forma de torres cilíndriques, cistes i quadrangulars, anomenades chullpas, de l’època preinka e inka, entre les quals sobresurten unes de factura molt acurades construïdes a l’època inka.
Existeixen al voltant de noranta chullpas, a les quals se sumen las tombes semi soterrades i soterrades que estan escampades en un àrea de 150 hectàrees.” (pág.115)
Ampliant una mica més el que vol dir aquest centre funerari:
“Entre les característiques principals d'aquestes construccions funeràries es destaquen:
Una entrada, sempre adreçada cap a l'Est, que servia per a la comunicació de l'esperit del difunt amb el déu sol. L'entrada és sempre massa petita perquè s'hi hagi pogut introduir el fardell funerari. Es considera que el fardell era introduït a la volta, abans de ser tancada.
La cambra mortuòria voltada formada amb pedres de petites dimensions. Aquestes pedres no són llaurades.
Revestiment exterior amb blocs de pedres llaurades de grans dimensions, perfectament encaixades les unes en les altres segellant l'exterior sense necessitat d'argamassa. Internament, com es pot observar a les fotos, els blocs de pedra són apuntalats i recolzats per mitjà de pedres més petites. Lateralment, els blocs de pedra del recobriment exterior presenten esquerdes i protuberàncies per permetre una certa flexibilitat de l'estructura, com un tot, davant dels terratrèmols.
La part superior de les chullpas, de l'època incaica, presenten una filera excel•lent, formant la cornisa que adorna la chullpa. Algunes pedres presenten baix relleus representant principalment llangardaixos i colobres. Altres pedres exteriors presenten, a semblança de les que també s'observen a Ollantaytambo, protuberàncies, potser utilitzades per ajudar a manipular-les**.”
A l’hora que hem arribar no hi havia ningú. Al carrer no hi havia ni turistes ni gent del poble –Sant Antonio de Umayo-, eren les 8:00h. Al poblet hi ha una llacuna anomenada Cupecocha. Des del poble es veu el monument funerari Chullpa Lagarto.
Hem caminat per el camí que condueix al complex funerari, però no esperes veure un Llac Umayo. Unes vistes magnifiques permet comprendre perquè del complex funerari.
