Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris San Carlos de Puno. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris San Carlos de Puno. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 de juny del 2024

Perú (6): San Carlos de Puno- Cusco (I)

 Dia 6

San Carlos de Puno-Sillustani-Pucara-Cusco


He dormit malament, en feia mal de cap. A les 21:30h en ficava al llit i m’he despertat a les 23:45h!  Sembla que el meu jet lag està embogit. Tenia la boca com si tingues sorra. He dormit a ràfegues, es a  dir, malament. A les 5:00h estava despert. A les 5:45h hem anat a esmorzar. Bona part dels companys també. M’havia pres un ibuprofè  i una pastilla per la flora intestinal. A les 6:30h sortíem del nostre hotel “Casa Andina Premium”, a les afores de la ciutat de San Carlos de Puno. El nostre guia Rubèn ha fet de cicerone, menys xerraire que la seva predecessora, la Cati. 








Un lloc on no hem estat:

"En el pórtico principal de la catedral de Puno, Simón de Asto tallará en piedra dos sirenas.

Aunque las sirenas simbolizan el pecado, el artista no esculpirá monstruos. El artista creará dos hermosas muchachas indias que alegremente tocarán el charango y amarán sin sombra de culpa. Ellas serán las sirenas andinas, Quesintuu y Umantuu, que en antiguos tiempos brotaron de las aguas del lago Titicaca para hacer el amor con el dios Tunupa, dios aymara del fuego y del rayo, que a su paso dejó una estela de volcanes*."





Detall de les sirenes




Hem sortit de San Carlos de Puno, no l’hem visitat, perquè la joia de la ciutat és el llac Titicaca, però potser hauria estat be visitar-la*.


De Puno es pot dir que es una ciutat maldestra, sense cap ordre ni concert, amb una arquitectura feresta, sense cap gràcia ni encant, i malgrat tot, la gent fa la seva vida a 3840 (msnm). Sobta que pel que he vist, els edificis estan mal acabats, sembla que te a veure amb els impostos. El cablejat està a la vista de tothom, creant cabdells que rivalitzant en totes les edificacions en la lleixo. Com sempre, hi ha excepcions, la Catedral, que no l’hem vist, la Universitat, el Palau de Justícia, la Plaça d’Armes, tampoc. Això vol dir que tindríem que pensar-hi més quan anem a un lloc desconegut.





De Puno a Cusco hi ha uns 386km. La distància sembla petita, però les carreteres no son autovies, i necessitarem tot el dia, fins a les 19:30h. Hi ha trams de carretera en obres, molt transit, i cal a travessar pobles i ciutats. També hi ha un parell de parades obligatòries.  Una d’elles és a Sillustani a 34 km de San Carlos de Puno.

A la guia del que ja hem parlat*, posa el següent quan parla de Sillustani:

“Son restes prehispànics, a la bora del Llac Umayi, que consta d’edificacions funeràries, en forma de torres cilíndriques, cistes i quadrangulars, anomenades chullpas, de l’època preinka e inka, entre les quals sobresurten unes de factura molt acurades construïdes a l’època inka.

Existeixen al voltant de noranta chullpas, a les quals se sumen las tombes semi soterrades i soterrades que estan escampades en un àrea de 150 hectàrees.” (pág.115)

Ampliant una mica més el que vol dir aquest centre funerari: 

“Entre les característiques principals d'aquestes construccions funeràries es destaquen:

Una entrada, sempre adreçada cap a l'Est, que servia per a la comunicació de l'esperit del difunt amb el déu sol. L'entrada és sempre massa petita perquè s'hi hagi pogut introduir el fardell funerari. Es considera que el fardell era introduït a la volta, abans de ser tancada.

La cambra mortuòria voltada formada amb pedres de petites dimensions. Aquestes pedres no són llaurades.

Revestiment exterior amb blocs de pedres llaurades de grans dimensions, perfectament encaixades les unes en les altres segellant l'exterior sense necessitat d'argamassa. Internament, com es pot observar a les fotos, els blocs de pedra són apuntalats i recolzats per mitjà de pedres més petites. Lateralment, els blocs de pedra del recobriment exterior presenten esquerdes i protuberàncies per permetre una certa flexibilitat de l'estructura, com un tot, davant dels terratrèmols.

La part superior de les chullpas, de l'època incaica, presenten una filera excel•lent, formant la cornisa que adorna la chullpa. Algunes pedres presenten baix relleus representant principalment llangardaixos i colobres. Altres pedres exteriors presenten, a semblança de les que també s'observen a Ollantaytambo, protuberàncies, potser utilitzades per ajudar a manipular-les**.” 







A l’hora que hem arribar no hi havia ningú. Al carrer no hi havia ni turistes ni gent del poble –Sant Antonio de Umayo-, eren les 8:00h. Al poblet hi ha una llacuna anomenada Cupecocha. Des del poble es veu el monument funerari Chullpa Lagarto. 











Sant Antonio de Umayo


Hem caminat per el camí que condueix al complex funerari, però no esperes veure un Llac Umayo. Unes vistes magnifiques permet comprendre perquè del complex funerari.




Llac Umayo



dimecres, 19 de juny del 2024

Perú (5): San Carlos de Puno- Titicaca- Taquile- Puno (II)

  Dia 5

 Sant Carlos de Puno- Titicaca- Taquile- Puno (II)


La Pachamama*

"En el altiplano andino, mama es la Virgen y mama son la tierra y el tiempo.

Se enoja la tierra, la madre tierra, la Pachamama, si alguien bebe sin convidarla. Cuando ella tiene mucha sed, rompe la vasija y la derrama.

A ella se ofrece la placenta del recién nacido, enterrándola entre las flores, para que viva el niño; y para que viva el amor, los amantes entierran cabellos anudados.

La diosa tierra recoge en sus brazos a los cansados y a los rotos, que de ella han brotado, y se abre para darles refugio al fin del viaje. Desde abajo de la tierra, los muertos la florecen."


++++++++++++++










Agafar el vaixell i cap a un altre lloc, en aquest cas, la península de Capachica, on hem dinar, una dinar “típic” -per els turistes- a casa de Felix Turpo. S’ha fet un ritual a la Pachamama, per beneir el menjar. Tot s’ha fet amb un forn al terra. El dinar era una sopa de quinua que realment era molt bona i desprès el plat fort, pollastre, truita, patates i plàtan, a més d’una infusió de munya. L’aigua o begudes era a part. La gent d’ací, fent feines que segurament, mai haurien imaginat -ben be com a tota reu-. 

Desprès d’això, hem tornat al vaixell i tornar al hotel. Ara son les 17:30h, s’ha està enfosquin, en mitja hora serà fosc. El hotel està força lluny del pobla de Puno. He fet fotografies del llac i els reflexos que donen les edificacions enfront del hotel.





Hem anat a sopar. Cal recordar que estem a 3.820 msnm. I és imprescindible hidratar-se, per això m’he pres una sopa –digestió lleugera i hidratar-se-. A aquestes alçada cal ajudar a la sang –hemoglobina-.  Demà a les 6:30h hem d’anar a Cusco, que està a 380 km. El problema és que farem parades en diferents punts del recorregut. Definitivament, ser turista és cansat.

Tenint en compte l’hora d’aixecar-se millor deixar d’escriure i ficar-se al llit. El problema és que ara mateix son les 21:15h.