Perú (5): San Carlos de Puno- Titicaca- Taquile- Puno (II)

  Dia 5

 Sant Carlos de Puno- Titicaca- Taquile- Puno (II)

La Pachamama*

"En el altiplano andino, mama es la Virgen y mama son la tierra y el tiempo.

Se enoja la tierra, la madre tierra, la Pachamama, si alguien bebe sin convidarla. Cuando ella tiene mucha sed, rompe la vasija y la derrama.

A ella se ofrece la placenta del recién nacido, enterrándola entre las flores, para que viva el niño; y para que viva el amor, los amantes entierran cabellos anudados.

La diosa tierra recoge en sus brazos a los cansados y a los rotos, que de ella han brotado, y se abre para darles refugio al fin del viaje. Desde abajo de la tierra, los muertos la florecen."

++++++++++++++

Agafar el vaixell i cap a un altre lloc, en aquest cas, la península de Capachica, on hem dinar, una dinar “típic” -per els turistes- a casa de Felix Turpo. S’ha fet un ritual a la Pachamama, per beneir el menjar. Tot s’ha fet amb un forn al terra. El dinar era una sopa de quinua que realment era molt bona i desprès el plat fort, pollastre, truita, patates i plàtan, a més d’una infusió de munya. L’aigua o begudes era a part. La gent d’ací, fent feines que segurament, mai haurien imaginat -ben be com a tota reu-. 

Desprès d’això, hem tornat al vaixell i tornar al hotel. Ara son les 17:30h, s’ha està enfosquin, en mitja hora serà fosc. El hotel està força lluny del pobla de Puno. He fet fotografies del llac i els reflexos que donen les edificacions enfront del hotel.

Hem anat a sopar. Cal recordar que estem a 3.820 msnm. I és imprescindible hidratar-se, per això m’he pres una sopa –digestió lleugera i hidratar-se-. A aquestes alçada cal ajudar a la sang –hemoglobina-.  Demà a les 6:30h hem d’anar a Cusco, que està a 380 km. El problema és que farem parades en diferents punts del recorregut. Definitivament, ser turista és cansat.

Tenint en compte l’hora d’aixecar-se millor deixar d’escriure i ficar-se al llit. El problema és que ara mateix son les 21:15h.