Dia 2
Emmetten-Alpnachstand-Mont Pilatus-Kriens-Lucerna-Emmetten
Avui a les 7:00h hem anat a esmorzar . El mòbil en tasques de despertador ens ha avisat sense cap mania. Al arribar el menjador ja havia companys a l'entrada. He pres el que prenc a casa, aquí m'he agafat dos caputxinos, a casa no tenim aquestes màquines per fer cafè. Desprès per fer temps abans de marxar de l'hotel a les 8:45h he fet fotografies al llac des de les altures, tampoc era l'únic que les feia.
A l'hora convinguda hem baixat caminant fins arribar a un espai menys compromès pe l'autocar i el conductor, en Liam. Un trajecte de uns 20' fins al peu de tren cremallera a Alpnachstand. Hem estat una bona estona fent cua, hi havia molta gent, un grup de mexicans ens acompanyaven en el trajecte. Hem agafat seients al costat del conductor. Ara no calia això de molestar al conductor amb xerrameca, sobretot si no saps alemany.
Davant nostre hi havia una parella de mexicans, no hem intercanviat cap paraula. El recorregut és impressionant, la pendent mitjana arriba els 45º, hi ha un camí que puja fins a dalt del Mont Pilatus (2100m), últim tram és molt exigent per salvar el desnivell que comença a 400 m.
He fet fotografies, com tothom, el dia era esplèndid, des de el mirador al costat de l'estació del tren cremallera, hi ha un espai per els viatgers i turistes, juntament en tendes, i l'hotel Pilatus-Kulm i el Bellevue. A la Wikipedia hi ha les diferents versió del perquè és diu així aquest Mont. Jo descartaria la few news sobre Ponç Pilat.
He pujat a un mirador què està a l'esquerra, hi ha vistes panoràmiques 360º. Des d'aquest mirador privilegiat si pot veure l'Eiger, el Mönch i Jungfraujoch. Aquests gegants els veurem de molt a prop d'ací uns dies.
Una atalaia amb moltes vistes (360º)
Hem passejat per unes galeries a la roca de la muntanya. Hi ha diferents perspectives paisatgístiques què permeten veure una extensió enorme de Suïssa. Llàstima que hi havia calitja en l'horitzó. No es pot tenir tot!
Al costat del hotel Pilatus hi havia una exhibició de trompes alpines, avui un dels símbol immaterials de Suïssa. Antigament, es feia servir per trucar a les vaques escampades pels prats en dies de boira. Hi ha festivals i associacions per mantenir una tradició què va estar a punt de desaparèixer. Hi ha repertori musical per fer concerts de trompa.
Des de els diferents miradors, és pot veure el llac del quatre cantons. Un es pot preguntar perquè aquest esforç gegantí? La resposta té origen en el enginyer Eduard Locher, que va inventar un sistema d'engranatges per salvar la pendent del 48%. La construcció va ser fet amb capital privat. Les obres van començar l'any 1886 i finalitzar en temps record al 1887, La inauguració va ser el 4 de juny de 1889. Posteriorment, s'han fet modificacions, passant per el vapor fins a l'electrificació al 1937.
Hem pujat al Mont Pilatus amb el Pilatusbahn, hem baixat pel altre cantó amb transbord inclòs. Un telefèric anomenat Dragon Rider, què et deixa a meitat de camí, s'ha d'agafar telecabines (4 places), fins a Kriens. La parada intermèdia hi ha un espai lúdic per grans i petits. En aquesta cabina, hem parlat amb una parella jove de mexicans, que feien un Tour per tota Europa, finalitzant a Madrid. Eren molts simpàtics i devien ser l'elit de la societat mexicana.
Kriens
Com érem dels primer en baixar, hem trigat una bona estona esperant a la resta dels "companys de viatge" (ací, aquesta expressió ja no és la què era, tot canvia!). He fet fotografies de les cabines arribant i sortint al seu destí. a Kriens. L'autocar ens esperava amb Liam fet d'amfitrió. Una vegada tothom estava al seu seient -sempre el mateix-, hem anat cap a Lucerna i el seu casc antic.
