Ahir al Parlament és va fer pales la esquizofrènia política del independentisme. Sort de la gent que està per sobre de tota aquesta comèdia vergonyosa. La voluntat de poder –més aviat minse- de Junts i ERC –molt comprensible des de l’òptica dels partits polítics-, fa sentir les misèries de la política en minúscules.
[Ayer en el Parlamento se hizo evidente la esquizofrenia política del independentismo. Suerte de la gente que está por encima de toda esta comedia vergonzosa. La voluntad de poder -más bien escasa- de Junts y ERC -muy comprensible desde la óptica de los partidos políticos-, hace sentir las miserias de la política en minúsculas.]
En el sí del independentisme hi ha, malgrat el mantra, anava a dir mandra, de l’unitat, tres estratègies força contradictòries. La primera es la de Junt per Catalunya. Segons ells –si ho interpreto bé- cal pressionar al govern del Estat per aconseguir d’independència, val la confrontació i els sacrificis inevitables que el Estat i el seu aparell jurídic vulgui imposar. Puigdemont i Torra avalen aquesta estratègia de quant pitjor millor.
[En el seno del independentismo hay, a pesar del mantra, iba a decir pereza, del unidad, tres estrategias contradictorias. La primera es la de Junts per Cataluña. Según ellos -si lo interpreto bien- hay que presionar al gobierno del Estado para conseguir la independencia, vale la confrontación y los sacrificios inevitables que el Estado y su aparato jurídico quieran imponer. Puigdemont Torra avalan esta estrategia de cuanto peor mejor.]
La segona, ERC, pretén exemplar la base i dialogar amb l’Estat per una sortida a llarg plaç, tenint en compte la correlació de forçes al Estat. Amb el PSOE, no arribarem a l’independència, però amb la dreta, rés més hi hauria el “¡ a por ellos !”.
[La segunda, ERC, pretende ampliar la base y dialogar con el Estado para una salida a largo plazo, teniendo en cuenta la correlación de fuerzas en el Estado. Con el PSOE, no llegaremos a la independencia, pero con la derecha, nada más habría el "¡a por ellos!"]
La tercera opció és la CUP. La seva opció és purament retòrica i testimonial. Desobediència total i absoluta de les ordres del Estat i declaració unilateral de independència.
[La tercera opción es la CUP. Su opción es puramente retórica y testimonial. Desobediencia total y absoluta de las órdenes del Estado y declaración unilateral de independencia.]
Davant el espectacle de ahir, amb un Torra que perd el seu escó per el “ordeno y mando” de la JEC i avalada per el TS –no hi ningú què s’escandalitzi del bunyol jurídics-polítics?-. Trancada la confiança entre els socis de govern, avui, Torra, ha decidit convocar eleccions, desprès això si, de aprovats el Pressupostos. Ja veurem si s’acaben aprovant.
[Ante el espectáculo de ayer, con un Torra que pierde su escaño por el "ordeno y mando" de la JEC y avalada por el TS -no hay nadie que se escandalice del buñuelo jurídico-político? -. Rota la confianza entre los socios de gobierno, hoy, Torra, ha decidido convocar elecciones, después eso sí, de aprobados los Presupuestos. Veremos si se acaban aprobando.]
