Un dia estranys! Sortir de Petra, desprès d’un esmorzar de prínceps, amb macedònia inclosa. Desprès d’una estona d’espera, encara no sé del cert el perquè, hem sortir cap el desert. Hem agafat la Kings Hwy (35), des de Wadi Musa (Petra), hem passat per petites poblacions com At-Tayben, Rajif, fins a connectar amb la carretera 47 fins Rashidiyan on fas el desviament cap a Wadi Rum.
Al inici del camí, hem vist la falla geològica que fa aflorar una immensa depressió. Llàstima que el dia no acompanyava, pols en suspensió feia que l’horitzó no es veies amb nitidesa. Camps, solitaris, un terreny poc amable, de colors terrosos i tota un gran varietat de tonalitats ocres omplien el paisatge. Petits remats d’ovelles escampades per aquestes terres desèrtiques, i els seu cuidadors donaven fe de la dificultat de viure en aquest paratges. Aquesta carretera te el seu origen en els romans i des de llavors utilitzada per tots els conqueridors d’aquestes terres tan poc amables.
Desert, carretera en mal estat i finalment, Wadi Rum, àrea immensa on els turistes, segons capacitat econòmica, poden allotjar-se en campaments molt ben equipats. Hem anat al Visitor Center on teníem una activitat que consistia en anar amb tot-terrenys durant una mica més d’una hora per el desert. Hem voltat per el desert fins arribar a un lloc, altres tot-terrenys també havien anat, una muntanya de sorra –duna- on des de a dalt podies veure el paisatge. Una visió de 360º permetia contemplar el desert. He fet fotografies, he baixat, la sorra fina fa difícil els teus moviments.
.JPG)
Desprès de cremar benzina pel desert, ens han parat amb un xiringuito per prendre te i la possibilitat de comprar més souvernirs. Al costat del xiringuito hi havia una mena de monument dedicat a Lawrence de Aràbia, molt dubtós. Sembla les escultures de sorra que es poden veure a les platges.
El nostre habitat particular estava arrecerat per muntanyes de pedra pòmex (o pedra surera) i sorra. Hem dinat, discretament, hem anat a les nostres tendes , quatre parets de lona ben gruixudes, amb aire a condicionat, quart de bany amb dutxa, tres lluïts, petits i una calor impossible de resistir. Hem sortit d’allà ràpidament perquè no és podia estar-hi. Hem tancat el lavabo i posat l’ aire a condicionat en marxa, almenys afora s’estava molt millor. Hi havia una activitat a la tarda, qualsevol es quedava dins de la tenda-forn. A les 16h teníem passeig per el desert amb tot terrenys. Hem anat a l’habitació, per comprovar com anava l’aire a condicionat, havia fet el miracle de baixar una mica la temperatura del forn.
A les 16h hem agafat els tot terrenys per fer un volta de 3h per el desert i poguer veure la posta de sol. Un caprici de turista. Com estem en un entorn global, també a la mateixa hora molts tot terrenys feien la mateixa activitat, l’altra alternativa era pujar a un dromedari durant una hora per veure també la posta del sol. Cal dir que passejar per el desert té el seu encant. Un paisatge que a la pel•lícula Lawrence de Aràbia podies veure, nosaltres hi estàvem una sorra de color rosa, una llum ideal per fer fotografia molts turistes fent el mateix recorregut. Velocitat, pols, paisatge marcià, què més vols? A cada parada hi havia els altres turistes. Unes parades eren més interessants que d’altres. Hem parat al Pont de roca Umm Fruth (FC9X+GM4), on l’erosió, el temps i el aigua ha creat capricis geològics que els inconscients aprofitaven per passejar-se per un pont de pedra a uns 6 0 7mts. Tots italians!
Abans havíem parat en unes roques, on altres turistes s’han filaven perillosament i on hem fet les millors fotografies, gràcies a una llum molt nítida i un paisatge espectacular, de sorra rosa i molt fina al tacte.
Hem donat una volta enorme per Wadi Rum, un espai gegantí. On muntanyes que es desfan creen formes de tota. Malgrat està al desert, el terreny és per els turistes. Com tot està calculat, a l’hora hem arribat per veure la posta de sol, no era a l’horitzó, sinó que el sol es posava per sota d’uns turons. Les fotografies han sortit espectaculars, el lloc, les ganes de sentir-se viu, desprès de la que està caient, feia que el moment fos per gaudir. És difícil oblidar el lloc i el moment i les sensacions de veure la natura. Curiosament, on estàvem era a dos cents metres del nostra campament!
Hem arribat al nostre campament Rahayeb Camp a les 19.15h i a les 19.30h han de treure d’un forn ficat al terra xai i pollastre. Al cap de 10’ han tret del forn amb cerimònia inclosa. Hem sopat be, el xai estava molt bon! El xai havia estat quatre hores ficat a aquest forn de terra. L’aigua com sempre, s’ha de pagar apart. Arròs, verdures i de postra un bocí de pastís típic àrab, està molt dolç.
Hem intentat pujar les escales que hi ha sobre una duna, per veure els estels, però hi havia massa llum. El grup també ha anat a veure estels. Si el que volien era passar desapercebuts, no ho han aconseguit. Ara son les 22:49h, una dia molt llarg ple de vivències i sensacions, ara això diuen experiències a l’abast dels turistes. Demà anem a Àqaba i nit a Amman.
