III
El tercer volum de la trilogia, El fin de la muerte*, és un diari on és fa repàs del que ha passat en els anterior entregues i la seva finalització. Impossible fer un resum. Per la seva importància dins l’obra hi ha tres contes que Yun Yianmig explica a Cheng Xin.
El primer conte es diu: “El nuevo pintor del rey” (pág.384).
Hi havia una vegada un Regne sense Contes. Tothom era feliç. El rei tenia dos fills i una filla. El príncep Aigües Profundes i el príncep Sorra Gelada. La princesa era Gota de Rosada. Del primer príncep va marxar quan era molt petit a la illa de la Tomba. Tot semblava harmonia i felicitat, però el príncep Sorra Gelada covava un mal profund en el seu cor. El rei, va proclamar a la princesa Gota Rosada la successora del regne. El rei volia immortalitzar la festa de la proclamació amb una pintura que representes l’acte. El príncep Sorra Gelada va voler que el pintor no fos el bell mestre Eteri, sinó un de més jove, anomenat Ull Agut de He’ershingenmosiken. Era molt jove, però la seva capacitat per pintar era excepcional. A qui pintava, desapareixia d’escena. I així, van desaparèixer el rei, la reina, els ministres. La princesa va marxar cap la illa on es trobava l’altre príncep. Ull Agut no havia vist mai al príncep i per això no va poder pintar-lo. El mestre Eteri va ajudar a la princesa a fugir juntament a la tia Folgada. Va utilitzar un paraigües que tenia que moure permanentment perquè així no pogués fer desaparèixer a la princesa. Ull Agut va pintar també a la princesa. Imaginaven Sorra Gelada i el pintor que també havia deixat d’existir. Fins ací el primer conte.
El segon conte es diu: “El mar de los Voraces” (pág.399). Comença al costat del mar. Al horitzó està la illa de la Tomba. On romandre el príncep Aigües Profundes. No pot tornar perquè al mar hi ha uns peixos que s’ho mengen tot. Tant la princesa Gota Rosada com el seu seguici, no saben que tenen que fer. La princesa està meravellada per veure el mar per primera vegada. El capità Vela blanca, veu com el aigua manil de la princesa per culpa de la marea comença a surar el mar. Amb el sabó que hi havia resulta que els peixos voraços es queden tranquils, relaxats. I això li dona una idea al capità per posar el seu pla en marxa. Agafen un petit vaixell i posant davant la pastilla de sabó de la princesa dins del aigua. Aquesta genera molta escuma que fa que els peixos es tornin menys agressius i perillosos. Amb aquest mètode arriben a la illa. El príncep des de la llunyania és veia un gegant, però a mesura que s’acosten a la illa, la seva alçada es torna normal. Els germans per fi es troben. Gota Rosada li explica al seu germà el que ha passat a palau. Tots plegat agafen dos vaixell i s’han van cap a el Regne sense Contes.
El tercer conte és diu “El Príncep Aigües Profundes”. Al arribar-hi hi ha un petit exèrcit que vol apressar a la princesa per ordre del nou rei, Sorra Gelada. Tota la comitiva marxa cap a Palau. El nou rei, li ha dit a Ull Agut que pintés el seu retrat, però Ull Agut li ha dit al rei que no ha pogut fer-ho perquè no s’ha ajusta a les lleis de la perspectiva. El rei què es molt bo amb l’espasa lluiten, però el príncep Aigües Profundes encara és més bo i li a travessa el cor. Tant el capità com la princesa, marxen del regne. Hi havia gent que explicaven histories de què farien la princesa com el capità.
