Barça-Osasuna: demanant l'hora!

 

Barça-Osasuna (1-0)

Un altre partit agònic on el Barça demanava l'hora. Un partit que sembla una copia dolenta de bona part dels partits al estadi de Montjuic. Avui Ferran Torres s'ha lesionat. No sembla normal que hi hagi nou jugadors lesionats. La nova nova ha sigut Vitor Roque què per fi ha marcat un gol d'oportunisme i anticipació. Ha substituït a Fermí el millor del partit que havia entrat per el lesionat Ferran Torres. Una sortida estranya, per mantenir a Lewandowski al camp, molt imprecís. L'Osasuna s'ha quedat amb deu jugadors i és quan més perill ha tingut davant un Barça nerviós i precipitat. Els últims instant el porter del Osasuna, Aitor Fernández ha anat a rematar a la porta d'Iñaki Peña que ha tingut poca feina, però que podia haver encaixat un gol  de Darko Brasanac si la pilota que ha sortit fregant el pal hagués entrat. La defensa deixa massa espai que és aprofitat per els rivals. Una victòria minse, però que permet un mínim respir fins el proper dissabte. Així és ara mateix el Barça, un equip petit.

IMSERSO: Fuengirola-Màlaga (III)

 Dia 3

Avui, hem tornat a Màlaga. La possibilitat de agafar el tren, des del hotel estem en 8’ és una motivació molt gran, perquè et deixa al centre. A la ciutat hem fet un recorregut tranquil, allunyat del dia anterior, massa estressant. Hem anat des de l’estació Màlaga-Alameda fins el carrer Marqués de Larios. Al ser un dia feiner hi havia l’activitat habitual. 

Museu Picasso

Nosaltres hem anat al Museu Picasso. No és fàcil pair el cubisme i les peces exposades. No hi havia l’etapa primerenca ni la  blava del autor.  Hi havia alguna peca com “Retratro de Lola” (1884), quan tenia 13 anys. S’ha exposa “Les senyoretes d’Avinyò” (1907, un quadra de transició cap a l’etapa cubista. No deixen fer fotografies. Però a la pàgina del Museu, pots copiar-les. Hi havia gent amb el mòbil fent-les d’amagat. Tot plegat una mica surrealista, llàstima que Picasso no fos d’aquest moviment, perquè hauria quedat brodat el rodolí. 

Hi ha moltes peces Picasso va anar fent per perfeccionar la seva manera de fer –cubisme-, però acostumats al art figuratiu –des de Altamira fins al final del segle XIX- costa d’empassar-se les figures cubistes, sobretot, les humanes. Hi havia força gent al Museu, sobretot, estrangers. Màlaga està plena de turistes, però no semblen  els de Barcelona. 

Desprès hem anat a la plaça de la Constitució, hem descansat una estona prenent un tallat dolentíssim. Posteriorment, hem anat cap a la Catedral. 

“La història de la Catedral està íntimament relacionada amb la Mesquita Major sobre la qual va ser construïda, emplaçada a l'interior del recinte emmurallat àrab. El seu origen se situa el 1487, any en què la ciutat de Màlaga va ser conquerida per les tropes castellanes. Va ser llavors quan la Mesquita Aljama es va convertir en Catedral, vestint-se de cristiana amb elements decoratius del gòtic tardà i consagrant-se sota l'advocació de Santa Maria de l'Encarnació. (...)

El 1768 el temple catedralici s'obriria al culte tal com el coneixem avui. Només faltaria per acabar les torres i l'exorn de les capelles de la nova zona. La invasió napoleònica i les successives desamortitzacions després impedeixen que les obres continuïn al llarg del segle XIX. El 1862 la reina Isabel II visita Màlaga i impulsa de nou la idea de concloure el temple, propòsit que finalment no es va materialitzar.*” 

Què passa quan construeixes una edificació gegantina? No és fàcil de competir amb ella, columnes gegants que amaguen la seva fragilitat, sinó fos per els arcs arcbotants del exterior del edifici. Un exercici d’exaltació de Déu al servei de l’església. A partir d’ella, es va construint les altres edificacions. No és una edificació memorable com és la Sagrada Família de Barcelona.

Al sortir de l’església la nostre fe o falta d’ella no havia canviat gaire. Hem anat a dinar cap el port, al Passeig de la Farola, a un restaurant que és diu Divino (al Google li dona un 4,8). Hem menjat molt be, croquetes (1/2) i llobarro amb verdures, molt bo un cafè i una copa de vi màlaga. Desprès hem tornat cap a  l’estació de Renfe. Hi havia molta gent. A Torremuelle han pujat noi i noies amb uniforme d’escola anglesa, s’han fet sentir Ara son les 17:10h i estic escrivint aquestes línies. A les 19:20h hem anat a sopar. Estava ple de gent. He agafat dos bocins de peix  -panga-. Hem sortir al passeig Marítim, direcció cap el sud. Tot estava força parat, és nota que la segona residència ara mateix estan buides. Aquesta combinació de turisme intensiu i totxo és letal per la gent que viu tot l’any. L’especulació fa tirar els preus cap a munt de manera imparable. Sembla difícil lluitar contra aquesta febre d’especulació i diners ràpids, contra la falta d’habitatge social. L’estat tindria que disposar del sol i construir-hi un volum suficient per satisfer les necessitats d’una població en expansió –immigració, però també el jovent- que no pot accedir-hi per la combinació de la precarietat laboral i el sous baixos i els preus estratosfèrics dels habitatges. Demà anirem a les coves de Nerja.

Recomanacions musicals

 

Barça-Vila-real: Despropòsit blaugrana!

 

Barça-Vila-real (3-5)

Avui hem vist la realitat del Barça. Una primera part orfe de joc, excepte per les ganes de Lamin Yamal, i un Vila-real que ha jugat a veure com el Barça s'ha afartava de pilota sense cap pla de joc. Una contra al 42' del Vila-real i gol a plaer de Gerard Moreno, sol dins l'àrea. A la segona part, Xavi ha introduït canvis des de el començament. Les errades defensives son tant clamoroses que el Vila-real ha tornat a aprofitar-se i  Ilias Akhoumach (54') ha fet el segon, davant el desconcert blaugrana. I desprès, el Barça s'ha transformat, i ha sigut capaç de capgirar el marcador en jugades aïllades de Gündogan (60') Pedri (68') Bailly (72' p.p.). Semblava que el partit podia acabar amb el triomf del Barça, però tot ha estat un somni què s'ha acabat transformant en un malson, perquè les badades defensives han fet que  Guedes (84') A.J.Morales (90') Sorloth (98') hagin retratat a un Barça que en defensa -Iñaki Peña inclòs- és patètic. Decepció monumental a  Montjuïc, sobretot, perquè, no pots deixar que et marquin tant gols per errors propis. Una imatge del Barça plena de impotència que encara és deu preguntar perquè s'ha deixat els tres punts quant els tenia a la butxaca. No hi ha excuses per les decisions del VAR, perquè el futbol ja te això, polèmica, però el Barça ha perdut per el desgavell defensiu -inclòs el porter-.

Art i musica: Richard Bergh (1858-1919)

 

Richard Bergh

IMSERSO: Màlaga (II)

Dia 2

Desprès hem anat a dinar, feia massa sol. A la Malagueta –platja de Màlaga- les guinguetes estàvem plens. Nosaltres hem escollit –via Google- un local que es diu “Alma Lima” i és peruà. He menjat “peix fregit” i postra (mousse de mango i macarulla) boníssim. Desprès hem fet temps per anar al Pompidour. M’he menjat un gelat que m’ha sentat com un tret al estomac. Havia begut una cervesa, potser la combinació  era del tot indigesta. A les quatre el museu era de gratis –diumenge- i havia força gent. La veritat és que l’edifici és singular, però el contingut podíem haver-ho deixat córrer. L’art postmodern, té dificultat per expressar alguna cosa més que sorprendre. Hem marxat d’allà  decebuts. 

Hem esperat el bus turístic, i qui espera acaba desesperant, perquè ha tardat tot el temps del món. En tot cas, l’hem agafat, hi ha refet l’anterior viatge del matí. A la planta superior del bus, feia més fred del que pensàvem. Hem tornat a pujar al Castell de Gibralfaro i desprès hem passat per el Santuari de la Victòria (11)  i per el barri de la Victòria i ens  hem baixat a la parada 13. Des d’allà  hem agafat el carrer del Marqués de Larios i hem anat al Museu Carmen Tyssen. L’entrada anava inclosa amb el bus turístic.  

Un museu ple de gent, on prima més la quantitat que la qualitat. Hi havia l’exposició “Fieramente humanos. Retratos de Santidad Barroca”. Tot un mostrari de sants, Rivera, Murillo, Pedro Orrente, i molts altres, composen aquestes representacions de santedat. Com expressar la santedat? Què els fa diferents de la resta d’homes –de dones no hi havia masses- ? Les expressions de foscor, de llum i ombres, les expressions de dolor i il•luminació, fan d’aquestes obres un compendi dels arquetips “sobrehumans” que la ideologia del barroc (s.XVII) volia exaltar mitjançant la figura dels sants. Uns retrats certament on l’humanitat es deixa veure, però on la santedat no s’ha acaba de copsar, potser perquè el meu ull, li costa  veure la transcendència. Vivim temps sense Déu, i això vol dir que els sant, si, certament son humans, però massa humans en la representació pictòrica. Hi ha també una representació de pintura espanyola dels segles XVIII-XIX. Una iconografia que faria les delícies dels etnòlegs, en representacions de totes les classes socials, classes populars, burgesia, clergues, aristocràcia, militars. Un món molt llunyà, però que configuren un tríptic que el imaginari  social ha quedat al subconscient col•lectiu. Algunes imatges son certament molt artístiques i amb tècnica, molt acadèmiques. Son una mena de document, que com tot, cal anar en compte de no deixar-se enlluernar, perquè la mirada del artista no és innocent.

S’havia fet fosc i hem anat passejant fins a buscar la Renfe cap a Fuengirola. Hem pogut asseure’s. A les 20:30 estàvem entaulats al hotel, avui el sopar no ha estat a l’alçada. La primera tanda havia acabat amb tot. L'arròs estava massa dur, li faltaven 8’ de cocció, la carn freda. Això ens ha permès no  sopar massa. En fi, cal arribar a la primera ronda per sopar una mica millor. Per més inri, el Barça ha perdut davant del Madrid. Sort que no he vist el partit! Ara estic escrivint aquesta crònica del dia (23:15). Hem vist les nostres sèries de capçalera. Demà acabarem de veure Màlaga capital. És una ciutat magnífica.