IMSERSO: Fuengirola-Màlaga (III)

 Dia 3

Avui, hem tornat a Màlaga. La possibilitat de agafar el tren, des del hotel estem en 8’ és una motivació molt gran, perquè et deixa al centre. A la ciutat hem fet un recorregut tranquil, allunyat del dia anterior, massa estressant. Hem anat des de l’estació Màlaga-Alameda fins el carrer Marqués de Larios. Al ser un dia feiner hi havia l’activitat habitual. 

Museu Picasso

Nosaltres hem anat al Museu Picasso. No és fàcil pair el cubisme i les peces exposades. No hi havia l’etapa primerenca ni la  blava del autor.  Hi havia alguna peca com “Retratro de Lola” (1884), quan tenia 13 anys. S’ha exposa “Les senyoretes d’Avinyò” (1907, un quadra de transició cap a l’etapa cubista. No deixen fer fotografies. Però a la pàgina del Museu, pots copiar-les. Hi havia gent amb el mòbil fent-les d’amagat. Tot plegat una mica surrealista, llàstima que Picasso no fos d’aquest moviment, perquè hauria quedat brodat el rodolí. 

Hi ha moltes peces Picasso va anar fent per perfeccionar la seva manera de fer –cubisme-, però acostumats al art figuratiu –des de Altamira fins al final del segle XIX- costa d’empassar-se les figures cubistes, sobretot, les humanes. Hi havia força gent al Museu, sobretot, estrangers. Màlaga està plena de turistes, però no semblen  els de Barcelona. 

Desprès hem anat a la plaça de la Constitució, hem descansat una estona prenent un tallat dolentíssim. Posteriorment, hem anat cap a la Catedral. 

“La història de la Catedral està íntimament relacionada amb la Mesquita Major sobre la qual va ser construïda, emplaçada a l'interior del recinte emmurallat àrab. El seu origen se situa el 1487, any en què la ciutat de Màlaga va ser conquerida per les tropes castellanes. Va ser llavors quan la Mesquita Aljama es va convertir en Catedral, vestint-se de cristiana amb elements decoratius del gòtic tardà i consagrant-se sota l'advocació de Santa Maria de l'Encarnació. (...)

El 1768 el temple catedralici s'obriria al culte tal com el coneixem avui. Només faltaria per acabar les torres i l'exorn de les capelles de la nova zona. La invasió napoleònica i les successives desamortitzacions després impedeixen que les obres continuïn al llarg del segle XIX. El 1862 la reina Isabel II visita Màlaga i impulsa de nou la idea de concloure el temple, propòsit que finalment no es va materialitzar.*” 

Què passa quan construeixes una edificació gegantina? No és fàcil de competir amb ella, columnes gegants que amaguen la seva fragilitat, sinó fos per els arcs arcbotants del exterior del edifici. Un exercici d’exaltació de Déu al servei de l’església. A partir d’ella, es va construint les altres edificacions. No és una edificació memorable com és la Sagrada Família de Barcelona.

Al sortir de l’església la nostre fe o falta d’ella no havia canviat gaire. Hem anat a dinar cap el port, al Passeig de la Farola, a un restaurant que és diu Divino (al Google li dona un 4,8). Hem menjat molt be, croquetes (1/2) i llobarro amb verdures, molt bo un cafè i una copa de vi màlaga. Desprès hem tornat cap a  l’estació de Renfe. Hi havia molta gent. A Torremuelle han pujat noi i noies amb uniforme d’escola anglesa, s’han fet sentir Ara son les 17:10h i estic escrivint aquestes línies. A les 19:20h hem anat a sopar. Estava ple de gent. He agafat dos bocins de peix  -panga-. Hem sortir al passeig Marítim, direcció cap el sud. Tot estava força parat, és nota que la segona residència ara mateix estan buides. Aquesta combinació de turisme intensiu i totxo és letal per la gent que viu tot l’any. L’especulació fa tirar els preus cap a munt de manera imparable. Sembla difícil lluitar contra aquesta febre d’especulació i diners ràpids, contra la falta d’habitatge social. L’estat tindria que disposar del sol i construir-hi un volum suficient per satisfer les necessitats d’una població en expansió –immigració, però també el jovent- que no pot accedir-hi per la combinació de la precarietat laboral i el sous baixos i els preus estratosfèrics dels habitatges. Demà anirem a les coves de Nerja.