dimecres, 2 d’abril del 2025

El comerç internacional: proteccionisme y aranzels


I.- Proteccionisme y aranzels. 




La lluita de Trump per imposar aranzels a tothom, te com objectiu imaginari fomentar el desenvolupament de la indústria nord-americana. Com que el desequilibri de la balança comercial dels EUA és estratosfèrica, cal segons Trump i els seus assessors, establir barreres per perjudicar a la resta de competidors en una economia global*. 


Hi ha diversos tipus de barreres a les importacions.


· Els contingents són barreres quantitatives: el govern estableix un límit a la quantitat de producte atorgant llicències d'importació de manera restringida.


· Els aranzels són barreres impositives: el govern estableix una taxa duanera provocant una pujada en el preu de venda interior del producte importat amb la qual cosa la seva demanda disminuirà.


1) L'equilibri del lliure comerç (model teòric)


 

Fig.1

La figura 1 mostra el mercat interior de l'automòbil. Donada la corba de demanda (D) nacional, els consumidors demanen Q (quantitat) al preu de 10000€ situant-se en G (punt d'equilibri). Les empreses nacionals produeixen Qs (S: oferta) unitats a aquest preu a C  (punt d'equilibri). La diferència Qd-Qs són les importacions.


La figura 2, l'equilibri són un aranzel.

            

Fig.2


La figura 2 mostra l'efecte d'un aranzel del 20% al preu de 10000€. És a dir, el cost estranger de 10.000€ més el gravamen de 2.000€. L'oferta baixa per l'efecte del aranzel, mentre que la producció nacional augmenta (això segons els model teòric d'una economia  competitiva))


Com afecta l'aranzel al consum i la producció?


L'efecte combinat d'un augment de la producció nacional i una reducció de la demanda interior és una disminució de les importacions.


En definitiva, els consumidors paguen per donar suport a una producció ineficient, cosa que suposa un cost per a la societat igual que el malbaratament que té lloc en la producció(2).



dimarts, 1 d’abril del 2025

Una pedra a la sabata per Marine Le Pen

 



"Segons la sentència, la malversació de Reagrupament Nacional amb els contractes ficticis del Parlament Europeu és de 4,1 milions d'euros. La presidenta del tribunal ha destacat que Marine Le Pen "era al centre" del sistema del frau des del 2009, tot i que ha precisat que no hi ha hagut un enriquiment personal. "Es tracta d'un frau a través d'un sistema per alleugerir les despeses del partit", ha afirmat la presidenta del tribunal."  (Ara.cat. 31/3/25)

“Marine Le Pen, 2004: «Els francesos estan farts de veure electes malversant diners»”  (Marion Van Renterghem, periodista). La sentència expressa clarament, que hi va haver malversament de diners, que anaven al partit de Le Pen. Un clàssic, de qual no s'escapa ningú. Ara un cor de veus indignades, clamen al cel dels patriotes perquè la inhabilitació és segons ells, joc brut. Orban, un aprenent de dictador, diu que: Je sui Marine! Segur que tota l'extrema dreta veu un complot contra la seva esperança blanca per entrar a la Presidència de  la República. 


dissabte, 29 de març del 2025

Ressenya: El fin de la muerte (i II)

 III



Fins ací, els contes. Tothom en la Terra comença una carrera per esbrinar que volen dir aquests contes. Saben que hi ha la clau per canviar l’Era de la Dissuasió (2208-2270).

El canvi dramàtic del fi de l’Era de la Dissuasió va tenir lloc el 28 de novembre al Centre de Dissuasió. Hi havia canvi del Portador d’Espasa. Luo Ji deixava el càrrec per traspassar-lo a Cheng Xi. Hi havia un interruptor vermell que en cas de necessitat tenia que prémer. Al cap de 10’ va aparèixer el següent missatge:

Detectadas sondas espaciales de interacción nuclear fuerte. Total 6. Una se dirige al punto de Langrange L, entre la Tierra y el Sol. Las otras cinco se dirigen a la Tierra en formación 1-2-2. Velocidad: 25.000 Km/segundo. Tiempo estimado de llegada a la superficie: 10 minutos.” (pág.208)

L’Era de la Dissuació s’havia acabat, perquè va arribar els següents missatges:

Transmisor de ondas gravitatorias de Norteamèrica destruido.

Transmisor de ondas gravitatotorias de Europa destruido.

 Transmisor de ondas gravitatotorias de Asia destruido.

Función de radioamplificación solar suprimida en todas las bandas.” (pág.214)

Un últim missatge va arribar a Cheng Xin:

El sistema de retransmisión universal de ondas gravitatorias no puede ser restaurado. Disuasión de bosque oscuro terminada.” (pág.215)

Chen Xin, no havia premut el botó vermell i ara, la Terra estava sota el control de Trisolaris. A partir d’aquell moment es va conèixer con Era Post dissuasió. La humanitat va patir un genocidi i tota la població va ser reclosa a Austràlia. Es va anomenar la Gran Migració.

El temps és implacable. Perquè desprès de la Postdissuació va venir l’Era de la Retransmissió, l’Era Bunker, l’Era Galàctica (2273-Desconegut), Era del Domini Negre per el Sistema DX3906.....

La Tierra tan solo había observado fotoides en dos ocasiones, cuando destruyeron 187J3X1 y el Sistema Trisolar, de modo que se tenía un conocimiento escaso sobre dicho fenómeno. (...) Cuando una civilización poseía la tecnología necesaria para acelerar un objecto hasta una velocidad cercana a la velocidad de la luz, una “bala” con una masa muy pequeña contenía un inmenso poder destructivo. No cabía duda de que era algo “económico”.” (pág.486)

“(...) La cadena de acontecimientos dejaba un cuadro desfavorable, un panorama que auguraba peligro. La limpieza del mundo de las tres estrellas se había producido hacía veinte granos temporales, así que los tañadores de estrellas tenían que haberse dado cuenta de que su posición había sido expuesta. La única opción que les quedaba era cubrirse con una niebla lenta para aparentar ser del todo seguros y que nadie les molestara. (...)

Quizá no querían esconderse.

De ser así, los tañadores de estrella seran muy peligrosos, mucho más que el mundo que había muerto.” (pág.573)

En la Era del Bunker , año 67. Cheng Xin va pregunta:

-¿A qué distancia está el fotoide del Sol?

-No hay fotoide.

-¿Entonces qué es lo que habéis detectado?

Cao Bin soltó una risa amarga.

-Un trozo de papel.” (pág.581)


Fins ací puc arribar. La millor manera de comprendre el llibre i sobretot el final es llegir-lo. Per els amants de la ciència ficció estem davant d’un llibre superlatiu. A més literàriament és un llibre molt ben escrit.  Imprescindible.


Terratrèmol a Myanmar

 


Art i musica: Daniel Garber (1880-1958)