Sicília (5): Caltagirone- Noto- Siracusa- Catània (i III)

 

Basilica Santuario Madonna delle Lacrime

Siracusa

Vista petroquímica 

Enichem Spa-agip Petroli Spa

Corrents cap a Catania. Hem agafat l'E45, la distància es de 66 km. Hem vist dues refineries des de la carretera. Hem arribat a les 18:00h. En el trajecte Matteo ha parlat de política i de com la gent acostumada a tot, s’empassa a Meloni, desprès de deu anys de Berlosconi. Explicava que Itàlia pertany al G7, però no ho sembla. Ha explicat una anècdota esclaridora de com funciona les coses al país. El seu pare era conductor d’autobusos. Un dia va sortir a la TV la detenció d’un capo de la Màfia. El seu pare va quedar molt parat el veure el detingut, perquè l'havia vist moltíssimes vegades al mafiós agafar a l'autobús, per anar a comprar o anar a qualsevol lloc de Catània. Com  ha repetit moltes vegades, l’Autoritat no vol problemes i mira a un altre lloc.

Vista del Etna

Basílica Catedral de Santa Agata

Porta Uzeda

Fontana dell'Elefante ('u Liotru)

Hem passat parat l’autocar al costat de la Via Cardinale Dusmet. S’ha estava fent fosc, i el paisatge urbà literalment era de color gris foc, així que l’aspecte de tot plegat era una mica depriment. Hem entrat per la Porta Uzada que fa accedir-hi a la Piazza del Duomo i contemplar la Basílica Catedral de Santa Agata. També hem contemplar la Fontana dell Elefante, La Fontana dell’Amenano i el Palazzo degli Elefanti (Oficina d’administració municipal). Caminant per la via Etnea arribés a la Piazza Università, on trobés el Palazzo Gioeni d’Angiò, Palazzo San Giulano, Siculorum Gymnasium. S’havia fet nit, hem passat per la Basílica della Collegita. Hem parat a veure la via Antonino di Sanguiliano, on ha explicat una història delirant sobre les creences religioses passejant a Santa Agat per els carrers de Catània. El 2022, la processó va adquirir rang de categoria dels despropòsits, quan una gentada estava disposada a pujar per na pendent, la via Antonino, el Bisbe, va fer tallar les corden que fien servir els fidels per carregar la verge, Santa Agata, el resultat, va ser que la gent va arrossegant el no-res fins a la plaça de la Catedral. 

Via Etna

Vistes a la Catedral 

Piazza del Duomo

Universitat de Catània*

Hem seguit la via Etnea, passant per la Chiesa di San Michele Arcangelo al Minoriti. Moltes botigues que les pots trobar a qualsevol lloc del mon. Hem arribat fins a la Piazza Stesicoro. A la dreta hi ha el Palazzo del Toscano i hem enfilat cap a l’amfiteatre Romà, una ruïnes, que mig a les fosques no podíem veure massa. Allà acabava la passejada per Catània. Davant de la Chiesa di San Biagio in Sant'Agata alla Fornace. Tot el trajecte les pedres gris-negre donava un aspecte singular els edificis.  

Basilica della Collegiata

Chiesa di San Biagio in Sant'Agata alla Fornace

Amfiteatre Romà

Camera di Commercio Sud Est Sicilia

BPER Banca

Chiesa di San Biagio 

Hem acabat el recorregut sobre les 19:15h. L’autocar ha tardat 8’ en arribar al nostre hotel Nettuno, al costat del mar, i costat d’un lloc que s’ha anomena Grotte laviche di Ulisse (Coves de lava d’Ulisses). 

Vistes des del hotel

Hem deixat les maletes i tot el pes innecessari. Matteo, en ha dit que havia un parell de llocs per anar-hi. Nosaltres hem anat a un d’ells, però malauradament, tot ho fan amb gluten. Així que hem tingut que improvisar, hem anat a una cafeteria anomenada Enersto. Una amanida discreta –han tardat una eternitat i un cannoli boníssim i cap el hotel.  Demà anem al Etna i Taormina. El viatge poc a poc s’esgota, també nosaltres. Ara son les 22:45h quan deixo d’escriure.

Sicília (5): Caltagirone-Noto-Siracusa-Catània (II)

 II

Agafar l’autocar i anar a Siracusa. Hi ha algunes persones del grup d’argentins, que tenen una mobilitat molt reduïda i que malauradament, per ells, no poden anar massa lluny del autocar. No tinc clar llavors perquè fas l’esforç per anar-hi. Bona part d’ells, tenen cognoms italians i molts són d’origen sicilià. Aquest és un bon motiu per anar. Imagino, es clar.

A prop de 50’ hem trigat per arribar-hi. Havia pressa perquè a les 12:15 teníem una embarcació que ens esperava per fer una passejada pel mar vorejant el barri de Ortígia. Amb musica de  Raffaela Carrà i un tastet de cava (prosecco) ens han donat la volta que no calia, perquè no hem entrat al barri de Ortigia. Des de la mar blava i amb un sol massa radiant, hem vist els contorns del Castello Maiace, Mitoraj sculture. No calia tanta presa per això, però els paquets turístics té això. 

Després amb una guia per Siracusa, es diu Cristina, ens ha donat una explicació de Siracusa, la seva llarguíssima història, els seus mites. Una munió de turistes omplien els carrers. Hem caminat fins a la Catedral (natività di Maria), Font Aretusa, tots els turistes semblaven esperar-nos! Ens ha explicat que Ortigia era un barri marginal, però que gràcies al turisme s’ha convertit en un lloc de moda i els seus preus son ara mateix prohibitius. No més hi ha botigues, restaurants, hotels i pisos turístics. Això és una constant en el món globalitzat amb vivim. 

A prop de la Catedral amb una plaça enorme, plena de turistes i amb un sol de justícia,  hem anat a dinar. Una vegada més, decepció. Sembla mentida que el nivell sigui tan baix, segur, que hi ha altres opcions, també és segur, que molts del companys de viatge tindran altres opinions, jo no més puc dir la meva opinió. Oblidable. De fet ara mateix, no recordo cap dels plats! Potser hi havia pasta?

A la tornada per agafar l’autocar (Ortigia pàrquing), hem passat disparats al costa de l’estàtua d’Arquímedes situada entre el Ponte Santa Lucia i el Ponte Umberto. De fet, no hem pogut ni parar per fer-ne una fotografia. Un monument molt discret per un dels genis de la humanitat més grans. Com es nota que era del bàndol equivocat, si hagués estat bisbe, o aristòcrata del segle XVII, tindríem sens dubte un monument descomunal, però no és el cas. 

Des del pàrquing no hem tingut que anar massa lluny, perquè anàvem a Parc Arqueològic (Neapolis).

“El Parc inclou la part nord del barri de la  Neàpolis , un dels cinc que conformaven Siracusa en època grega i romana, on es troben els monuments més famosos de la ciutat: el teatre grec, que es remunta, en el seu aspecte actual, al segle III. aC però existent des de la segona meitat del segle V. B.C; l'amfiteatre romà, de datació polèmica, atribuït per uns a August, per altres a Septimi Sever; l'altar de Hieron II, un altar grandiós per als sacrificis públics de la ciutat i la Via dei Sepolcri, de traça hel•lenística, profundament encastada a la roca i flanquejada per  hipogeus bizantins . El teló de fons d'aquest extraordinari conjunt de monuments és l'espectacular arc de la Latomie del Paradiso i Santa Venera: antigues pedreres de pedra que encara conserven els signes d'extracció i que s'obren a una vegetació exuberant de tarongers i arbres centenaris, suggerent i molt grans coves, com ara la  Grotta dei Cordari i l'Orella de Dionís .

L'extrem oriental del Parc, proper a la Latòmia de  Santa Venera , acaba amb una aglomeració rocosa, formada per una sèrie de cambres funeràries entre les quals es troba l'anomenat sepulcre d'Arquímedes , nom avui historicitzat d'una gran sala caracteritzada per un façana arquitectònica tallada a la roca viva, amb frontó de timpà i semicolumnes dòriques en relleu, d'època romana*.” 

Hem vist la Latomia del Paradiso i la seva famosa Orella de Dionís. Hi ha escultures del artista Igor Mitoraj per tot arreu. Segons la llegenda, Plató és va inspirar per imaginar-se la seva famosa al•legoria de la caverna (La República, 514a-520a). Cal recordar que Plató va anar fins a tres vegades a Siracusa:

Diu a la seva Carta VII**:

“Mi opinión era que no debía estar irritado contra Dionisio sino más bien contra mí mismo y contra los que me habían forzado a cruzar por tercera vez el estrecho de Escila para arrostrar una vez más a la funesta Caribdis***, y que debía decir a aquél que me era imposible permanecer allí después de haber sido Dión objeto de tan indigno trato. (345d - 345e).”

 

 

L’al•lusió a Escil•la i Caràbids, la trobarem quan anem a Messina i el seu estret, que separa el continent i Sicília.

 

Hem pogut contemplar l’amfiteatre, exactament un minut, no podies  entrar-hi dins. Desprès hem anat a l’espai romà que literalment, hem vist de lluny tot el que la vista podia contemplar. Tot plegat decebedor. Ací també els lavabos no funcionaven com cal!

Mallorca-Barça: Un partit balsàmic!

 

Mallorca-Barça (1-5)

El futbol no és una ciència. És un joc d'equip, també és un estat mental del conjunt. Avui, el Barça ha viscut dos estats mentals. Una primera part dolenta. Un empat a 1-1, que no reflecteix el mal joc del Barça. Un gol estrambòtic de Ferran Torres (12') encarrilava el partit, però el Barça s'ha desconnectat donant aire el Mallorca que ha pogut empatar Muriqi (43')a les acaballes de la primera part.

Quin Barça sortiria a la segona part? Però el Barça a la segona part s'ha transformat i ha estat capaç de marcar quatre gols més.    Raphinha (56') Raphinha (74') Frenkie de Jong (80') Pau Víctor (84') ha fet respirar els seguidors blaugranes que necessitaven aquest partit balsàmic. Lamine Yamal, no ha marcat, però les seves passades han estat imprescindibles per els gols. En un partit de futbol hi ha diferents estat d'ànims. Des de depressiu fins a eufòric. I el Barça s'ha instal·lat amb em mode eufòric. Tot sortia amb facilitat i la porteria del Mallorca semblava un iman per la pilota que llançava els  barcelonistes. Una victòria que dona un respir a l'equip, i a la afició.