Corrents cap a Catania. Hem agafat l'E45, la distància es de 66 km. Hem vist dues refineries des de la carretera. Hem arribat a les 18:00h. En el trajecte Matteo ha parlat de política i de com la gent acostumada a tot, s’empassa a Meloni, desprès de deu anys de Berlosconi. Explicava que Itàlia pertany al G7, però no ho sembla. Ha explicat una anècdota esclaridora de com funciona les coses al país. El seu pare era conductor d’autobusos. Un dia va sortir a la TV la detenció d’un capo de la Màfia. El seu pare va quedar molt parat el veure el detingut, perquè l'havia vist moltíssimes vegades al mafiós agafar a l'autobús, per anar a comprar o anar a qualsevol lloc de Catània. Com ha repetit moltes vegades, l’Autoritat no vol problemes i mira a un altre lloc.
Hem passat parat l’autocar al costat de la Via Cardinale Dusmet. S’ha estava fent fosc, i el paisatge urbà literalment era de color gris foc, així que l’aspecte de tot plegat era una mica depriment. Hem entrat per la Porta Uzada que fa accedir-hi a la Piazza del Duomo i contemplar la Basílica Catedral de Santa Agata. També hem contemplar la Fontana dell Elefante, La Fontana dell’Amenano i el Palazzo degli Elefanti (Oficina d’administració municipal). Caminant per la via Etnea arribés a la Piazza Università, on trobés el Palazzo Gioeni d’Angiò, Palazzo San Giulano, Siculorum Gymnasium. S’havia fet nit, hem passat per la Basílica della Collegita. Hem parat a veure la via Antonino di Sanguiliano, on ha explicat una història delirant sobre les creences religioses passejant a Santa Agat per els carrers de Catània. El 2022, la processó va adquirir rang de categoria dels despropòsits, quan una gentada estava disposada a pujar per na pendent, la via Antonino, el Bisbe, va fer tallar les corden que fien servir els fidels per carregar la verge, Santa Agata, el resultat, va ser que la gent va arrossegant el no-res fins a la plaça de la Catedral.
Hem seguit la via Etnea, passant per la Chiesa di San Michele Arcangelo al Minoriti. Moltes botigues que les pots trobar a qualsevol lloc del mon. Hem arribat fins a la Piazza Stesicoro. A la dreta hi ha el Palazzo del Toscano i hem enfilat cap a l’amfiteatre Romà, una ruïnes, que mig a les fosques no podíem veure massa. Allà acabava la passejada per Catània. Davant de la Chiesa di San Biagio in Sant'Agata alla Fornace. Tot el trajecte les pedres gris-negre donava un aspecte singular els edificis.
Hem acabat el recorregut sobre les 19:15h. L’autocar ha tardat 8’ en arribar al nostre hotel Nettuno, al costat del mar, i costat d’un lloc que s’ha anomena Grotte laviche di Ulisse (Coves de lava d’Ulisses).
Hem deixat les maletes i tot el pes innecessari. Matteo, en ha dit que havia un parell de llocs per anar-hi. Nosaltres hem anat a un d’ells, però malauradament, tot ho fan amb gluten. Així que hem tingut que improvisar, hem anat a una cafeteria anomenada Enersto. Una amanida discreta –han tardat una eternitat i un cannoli boníssim i cap el hotel. Demà anem al Etna i Taormina. El viatge poc a poc s’esgota, també nosaltres. Ara son les 22:45h quan deixo d’escriure.
