Les eleccions a Rússia tenen la virtualitat d'expressar sense cap possibilitat de equivocar-se, que amb Putin, la raó de la força, està al seu servei. No tinc cap dubte que desprès d'aquest mandat, haurà d'altres. El missatge de la por va encaminada cap a una UE sense visibilitat, gràcies a Ursula von der Leyen. Una UE dividida, com sempre, més pendent del subministrament de gas o petroli què de qualsevol altre qüestió menor, per exemple, Ucraïna, Gaza, o els drets humans. Putin parla sense manies de guerra nuclear. Diu Carme Colomina en el seu article Putin, Trump i un món desencadenat (Ara.cat, 19/3/24), "No són “homes forts”, com els vam anomenar durant els anys d’aquesta epidèmia generalitzada de lideratges abraçats a les derives autoritàries, la retòrica divisiva i la persecució de la contestació. Són governants perillosos." Amb personatges com aquests, no m'estranya que von der Leyen, volguí fer-se fonedissa, com la resta dels països d'Europa.
