Acaba de morir un dels artífexs del segle XX. Ell encarna millor que ningú, com el intel•lectual s’encarna en “expert” al servei del poder. Un expert en la propia supervivència. Un servidor del poder nord-americà, que fa servir totes les seves capacitats per vèncer amb totes les confrontacions possibles. Ell es situà dins de la lògica de la Guerra Freda. L’antiga Unió Soviètica, i els seus satèl·lits, va ser l’objectiu de la lògica despietada de la guerra per altres mitjans, és a dir, la política. La seva omnipresència al escenari mundial durant dècades el va fer un personatge molt conegut i també, cal dir-ho, odiat per el que representava. La seva política de terra cremada a Vietnam, Cambotja, Laos, la seva estratègia anticomunista, va fer l’impossible perquè Amèrica Llatina tingués una veu propia. No hi havia terceres vies, on estaves amb ells o contra ells. Així, l’onada de règims militars del setanta és obra d’ell i del que representava, és a dir, els interessos d’EE.UU. Amb Nixon, varen obrir la via Xina al món exterior. La realpolitik és jugava sempre en la mentalitat del tauler d'escac. Àrees de influència ideològica, sempre que no estiguessin geogràficament a prop de casa. L’anomalia era Cuba. Un problema que Kissinger va heretar. Un personatge que va fer més mal, sobretot, per els altres, que millorar i pacificar el món. Va rebre el premi Nobel de la Pau, amb Le Duc Tho, per la fi de la guerra del Vietnam. Le Duc Tho va declinar el premi, no així, Kissinger. Com cent anys dona per molt, ha vist en els últims temps tots els canvis polítics i socials inimaginables en el seu temps. Desaparició de la Unió Soviètica, ascens imparable de la Xina com a superpotència. Desequilibris en el tauler mundial, de la bipolaritat a la multilateralitat. L’ataca del 11-S (2001). La crisi del 2008. Les Guerres del Golf. L’etern conflicte entre Israel i Palestina, l’aparició del Covid-19. Les transformacions digitals i tecnològiques.
"L'art del lideratge és moure la societat d'on és cap a on hauria de ser" (H.Kissinger). Aquest art dona el tarannà elitista i antidemocràtic, on els experts, ell, sap molt millor que la gent el que és convé, per això no cal que la gent si fiqui amb política, no entén la lògica del poder. La lògica del poder no te res a veure amb l'ètica ni la moralitat. L'únic que compte és el balanç de poder que en cada cas es disposa. Kissinger va donar lliçons de com pot ser de brutal aquest reapolitik, en benefici dels seus amos. Si hi ha un infern, segur que no estarà sol.
