Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
diumenge, 5 de novembre del 2023
dissabte, 4 de novembre del 2023
Reial Societat-Barça: L' antifutbol dona premi
El Barça ha jugat ( per dir-ho així) el pitjor partit que recordo des de fa molt de temps. Res a funcionat. Antifutbol en estat pur. La Reial Societat ha dominat el partit els 90' i malgrat tot, ha perdut en l'últim minut, és el que passa quan no aprofites les teves oportunitats. L'únic jugador del Barça que és salva ha estat Ter Stegen què aturat les rematades dels jugadors de la Reial. Ningú és salva. Sense pilota, o perdent-les de manera quasi instantània ha sigut un festival de despropòsits sense aturador. El pitjor és que Xavi des de la banqueta no ha sapigut redreçar a l'equip.
A la segona part, uns minuts de domini del Barça, però lentament, la pendent del mal joc ha tornat. Els canvis no han fet l'efecte en el rendiment del equip. I la Reial Societat que devia veure el partir molt a prop de la victòria ha acabat deixant que l'empat ja era un bon resultat, malgrat que ells han tingut moltíssimes ocasions per obrir el marcador. I quan tot semblava que l'empat premiaria al Barça, ha arribat el gol, una passada mil·limètrica de Gündogan a Araujo, que ha marcat de cap. El VAR a certificat la validesa del gol. Com diu el tòpic: futbol és futbol!, o millor en aquest cas, antifutbol!
divendres, 3 de novembre del 2023
Esteu envoltats, tranquils, som amics!
dijous, 2 de novembre del 2023
La destrucció de Jabalia com a solució al problema palestí
Veient la destrucció de la població de Gaza, sembla difícil creure que l’aviació israeliana trobi encara edificis sencers on els dirigents o membres de Hamàs s'amaga. A aquestes alçades de l’atac israelià contra la Franja de Gaza, tothom és un objectiu per l’exèrcit israelià i el seu govern d’extrema dreta (religiosa). Els avions sobrevolen Gaza sense cap contratemps, no hi ha aviació de Hamàs, ni tancs blindats ni excavadores per fer neteja de les muntanyes de runes que van deixant al seu pas. Destrucció i mort és el que volen els dirigents de Israel. Amb la seva arrogància i supèrbia van deixar de banda al altre, ficats els territoris ocupats. Un dels drames d’aquest conflicte interminable és que l’Autoritat Palestina voldria retrocedir fins el 1948 any de la creació del Estat de Israel. L’estat de Israel neix com a conseqüència de la Shoa i la mala consciència d’Europa. Els palestins no van tenir cap representació política en el repartiment que la ONU va fer el 27 de novembre de 1947 on va adjudicar, sense cap consulta els palestins, del 56% del territori a Israel. Para el poble palestí, la Nakba –catàstrofe- va començar sense poguer fer res. Així, la creació del Estat de Israel va provocar l'èxode –Nakba- massiu de la població palestina eminentment rural cap el no-res. A la guerra del 1967 –Guerra dels Sis dies- Israel va ocupar Cisjordània i Gaza, més de mig milió de persones va fugir, una part d’aquest refugiats va anar a Jordània. Amèrica Llatina, EEUU, i països del Golf Pèrsic son altres dels llocs on hi ha palestins. A Israel hi ha més d’un milió de palestins amb passaport israelià. El problema actual és que mentre qualsevol jueu del món sempre pot anar a viure a Israel –per això la necessitat de terreny per construir-hi colònies dins del territoris ocupats, els palestins de la Nakba no poden fer-ho. Aquesta asimetria fa molt difícil qualsevol acord de pau i malgrat tot, sembla que l’única solució racional seria la creació de d’un estat palestí, però Israel vol imposar unes condicions del tot inacceptables per començar la impossibilitat del retorn dels palestins, que contrasta amb la política expansionista de Israel. Arribarem els 10.000 morts, tots ells, per descomptat, membres de Hamàs, mentre la resta tenim que mirar-ho amb impotència i indignació davant d’un Israel cada vegada més cap ficada a destruït tota Gaza.
dimecres, 1 de novembre del 2023
Tots Sants: La memòria dels morts
Resurrecció**
Que després d'aquesta vida ens haguem de despertar un dia aquí
a l'estrèpit terrible de trompetes i clarins?
Perdona, Déu, però em consolo
pensant que el principi de la nostra resurrecció, la de tots els difunts,
l'anunciarà el simple cant d'un gall...
Aleshores ens quedarem encara estesos un moment...
La primera a aixecar-se
serà mare... La sentirem
encendre silenciosament el foc,
posar silenciosament l'aigua sobre el fogó
i agafar amb sigil de l'armari el molinet de cafè.
Estarem de nou a casa.
[Resurrección
¿Que después de esta vida tengamos que despertarnos un día aquí
al estruendo terrible de trompetas y clarines?
Perdona, Dios, pero me consuelo
pensando que el principio de nuestra resurrección,
la de todos los difuntos,
la anunciará el simple canto de un gallo...
Entonces nos quedaremos aún tendidos un momento...
La primera en levantarse
será mamá... La oiremos
encender silenciosamente el fuego,
poner silenciosamente el agua sobre el fogón
y coger con sigilo del armario el molinillo de café.
Estaremos de nuevo en casa.]
Vladimir Holan (1905-1980)
+++++++++++++++++
Cementiri de Sinera***
Quina petita pàtria
encercla el cementiri!
Aquesta mar, Sinera,
turons de pins i vinya,
pols de rials. No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol
i el lent record dels dies
que són passats per sempre....
Salvador Espriu