Delta d'Ebre (I)

 Dia 1

Un viatge sempre és una aventura, vull dir que sortit de la rutina implica canvis, un paisatge nou, gent nova, ciutats diferents, i és clar, la mira del passatger que mira.

Hem agafat el cotxe hi ens hem posat en  marxa, camí de L’Ametlla de Mar per la A7. Un poblet pintoresc, ple d’encant, sense pretensions. Cases blanques al costat del port i una petita platja –Alghero beach- on havia banyistes  i resseguint el Passeig Marítim, la cala Pixavaques, on un càmping gegantí ocupa tot l’espai. També hi havia gent banyant-se. Havíem deixat el cotxe a prop de l’estació de Renfe. 

Desprès hem anat a L’Ampolla. Com no havíem anat mai, m’ha sorprès la volada turística del lloc. Amb un port esportiu notable, sembla que tothom tingui un iot! Dona imatges molt plàstiques. Ara no entrarem en qüestions de sostenibilitat ni res pel estil. Hi havia força gent sobretot a l’hora de dinar. Hem menjat força be al restaurant “Lo Típic” he demanat el menú del dia. A la sortida feia molta calor, no era cap bona idea passejar-se. Així que hem tornat a la carretera cap a Tortosa.

Un bonic efecte òptic

Far del Fangar

Hem anat per la C45, fins a Tortosa, en una autovia de dos carrils. Hem arribat a Tortosa fins arribar al Parador de Turisme, Castell de la Suda, cal pujar una rampa digne d’un coet!

Vistes des del Castell on pots veure un amplíssim paisatge. Deixar les maletes, i hem baixat al poble. Però el dia era festiu i no hi havia cap ambient, tot tancat i barrat. Hem baixat per arribar els Reials Col•legis, tancats. Això sí, hem vist molta gent de fora, magrebins, però  també d’altres parts del món. Hi ha una part d’edificis molt degradats i decadents. La població de Tortosa és de 33.572, població immigrant 6.250, i això vol dir que hi ha un 18,62% de població nouvinguda de fora d’Espanya.

Ajuntament

La Catedral

Reials Col·legis

Palau Oliver de Boteller, 

Font de la Ciutat i Taula de Canvis

Semblava que tots els immigrants havien sortit, però és que en aquesta part de la ciutat es deuen concentrar-hi molts del nouvinguts. Hem passejat al costat del riu Ebre, hem vist el monument franquista que encara està allà plantat el mig del riu, i entre la calor i que tot estava tancat, hem decidit anar al Parador i remullar-se a la piscina. Dit i fet, l’aigua no està gens freda. Una piscina que a la part fonda feia 2,75mts. Un socorrista vetllava perquè ningú s’ha li acudis ofegar-se, m’ha explica’t de on venien els canals del aigua que es poden veure des del Castell (Xerta). Núvols i vent ha fet que l’estada al aigua s’ha acabés més de presa del que ens hauria agradat. Les vistes des de l'habitació tenies  l Parc eòlic, Hospital Verge de la Cinta, Convent de Santa Clara i un pila d’orenetes fent vols amb parelles a velocitats sorprenents.

Desprès el sopat al Parador, en general, sempre és menja molt bé, però malgrat el serveis, a la cuina han tardat una eternitat, no sé si encara no han contractat tot el personal, però hem tingut que esperar massa. Hem anat a la habitació, la foscor s’ha fet general cap a les 23h. Dins l’ habitació l’aire condicionat era molt discret, res de nivell congelador. Demà ens espera el Delta d’Ebre.

Recomendaciones musicales

 

 

 

100 dies de destrucció i mort a Ucraïna

 

Música y Arte: Diego Rivera

 

Diego Rivera 

(1886-1957)

Cara i creu: Tamara Carrasco i Nuñez Feijóo

 

Hi ha noticies que és fan esperar massa, i aquesta és una amb que la (in)justícia s'ha fet carn. Tamara Carrasco ha tingut que suportar un calvari judicial i mediàtic per ser independentista. Quanta prevaricació hi tingut que aguantar?  Marchena i Llanera han votat en contra del rebuig a la Fiscalia del TS.   Cal mantenir el relat mentider i polític fins el final.

L'altra cara de la moneda, son les declaracions de Nuñez Feijóo.

Les seves declaracions son part del relat contra Catalunya, qui li a dit que hi ha 'apartheid lingüístic'? Podia haver dit, també, holocaust lingüístic del castellà? Quantes mentides haurem d'escoltar de personatges que menteixen per guanyar vots? No a Catalunya és clar, però si a la resta d'Espanya. Encara no sap que a Catalunya els nois/noies acaben tenint competència lingüística en català i castellà? Tampoc ho saben els il·lustres del TSJC. Feijóo és aquell polític que anava amb un iot d'un conegut narcotraficant, Marcial Dorado, si era l'any 1995, quan era responsable de la sanitat gallega, però ara és posa davant de no se sap qui per dir que a Catalunya és l'infern lingüístic, mentre a Galicia allà són tot flors i violes!

 

Shireen Abu Akleh, assassinada per forçes d'ocupació a Cisjordània

A l’Ara.cat (29/5/22) hi ha una entrevista a Shatha Hanaysha explicant l'assassinat de Shireen Abu Akleh, reportera d’Al-Jazira a Cisjordània el dia 11 de maig a mans de soldats israelians. 

"Els soldats israelians amb els seus vehicles eren dins del camp, envoltant unes cases, on buscaven joves que volien detenir. Nosaltres volíem acostar-nos-hi per fer fotos i vídeos. Portàvem posats els cascos i les armilles i carregàvem càmeres i trípodes i pensàvem que érem en un lloc segur. Com fem sempre, ens vam posar en un lloc ben visible, davant uns vehicles de l’exèrcit, perquè sabessin que érem periodistes i ens hi vam quedar uns deu minuts. Després vam començar a avançar cap a l’interior del camp. Érem quatre periodistes: la Shireen, jo, l’Ali al-Samoudi i el Mujahid al-Saadi. Més enrere venien dos càmeres. I ens van començar a disparar."

¿Creu que vostès eren l’objectiu? ¿Que els van disparar perquè eren periodistes?

— "Sí, perquè allà no hi havia ningú més: només nosaltres quatre. Es van esperar que arribéssim a una zona des d’on era molt difícil retrocedir. Quan van començar els trets, el Mujahid de seguida se’n va adonar i va cridar: “És contra nosaltres!”, va saltar darrere un petit mur i ens va dir que hi anéssim. El vam voler seguir, però el foc era tan intens que vam haver de tornar enrere. L’Ali anava el primer i li van disparar per l’esquena. La Shireen, que era la segona, em va dir: “Han ferit l’Ali”. Jo estava darrere l’arbre i esperava que la Shireen vingués al meu costat, i aleshores va caure."

L’assassinat de Shireen, mostra una vegada més, la solitud del poble palestí a mans de les tropes d’ocupació a Cisjordània i Gaza. La impunitat dels soldats és un clàssic, i on l’exèrcit per cobrir l’expedient, farà una investigació on treure tota la responsabilitat al soldats que van disparar els periodistes. Encara diran que és va suïcidar. Com és pot viure així, en l’amenaça permanent d’unes forçes d’ocupació que s’ha saben impunes i amb el silenci permanent de la Comunitat internacional, ficada amb la guerra a Ucraïna?

Les armes de foc no son el problema segons Donald Trump

 

Els EEUU desprès de la matança d’escolars a Uvalde (Texas), Donald Trump, l’amic dels patriotes, surt en defensa de les armes i naturalment de l’Associació Nacional del Rifle (NRA). Segons ell, cal més armes per solucionar aquests problemes.  La saviesa de Trump no té límits i així ha pogut dir: “l’única manera d’aturar una mala persona amb una arma és una bona persona amb una arma”. Vol fer de les escoles fortins blindats, no passa per la seva brillant ment, fer que no hi hagi armes, al contrari, cal més, però en les bones persones que les porten. Per tant, cal que els professors tinguin armes amagades, no se sap si al calaix de la taula del professor o algú altre lloc adient, a més de guardes de seguretat armats fins les dents, tanques perquè ningú pugui sortir/entrar, detectors de metalls, portes antibales, i el que calgui. Pensa Trump que així s’hauria acabat el problema. Perquè el problema sempre es individual, la ment malalta d’un noi o simplement, la maldat pertorbada, no és contempla mai que les armes siguin cap problema.