Barça-Osasuna

 

I

Una primera part excel·lent del Barca ha escombrat de la gespa al Osasuna. En mitja hora el Barça ha desplegat un joc brillant on les oportunitats s'han traduït amb gols. El primer de penalt, un càrrega contra Gavi, l'àrbitre ha marcat el punt fatídic per el rival. Ferran Torres ha marcat gol, molt ajustat al pal. A partir d'aquí, tot ha sigut fàcil. 

Un Osasuna molt defensiu i un Barça molt intens a la pressió, ha permès tenir la pilota i generar jugades que anaven cap a la porteria de Herrera. Dembélé, ha jugat una primera part molt bona, ha donat dos assistències de gol, per Ferran (2) i Aubameyang (3). Al tercer gol, ha intervingut Alves, fent una "bicicleta" -de fet moltes-, que ha congelat al seu defensor i ha permès fer la passada a Dembélé.

Quan al minut 30' guanyes per 3 a 0, acabes baixant de pistonada. L'Osasuna, s'ha estirat cap a la porteria de Ter Stegen, que no ha tingut gens de feina. Segurament, Xavi farà canvis, veurem com canvia l'equip. El dijous juguen amb el Gatalasaray.

II

Una segona part de pur tràmit, ha permès això si, veure un bonic gol de Riqui Puig, que ha sortir per substituir a Pedri. Busquest ha estat immens, donant passades al primer toc, fent que la pilota anés molt de pressa. També ha tingut una oportunitat de gol Memphis que d'esperó que ha sorprès a tothom, si arriba entrar, hauria estat el gol del mes. Gavi ha estat imprescindible, sempre combatiu i treballador, ha tocs de gran qualitat tècnica. El partit ha permès al Barça apujar l'autoestima, per el proper dijous internacional.

Marató Vies verdes: Llagostera-Platja d'Aro

 

2:06:33

La cursa de les vies verdes mai defrauda. Tota la setmana pendent del temps, i a l'hora de la veritat no plovia. El camí, estava en perfecta estat per córrer. Aquest any m'he agafat 21 km, des de Llagostera. Sortida des de l'antiga estació de tren, i cap a Santa Cristina d'Aro. He anat seguit a unes nois que anaven al seu ritme, elles xerraven i jo al darrera.

Cap el kilòmetre 8 a un ritme de 5:30 estàvem a tocar  a la llebre de 2h. I elles no paraven de xerrar. Era una mena de combustible a les seves cames. El recorregut tenia una petita variant, què a l'hora de seguir el ritme m'ha costat. He deixat a les noies els seu ritme i jo he baixat el meu. La volta al Parc dels Estanys es fa molt dura. Al arribar al Passeig Marítim, el onatge del mar imposava per la seva bellesa salvatge. Al arribar al Pavelló Esportiu, no hi havia l'arribada, era dins del pavelló. 

PD: A la tornada a casa, a començat a ploure amb ganes!

Recomendaciones musicales

 

 

 

Arte y música: Aleksandr Yevguénievich Yákovlev

 

Aleksandr Yevguénievich Yákovlev

(1887-1938)

Guerra a Ucraïna: 16 dia de Guerra

 

Urbanicidi, aquest neologisme, -el dissident serbi Bogdan Bogdanovič, va parlar d’urbicidi per referir-se a l’anorreament de la ciutat de Vukovar i els bombardeigs i setge despietat de Sarajevo- [Carles Torner,El filòsof que torna a Kíiv per resistir (Ara.cat], explica el que està passant a Ucraïna i les seves ciutats. La destrucció de les ciutats com objectiu de guerra. La Segona Guerra Mundial va aportar aquest objectiu a la màxima expressió. Hiroshima, com experiment nuclear, Dresden, Varsovia o Londres van ser destruïdes . Cal recordar que la precisió d’aquells bombardejos era incomparablement menor que els actuals. Les tropes russes, tenen objectius fàcils, destruir edificis, siguin blocs de habitatges, escoles, hospitals, res de objectius estratègics, perquè en el món on vivim, és a les ciutats on s’ha amaga el nucli dur de les societats: les persones.

No sé si veurem una guerra casa per casa, estil Stalingrad, on el setge podria durar molt de temps, mentre la Comunitat Internacional, no sap que fer, per no entrar en guerra amb Rússia, i la por a un conflicte nuclear, tenint en compte el inquilí del Kremlin, que l’únic que vol ara mateix, es guanyar una guerra que ja ja perdut. Manel Elies, corresponsal de TV3 a Moscou ha dit:  "Putin és avui un líder molt més afeblit que fa un mes. Molt més dèbil: els objectius que s’havia proposat estan caient un a un. L’únic que li pot quedar —i això és el que em fa molta por— és la destrucció total. És a dir, una guerra que la perdi tothom, sabent que no la pot guanyar. Això és el que em fa por, i el veig capaç de fer-ho".  I això ho diu qui ha sigut molt de temps corresponsal a Rússia. 

Barça-Galatasaray: ZZZZZZ

 

Una nit que volia ser reivindicativa, s'ha acabat amb un empat sense gols. Avui no era la nit. Cap ocasió clara de gol, malgrat que tots els davanters han jugat. Un Frenkie de Jong diluït, sense capacitat per fer mal al rival, molt be organitzats en defensa, ha fet que el Barça no ha pogut marcar gol. Hi ha poca cosa a explicar. Xavi havia tingut la sort de cara amb les substitucions, però avui, no ha funcionat. Un equip molt discret, sobretot perquè no ha volgut jugar al ataca, ha fet que el Barça s'estavellés a l'àrea del Galatasaray. Queda el partit a Estambul, potser allà el Barça poguí fer el que avui no ha estat capaç, marcar gols.

La CUP vol la pau!

 

Què li passa a la CUP amb la Guerra d’Ucraïna? Son l’esperit de la contradicció. Ara son els campions del pacifisme absolut. “NO a la guerra”. Aquest pacifisme, no es gens desinteressat. L’obsessió per les diferències fa que sempre vagin a la contra. No volen armes perquè els ucraïnesos es puguin defensar. Creuen, què això, farà que hi hagi més morts. I tenen raó. Però, la llibertat d’un poble està en joc. Volen dir que s’han de rendir al enemic? No volen l’OTAN, reparteixen culpes a banda i banda, ells, els nous arbitres de la justícia i la pau. Son l’herald d’una pau que res més ho veuen ells. Tots son culpables, menys ells, es clar. No els agrada que hi hagi una unanimitat en una qüestió com la invasió del exèrcit rus a Ucraïna. La CUP demostra una vegada més la seva absència de sentit comú, i això els fa un interlocutor inútil i perillós.