Recomendaciones musicales

 

Arte y música: Marc Chagall

 

Marc Chagall (1887-1985)

Decathlon solidaria amb els Estats

 

Decathlon també si suma per oferir els Estats seguretat enfront de l'arribada de embarcacions plenes de migrats que volen arribar el Dorado anglès. La veu d'alerta d'un bon samarità alertar a les Autoritats per impedir comprar caiacs o barques neumàtiques de joguina. Ho van fer per qüestions humanitàries? Malauradament, la resposta és no. França i Anglaterra porten temps acusant-se de fer-se la guitza deixant els migrats sortir cap la costa anglesa. Tot plegat, molt amb la línia de la UE. Es veritat que el Regne Unit va per lliure. També Polònia. La UE no sap que fer, i per això simplement, prohibeix a Decathlon -Calais- vendre productes susceptibles de fer-se utilitzar per persones indesitjables. Encara hi ha molta gent deixada de la mà de la UE a la frontera del no res entre Polònia i Bielorússia. Podria Decathlon portar tendes de campanya i estris de supervivència a la gent que està patint les conseqüències del dèspotes que governen aquest món?

La realitat es confon amb la parodia

 

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Pressupostos amb el PSC, victòria per a l'Estat'. Aquest és l’anàlisi que fa Bassas. I no li falta raó. Però, què fan el “bloc independentista”? Junts s’ho mira amb simpatia el que fa la CUP, perquè és una manera de minar a ERC. Amb dos eixos simultanis: nacional/esquerra o dreta, és fa insostenible aquest bloc que mai funciona.  Si ERC dona suport a Madrid els Pressupostos –de gratis- perquè no és vol els vots del PSC per pactar ací el que ja es pacta allà? Diu Bassas, perquè PSC i ERC lluiten per la hegemonia, potser si, però amb el eix nacional, el PSC no vol saber rés d’aquest eix. Embolicats amb els eixos, és la societat qui perd. Hi ha diners -això sembla-, però les perspectives de país són tant allunyades entre la CUP i la resta, què voler simptonitzar amb tothom, és simplement, impossible. Cal prioritzar.

Com potser que ERC volgui la col•laboració de la CUP, si ells, son la puresa i la inconsciència del què és impossible? Jo tampoc vull ni el Joc Olímpics d’Hivern, ni el BCN World( Hard Rock), potser perquè no s’ha explicat com cal ni els costos ni els beneficis, si realment, volen un determinat model, de turisme low cost (Jocs d'Hivern) o una mà d'obra encara més low cost (BCN World). Sembla què no hi ha una visió de país a llarg termini. Tampoc tenim capacitat per pensar-hi ni possibilitats reals de poguer fer-ho. És pot somiar, fer veure què si tenim la paella pel mànec, però res més som una de les disset autonomies –la que dona més mals de caps els governs Centrals- però poca cosa més. I si hi molta gent què voldria la independència, però també vol que  els partits “independentistes” deixen de barallar-se permanentment i que les coses rutllin per començar.

La geometria variable no juga a favor de ERC. Te por de semblar massa tebi amb el eix nacional, per això voldria miracles amb la CUP. Junts i En Comú-Podem no és poden veure, és una qüestió de marcar perfils i sobretot de retòriques. El PSC voldria pactar amb tothom, però la falta de sentit nacional és un veritable llastre per qualsevol dels partits independentistes. Així que les coses no son gens fàcils. Pactar o l’alternativa de prorrogar els comptes, què seria un opció catastròfica per el eix nacional. O ERC trenca per qüestions tàctiques l’opció nacional o ens veurem abocats a la pròrroga, i l’únic culpable no serà la CUP, perquè ells son coherents. ERC no pot deixar-se arrossegar per un soci que prefereix la desfeta a qualsevol pacta i per la incapacitat d’ERC d’oferir a les altres opcions del eix d’esquerres, pactes que puguin salvar aquests Pressupostos, què segons ells, són els més socials què no s’han vist des de la crisi del 2010.

No tinc cap fe en cap dels partits. Les seves filies o fòbies son un veritable llastre per poder avançar com a país. No crec que ningú volgui eleccions anticipades, o potser si. Perdrà    la ciutadania, i això és oxigen per les partits de la rancúnia –PP, Cs i Vox-. És això el que realment volen? S’han recorden quant Cs va ser el partit més votat a Catalunya? Si els partit que diuen ser independentistes no van més enllà de les seves picabaralles eternes i si ERC no s’obra a En Comú-Podem o PSC, acabaren tots  molt malament. Especialment, per tota la gent que té problemes per arribar a final de mes, i cada vegada hi ha més gent que no arriba.

Aragonès i la solitud del poder

 

La CUP ha dit no els Pressupostos de la Generalitat. Una esmena a la totalitat com gest de bona voluntat! Sembla que hi ha una majoria independentista al Parlament, però sempre jugant a ser minoria. Es una voluntat de fer-se petit, allò que és deia dels partits d’esquerra, el deliri per la ínfima diferència. La CUP és així, sempre reactiu, per això, com tothom ja ho sap, cal prendre un camí que busqui complicitats, ni que sigui infinitesimal, amb els altres partits, sigui Comú Podem o PSC. 

Com volen exemplar la base com és diu retòricament, si no som capaços de pactar amb altres formacions polítiques? Una vegada més, quant cal implicar-se la CUP surt corrent al desert, on és troba com a casa, tranquils i en pau en sí mateix. Ara toca remar contra el vent, però això ja ho saben tots. Aragonès estàs sol, i tens que començar a trobar companys de viatge, i no son precisament ni la CUP ni Junts.

Pablo Casado y el apagón intelectual

 

Vivimos en una sociedad, la española, muy insolvente. Un personaje como Casado, que podría llegar a ser nada menos que Presidente del Gobierno, nos demuestra su nivel de conocimiento en una cuestión que sin duda, no es experto. Su particular escándalo a vueltas con su famoso master (en minúsculas) prueba que no está preparado. Él, en cambio, ha sido fiel a la jerarquía del PP. Su currículum lo dejaría siempre fuera de cualquier posibilidad de encontrar empleo en el ámbito privado. Por eso, eligió la cobertura de la política. Me imagino en la sede de Génova - ¿piensan irse de dicha sede en los próximos diez años?-, viendo a los gigantes en sus despachos, pienso en Bárcenas, que debió ser todopoderoso,  seguro que debió envidiar su jerarquía, o los secretarios generales -una terminología propia de partidos totalitarios-, o portavoces al Congreso, el joven Pablo Casado, soñaba, pero es muy difícil imaginar que realmente pudiera llegar a esas alturas. 

La realidad juega con el azar y sobre todo, en política con cálculos estratégicos que acaban beneficiando, no a los mejores, sino a los mediocres que alcanzan cotas de poder inimaginables en otros contextos profesionales. Lo paradójico del PP es que siendo abanderados del liberalismo económicos, todos ellos, o bien son funcionarios en excedencia o como decía un antiguo portavoz del partido, funcionarios (lapsus) del propio partido. Recetan a los demás, lo que ellos jamás se aplicarían.

Como Pablo Casado tiene a su favor a la prensa de la derecha extrema, siempre queda en la recámara a la extrema derecha, le fabrican encuestan que virtualmente, es Presidente del Gobierno desde hace tiempo. Puede clausurar congreso del partido y lanzar frases para ser recogidas por las televisiones en los momentos oportunos. La frase que nos lleva hasta aquí, es similar a la de otro mandatario, Casimiro Curbelo, Asociación Socialista Gomera (ASG) y presidente del Cabildo de la Gomera, que proponía lanzar bombas al volcán de La Palma, nadie ha dimitido por decir la primera ocurrencia que se le pasó por la cabeza. La frase entrecomillada que aparece en El País (14/11/21), nos muestra su nivel. Después como siempre, las matizaciones, el sostenella y no enmendalla, es decir, un clásico de nuestra clase política. ¿No hay alguna posibilidad de encontrar en el PP un dirigente con un poco más de nivel? Es seguro que hay muchísimos, y desde luego no es Isabel Díaz Ayuso. 

Recomendaciones musicales