La Palma una setmana desprès

 Ja fa una setmana que el volcà de La Palma ha fet canviar la vida de cents de persones. L’espectacle de foc i cendra l’hem vist per TV com si fos un mer espectacle. Les TV que sempre volen pujar el share s’han deleix per fer-nos veure les destrosses, les cares de desesperació d’aquells que ho perden tot. S’ha parlat fins l’extenuació, hem après el llenguatge dels geòlegs, ara parlar de “colada” ja s’ha fet quotidià, hem vist, en fi, el que pot fer la natura, sempre inhumana, aliena al dolor de la gent.

L’únic positiu de tot això és que no hi hagut cap dany personal. El problema son els danys materials. Les Administracions corren a fer-se la fotografia, però després s’obliden de donar els diners. A més, les assegurances son molt mesquines a l’hora de pagar. Com els diners tenen un objectiu finalista, això vol dir, que si no es gasta per l’objectiu establert, per exemple, la casa, i t’ho gastes en altre cosa, tindràs que retornar els diners, però el problema es que aquesta gent que s’ha quedat en res, com pensen que han d’anar a viure? Amb quins diners tindran que fer front a les despeses? Poden trigar a pagar fins a sis mesos com a mínim, llavors, com pensen sobreviure? Es molt fàcil anar a predicar que tot anirà be, i desprès el silenci. 

Veure caure l'església de Todoque es un espectacle plàstic, però allà no viuen les persones, quant el volcà comenci a apaivagar-se, llavors, les televisions marxaran, perquè l’espectacle té que continuar algun altre lloc. Llavors, si que començarà el veritable drama. 

Treballar fins l'infinit i més enllà!

"— Cal un canvi cultural a Espanya. A Europa hi ha una tendència clara a treballar cada cop més entre els 55 i els 70, 75 anys. Ho veiem en les tendències internacionals: a aquestes edats, per raons demogràfiques i de qualitat de vida, es pot treballar més. I Espanya és una anomalia europea: no només no seguim aquesta tendència sinó que fins i tot reduïm la proporció de més grans de 55 anys en actiu. Jo crec que clarament té a veure amb aspectes normatius com els convenis col·lectius, per exemple. Però crec que és un element fonamentalment cultural." (Entrevista al Ara.cat, 25/9/21)

Tenim unes taxes d'atur per sobre de la mitjana europea. I la taxa juvenil es incomprensible:

Espanya duplica la taxa  mitjana europea, resulta per tant molt sorprenent que es demani augmentar l'edat per la jubilació. O les enquestes no serveixen per reflectir la realitat de l'atur, o tenim una societat que prefereix viure en precari abans de treballar. No sé que és més pertorbador. 

I malgrat tot, és vol incentivar per mantenir la edat de jubilació per sobre dels 67 o més enllà. Potser si què hi ha gent que vol seguir treballant. En un entorn líquid del mercat de treball, on l'experiència no compte, les opcions de les persones de més 50 anys tenen problemes molt greus per poder aspirar a un treball de característiques adients. Sous baixos, falta de seguretat o simplement precarietat, no permet tenir un sostre d'expectatives de cara al futur, però el Sr. Ministre vol encoratjar-nos a treballar fins aquests 67 o més. He vist a persones molts grans treballar -estic pensant a Singapur- i veure'ls mouràs recollint plats a un restaurant, resulta patètic i llastimós.

 

Recomendaciones musicales

 

"Entregadme la cabeza de "ese" Puigdemont"

 

La tripleta mediàtica de la dreta extrema, col·loca en les seves portades al terratrèmol  Puigdemont. Adéu al que passa a La Palma i el seu volcà.

De les tres portades "El Mundo" és l'únic que llança pilotes fora contra el govern. De quin error del Govern es tracta? Això, se suposa anava d'ordres judicials. Però el diari extrem de la dreta, prefereix oblidar-se del entrebancs de la justícia espanyola. Tots s'equivoquen aquest afers, què voldrien que fos exclusivament nacional. 

L'obsessió perquè Puigdemont entri a presó és malaltissa. Demonitzar l'adversari polític, convertir-lo en l'enemic número u de l'Espanya ultra, tot això, quan la justícia europea, no acaba castigar al pròfug català. En canvi, al altra pròfug reial, tot es molt diferent. La Constitució emparà que sigui un lladre o qualsevol cosa que hagi pogut fer. I el cor mediàtic de la dreta extrema, canta al·leluies, per l'emèrit, amb el vist i plau del seu fill, que resulta ser Felip VI. Amén! 

Arte y música: Peder Mørk Mønsted

 

Peder Mørk Mønsted (1859-1941)

Puigdemont en mans italianes (...de moment)

Carles Puigdemont, detingut a l'Alguer

 

Sánchez Camacho suspèn en geografia i literatura (catalana)

 

"Durant la seva intervenció al Senat, la popular ha assegurat que Ramon Llull era menorquí i que Ausiàs March era gallec. En el discurs en què Sánchez pretenia defensar que el PP està compromès amb la cultura, la història i la llengua de tots els territoris de l'Estat ha deixat en evidència el total desconeixement d'allò que assegurava conèixer i que qualificava de "seu"."(arabalears.cat) 

La senadora designada per l'assemblea de Madrid, s'ha lluït en els seus sòlids coneixement de la literatura catalana. Sembla que va estudiar literatura catalana a l'escola o potser no era aquell dia, o potser no volia passar per setciències davant del seus companys al senat. I desprès volen què les hores de català es puguin fer en anglès! La senadora catalana del PP està a Madrid per fer oblidar el seu paperot al restaurant la Camarga, aquell restaurant on tothom anava a confessar-se i ella escoltava amb molta atenció. I sort que el seu discurs era per reivindicar a personatges que ella repartia per la geografia hispana, sense dir en cap moment que parlaven o escrivien en català (tabú).