In Memòriam: Hans Küng

 

Hans Küng (1928-2021)

Mor Hans Küng, el teòleg suís que va negar la infal·libilitat del Papa

Josep Pla no és fa il·lusions (I)

 I

['Església]

Aquest és un país que ha estat sempre susceptible de produir frares i capellans amb una gran facilitat. (pàg.63)

És curiosa la facilitat que ha tingut l'Església catòlica per adaptar-se a tots els successius estats econòmics i socials. L'Església s'ha adaptat al món antic -basat en l'esclavatge-, al món medieval -basat en el feudalisme-, al món modern -basat en el capitalisme- i al món contemporani -basat en el socialisme. Jo estic segur que l'Església s'adaptarà al comunisme amb la més gran facilitat -si és que li deixen que ho faci. (...) És aquest oportunisme sistemàtic el que ha permès dir que l'Església té un origen diví. En el Meditarrani -país pobre- l'oportunisme sempre ha estat considerat sagrat. (pàg.67-68)

[La decadència de Catalunya]

Com que la unitat [d'Espanya] es produí no solament en el terreny polític sinó [també] en el terreny religiós, a través de la projecció de les formes del catolicisme castellà sobre el nostre país [Catalunya], es produí un sobrepès de catolicisme sobre la nostre vida social. Aquest fou un factor de decadència, perquè els pobles d'esperit comercial s'ofeguen si la pressió del dogmatisme catòlic és excessiva. El bilingüisme fou un altre factor de decadència.  El bilingüisme plateja al meu entendre el problema del subconscient català -origen de tot el drama cultural del país- perquè el poble que no logra mantenir les manifestacions del seu subconscient en un estat folgat, llibèrrim i  normal, perd la seva personalitat d'una manera faltal i seguríssima. (pàg.69)

(...) Això ha creat una psicologia curiosa: la psicologia d'un home penjat a mig aire, que té pot d'ésser ell mateix, que refusa d'acceptar-se tal com és i alhora que no pot deixar d'ésser tal com és. I això no són pas abstraccions que jo em faig això són fets. Són les característiques típiques del complex d'inferioritat. (pàg.70)

(...) Gràcies a la industrialització, conseqüència d'una llarga tradició comercial i artesana, Catalunya és un país de tipus occidental -és dir, d'economia burgesa. El seu exacerbat individualisme fa del català un home de la civilització industrial, o sigui, un liberal burgès. (pàg.70)

(...) De fet, el resum és aquest: preponderància política castellana, cultura francesa en las classes altes, inexistència de tota cultura en el restant del país, per impossibilitat, en el poble, d'assimilar l'esperit de l'escola castellana. França no ha ajudat mai Catalunya, perquè la política francesa ha partit de la base que tot enfortiment de la personalitat de Catalunya podria desviar el Roselló de la unitat francesa. Ni Espanya, doncs, ni França, han volgut acceptar mai l'existència d'una personalitat catalana." (pàg.72-73)

El català actual és un producte de la decadència de Catalunya. La seva nota característica és un complex d'inferioritat, degut a la deterioració de la seva personalitat. El català no té pàtria i per tant és un ésser diferent, que no pot comparar-se amb els que en tenen. (...) Això explica les seves característiques: de vegades és un fatxenda -la jactància que nota Unamuno. Però sovint és d'una humilitat morbosa, humiliada i ofesa (...) Trobar un català normal és difícil. (pàg.79)

----------------

Josep Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (2017). Edició de Francesc Montero, labutxaca, Barcelona, 2019.

Recomendaciones musicales

 

Vacunar-se a Sabadell

 

Avui he anat a vacunar-me. He arribar d’hora, però ja hi havia força gent esperant. Tots mes o menys de la mateixa edat. I malgrat tot, hi havia gent fotuda. L’espera no ha sigut massa llarga, perquè abans de les 9h –hora que estava citat- ja han començat a fer passar la gent. Un primer control, del mòbil, per comprovar què tenies hora. Desprès un altra control, amb targeta sanitària i per últim, unes paraules amb una infermera què preguntava si tenia algun tipus d’al•lèrgia.  Un cop passat aquestes controls, unes cadires esperaven perquè un sanitari, en poses la vacuna d’Astrazeneca. Asseure durant 10-12’ i al carrer. Tot molt eficient i tot molt professional.

L’ùnic què grinyola és què jo mateix tinc què buscar-me la vida per omplir un formulari via web, molt breu, però cal tenir mòbil o ordinador per fer el tràmit. He tingut què sortir del meu municipi fins a Sabadell on tenia lloc la vacunació.

PD: De moment, no tinc cap efecte, i espero què segueixi així.

El arte y la música (VIII)

 

Sorolla y Bastida, Joaquín

Kosovo no existeix !!!

 

Espanya va jugar un partit de futbol contra Kosovo. Espanya no reconeix oficialment aquest Estat. Aquest no reconeixement té la derivada a Espanya. Si Catalunya no hi hagués cap Procés, llavors, Kosovo seria reconeguda. El paperot què van fer els locutors de la RTVE per no dir la paraula tabú, va ser digne de l'APM.  

Espanya té una ferida, el 1-O, una ferida en el seu orgull, és diu patriotisme. Per Madrid, és inconcebible què una part d'Espanya vulgui plantejar-se marxar. Kosovo és l’exemple què no volen admetre. Però allà va haver una guerra catastròfica, ací va haver l'1-O. Semblen què preferirien una guerra abans d'admetre un referèndum.

Valls torna a França

 

Manuel Valls s'entorna a França, segons ell, vol influir en les properes eleccions presidencials del 2022. Des del 2018 què volia ser Alcalde de Barcelona, la seva trajectòria ha sigut un fracàs rotund. Va marxar de França per la porta del darrera. Ara, torna a marxar, de Barcelona. Amb un Cs en caiguda lliure, Valls vol fer mutis cap a França. Ací a conegut l'amor, amb una persona amb patrimoni milionari, ja sé sap què l'amor és cec, però Valls és d'aquells, què no li interessa la riquesa material, si no l'espiritual. Uns empresaris van portar a Valls, per parar els peu a Colau, ara, s'han va, amb la vida assegurada, almenys materialment. A França l'espera la vida espiritual. ¡Aurevoir à bientot!