Falta una setmana per anar a votar. Ningú es creu els eslògans
de campanya. Tots tant primaris i simplistes que dona llàstima. Qui són aquest
genis de campanya?
El lema de ERC diu alguna cosa, massa genèric, no promet res, cap acció, concreta. Sembla una obvietat això de estar al costa de la gent, se suposa que el partits estan per servir a la societat, però no són més que màquines de poder. El seu líder vicari, Aragonés, porta un posat gens revolucionari, malgrat el puny tancat.
La fotografia es simpàtica, transmet "naturalitat" i un posat modern, amb l'arracada un primer pla. El lema, també, és força esquemàtic, fer i ser dos conceptes que exemplificant una manera de pensar, una barreja de pragmatisme (fer) i fe nacional (ser). Però això, potser m'ho estic inventant.
Al PSC, s'han lluït amb el cartell. La fotografia és la del carnet de identitat. Un posat de bon jan que mai ha trencat un plat. I l'eslògan d'una simplicitat extrema. El què hem de fer? Es la cara de la pandemia, 61.386 morts. No sé com pot fer aquesta cara d'autocomplaença.
Cs no té precisament uns genis a l'hora de triar imatges. Té que suspendré la campanya per haver copiat de Shutterstock, les imatges. El lema "Para que todos ganemos", mostra al seu presidenciable en cara de pocs amics, mentre la seva líder que està al oasi del Congrès a Madrid, somriu, pensant en la clatellada que s'han daurant. En mans de Cs la Generalitat quedaria esborrada per sempre.
La imatge vol transmetre naturalitat, un esbós de somriuen, quantes vegades van tenir que repetir la fotografia? I el lema? Un clàssic, si poses la paraula canvi, sembla que ja ets d'esquerres. Què es mereix Catalunya? El art.155? No sé, massa equivoc.
El cartell del PP transmet un missatge, som perdedors, així què cap mania. La imatge , en blanc i negre, millor, gris, sembla feta al fotomaton d'una estació de tren. L'eslògan, en castellà, fa competència amb Cs, és d'allò més pobre. A Catalunya li aniria millor, si les transferències fossin les justes, les balancés fiscals tinguessin retorn a Catalunya, però tot això ja ho saben, però per 5 0 7 diputats al Parlament, no cal fer rés per Catalunya.
La antiga Convergència té un repte dificilíssim. La fotografia mostra les dues cares d'Àngels Chacón, amb la mascareta, com deu mana i el cartell. Un cartell que sembla de pel·lícula amb un títol força estrany: "Si t'ho penses PDecat". No sé perquè no ho han deixat córrer el partit de Pujol. No dona cap idea de país i això és dolent, com dolent són les expectatives que li dona la demoscòpia.
La CUP ens mostra una somrient Dolors Sabater, com si acabes d'haver anat al dentista. La fotografia es bona l'enquadrament assenyat, el fulard dona un toc de distinció. I el lema, ben explícit, Per guanyar. No queda clar, què guanyem la resta. Ja s'ha sap que la CUP són els irreductibles, les ànimes belles que deia Hegel. No sé que faran quant toqui fer aliances. Normalment, sempre ho volen trencar tot. La seva subjectivitat absoluta és fa perdre una visió general, són d'aquells que ho volen tot o res, i és clar, sempre obtenen res.
Per últim, està una força extraparlamentària a Catalunya, per això no surten a la foto. A més no cal fer més propaganda d'un partit que si puges faria de la Generalitat el Gobierno Civil. Però el cartell donen por, potser és el que busquen. El cabdill i el seu escuder a Catalunya, fent cara d'emprenyats.
