divendres, 19 de juny del 2020

Ressenya: Retrats literaris (I)

Ressenya:

Josep M.Castellet, Retrats literaris. Els escenaris de la memòria. Seductors, il•lustrats i visionaris. Tres escriptors amics, Pròleg de Jordi Herralde. Biografies i memòries, 96. Edicions 62, Barcelona, 2018.



El text és un recull de vivències en primera persona amb els autors que apareixen en aquest retrats. Els retrats són aproximacions aquest homes i dones que apareixen, sense edulcorar-les, ni fent-los millors del que són. És pot ser un gran escriptor i a la vegada està ple de defectes. El lector no cal, potser, saber que aquest escriptor/ra té manies –com tothom-, el que li interessa és el què escriu. Per això, el recull de retrats que es perfilen en aquestes pàgines, són força variats, i alguns força significatius de la literatura catalana i altres del món de la cultura i la intel•lectualitat del país, i fora d’ella.

No faré de espoiler. Cal llegir el llibre. Les instantànies del autors/ras son de la memòria de Josep M.Castellet (1926-2014). L’autor per la seva basant d’editor i escriptor ha conegut a tothom del segle XX. Molts del retrats són molt llunyans amb el temps. La memòria és fluixa, per això, Castellet, prenia notes, que molt després les feia servir per reconstruir les converses i històries que desenvolupa en aquest recull.

Com sempre, aquesta varietat, fa que els retrats siguin molt desiguals. No en la seva qualitat literària, sinó en el possible interès que pot tenir per el lector. Quan t’ha acostes a la humanitat del personatge, te a dones que tots son molt humans, és a dir, tan febles o forts com qualsevol persona que pugui passar per el carrer. I malgrat això, és clar, que aquests referents, tenen cadascú d’ells la força per haver sobresortit en la seva activitat, sigui literària, política o en termes més genèric, intel•lectual.

Del autors/res que desfilen per aquest escenari de la memòria de Castellet, m’han interessat el retrat extens e intens de Manuel Sacristán, José Luis Arangurén, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín, Baltasar Porcel, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Pere Gimferrer, Carles Barral. Hi ha més retrats.



dimarts, 9 de juny del 2020

El otoño del patriarca


Pujol compleix 90 anys ignorat pels independentistes i demonitzat per la dreta [ Pujol cumple 90 años ignorado por los independentistas y demonizado por la derecha]

Aristóteles decía que “nadie puede  considerarse dichos hasta que muere” (EN, 1101 a 5). Si hiciéramos caso a esta sentencia, deberíamos valorar la vida buena al final de nuestra vida y no como consecuencia de determinadas acciones por importantes que hayan o pueden ser. La vida, como se dice, da muchas vueltas. Es aquí donde aparecen las figuras de Príamo y Creso, yo añadiría la Jordi Pujol. Como dice Kahneman: “ Por absurdo que pueda parecer, yo soy el yo que recuerda, siendo el yo que experimenta, el yo que da contenido a mi vida, un extraño (el subrayado es mío) para mí”.

Siguiendo la lógica del sesgo del pico final, y suponiendo, que es mucho suponer, que ese yo que recuerda, pueda trasladarse al yo colectivo, la figura del Jordi Pujol y su autoinculpación permitiría comprender por qué no podrá tener una plaza o calle o una escuela con su nombre.

De Príamo a Jordi Pujol


divendres, 29 de maig del 2020

Nissan deja a Pedro Sánchez en falso


22 de Enero de 2020


28 de Mayo 2020


Las dos imágenes demuestran que las corporaciones y conglomerados industriales tienen sus propias agendas, al margen de los gobiernos. El anuncio de Nissan, era ya, una muerte anunciada desde hacía demasiado tiempo. Ninguna planta industrial, puede estar al 30% de su  capacidad. Las decisiones estratégicas de las multinacionales, no pueden ser respondidas por los gobiernos, porque a pesar de la retórica, son entidades privadas que miran por su propio beneficio. Cerrar en Barcelona, no se ha decidido en Madrid, ni en Barcelona, sino en las sedes centrales de  Nissan en Yokohama. Se hablan de respuestas numantinas, vía sindicatos, pero más allá de las protestas, legitimas, se requiere de algo más para paliar el desastre humano y del tejido productivo que su salida va a producir.




diumenge, 24 de maig del 2020

El covid-19 reactiva el virus de la extrema derecha


Manifestación en Madrid de la extrema derecha, reivindicando su particular cruzada contra el gobierno. Me gustaría resaltar la fotografía. Coches de alta gama -el eufemismo siempre me ha gustado-, y dos muchachas enarbolando banderas españolas. Coche descapotable, delante va otro de la misma especie. La marca es bien visible. ¡Siempre hay clases! 

La extrema derecha, piensa inundar de querellas contra el gobierno por el covid-19. Lo ha dicho ese faro de transparencia que es Abascal. ¡La extrema derecha, no soporta que en el gobierno existan "socialcomunistas" (sic). Las heroínas del coche quieren empezar la revolución. Sánchez e Iglesias son los socias de Chavez y Maduro, mientras que ellos/ellas, son los valientes libertadores que nos salvarán de las garras de un gobierno que nos tiene secuestrados, con la excusa de un virus que se inventaron otros comunistas (los chinos).

PD: ¡CDRs, chúpate esta manifestación!