Ressenya:
Josep M.Castellet, Retrats literaris. Els escenaris de la memòria. Seductors, il•lustrats i visionaris. Tres escriptors amics, Pròleg de Jordi Herralde. Biografies i memòries, 96. Edicions 62, Barcelona, 2018.
El text és un recull de vivències en primera persona amb els autors que apareixen en aquest retrats. Els retrats són aproximacions aquest homes i dones que apareixen, sense edulcorar-les, ni fent-los millors del que són. És pot ser un gran escriptor i a la vegada està ple de defectes. El lector no cal, potser, saber que aquest escriptor/ra té manies –com tothom-, el que li interessa és el què escriu. Per això, el recull de retrats que es perfilen en aquestes pàgines, són força variats, i alguns força significatius de la literatura catalana i altres del món de la cultura i la intel•lectualitat del país, i fora d’ella.
No faré de espoiler. Cal llegir el llibre. Les instantànies del autors/ras son de la memòria de Josep M.Castellet (1926-2014). L’autor per la seva basant d’editor i escriptor ha conegut a tothom del segle XX. Molts del retrats són molt llunyans amb el temps. La memòria és fluixa, per això, Castellet, prenia notes, que molt després les feia servir per reconstruir les converses i històries que desenvolupa en aquest recull.
Com sempre, aquesta varietat, fa que els retrats siguin molt desiguals. No en la seva qualitat literària, sinó en el possible interès que pot tenir per el lector. Quan t’ha acostes a la humanitat del personatge, te a dones que tots son molt humans, és a dir, tan febles o forts com qualsevol persona que pugui passar per el carrer. I malgrat això, és clar, que aquests referents, tenen cadascú d’ells la força per haver sobresortit en la seva activitat, sigui literària, política o en termes més genèric, intel•lectual.
Del autors/res que desfilen per aquest escenari de la memòria de Castellet, m’han interessat el retrat extens e intens de Manuel Sacristán, José Luis Arangurén, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín, Baltasar Porcel, Montserrat Roig, Mercè Rodoreda, Pere Gimferrer, Carles Barral. Hi ha més retrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada