divendres, 13 de març del 2020

Joan Fuster: Aforismes (IV)

Aforismes de Joan Fuster*:





31.- “EL perill de ‘dominar l’ofici’ és que l’art sigui simplement ‘ofici’”.

32.- “PERLES DEL DICCIONARI.- ‘Filosop (phil-, filosof)..., 2. orinal de malalt” (Diccionari Aguiló, vol.IV, pàg.57)”

33.-“DIALÈCTIC o no –de moment , això és secundari-, materialisme. En tant que filosofia, ni arriba a semblar filosofia. Què més podríem demanar?”.

34.- “NOMÉS els arqueòlegs saben què és el temps”.

35.- “NECESSITES un rival per a afirmar-te. No el destrueixis! Preserva-te’l, subvenciona’l, si cal!”.

36.- “NO facis versos sobre la mort: és inútil. Fes testament, 
que resulta molt més pràctic”.

37.- “NO dubta qui vol, sinó qui pot. Esforça’t a dubtar, tanmateix”.

38.- “NO tinguis més conviccions que les decididament imprescindibles”.

39.- “DEFINEIX-TE, si vols. Però no perdis de vista que definir-se és ensenyar les vergonyes”.

40.- “EN  el temps de la cibernètica, l’important és saber parar una màquina”.

41.- “T’EXHORTO a practicar l’equitació. En la pròxima societat sense classe no en tindràs l’oportunitat. Ara tampoc, és cert. Tanmateix, t’hi exhorto. Fa bonic”.

42.- “ HAS de llegir Henry Miller, perquè, vertaderament, Rabelais ja no el suportaries. I, al cap i a la fi, amb l’un o amb l’altre, et trobaràs amb la inesgotable, alliçonadora epopeia de la bragueta”.

43.- “ET tracten com si fossis una cosa. I és que ets una cosa, quantificable i cotitzada. La teva obligació és saber-ho”.

44.- “LA renda sexual per capita! Això també ho haurien de precisar les estadístiques!

45.- “EL que mana vol que els manats siguin dòcils. Tota filosofia de la història ha de partir d’aquesta obvietat”.





Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.

* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.

dijous, 12 de març del 2020

L'apocalipsi arriba...als supermercats [El apocalipsis llega... a los supermercados]

He anat a comprar (avui). Tan al Consum, com el Mercadona, hi havia massa gent comprant. Una mena de histèria dissimulada planava per el ambient. Prestatges vuits, carros plens de queviures com si l’apocalipsi estigues a tocar. La por genera més por. Sembla que finalment, les escoles tancaran a partir del dilluns. Al final acabarem com a la Xina, tothom a casa fins a nova ordre.  Les autoritats fan com si tot estigués controlat, però ja sabem com va tot això. Caldrà esperar els propers dies com es desenvolupa tota aquesta història.





[He ido a comprar (hoy). Tanto al Consum, como al Mercadona, había demasiada gente comprando. Una especie de histeria disimulada se cernía por el ambiente. Estantes vacíos, carros llenos de comestibles como si el apocalipsis estuviera cerca. El miedo genera más miedo. Parece que finalmente, las escuelas - en Cataluña- cerrarán a partir del lunes. Al final acabaremos como en China, todo el mundo en casa hasta nueva orden. Las autoridades hacen como si todo estuviera controlado, pero ya sabemos cómo va todo esto. Habrá que esperar los próximos días cómo se desarrolla toda esta historia.]

PD: Ara  els supervisors/res del supermercats podran comprovar el que la gent no li interessa comprar. Una mena de hit parade per saber el que volen i no volen els clients. Malgrat les fotografies, hi havia molta cosa per comprar.

[PD: Ahora los supervisores /ras de los supermercados podrán comprobar lo que la gente no le interesa comprar. Una especie de hit parade para saber lo que quieren y no quieren los clientes. A pesar de las fotografías, habia muchas cosas para comprar]

dimecres, 11 de març del 2020

Joan Fuster: Aforismes (III)

Aforismes de Joan Fuster*:



Joan Fuster (1922-1992)


16.- “TOT això que jo ara penso i escric, ho han pensat i ho han escrit molta, moltíssima gent, abans que jo. Si no fos així, no tindria mèrit”.

17.- “EL pitjor de ser vell és que tothom té, d’entrada, la intenció de respectar-te”.

18.- “ET discuteixen? Doncs ja comptes amb alguna probabilitat de tenir raó”.

19.-  “TOTS passem per moments en què ens agradaria ser uns perfectes idiotes”.

20.- “ÉS probable que m’equivoqui. De tota manera, he de córrer aquest risc”.

21.- “COSTA mot d’aconseguir una certesa, i encara sempre és interina”.

22.- “LA idea de “reciprocitat” resulta astutament egoista. I explica l’existència dels “bons samaritans”, de més a més”.

23.- “THOTOM és subaltern d’algú”.

24.- “PENSAR  és deformar. Com pintar o fer poesia, però d’una altra manera”.

25.- “EN realitat, de respecte per la filosofia, només en tenen els filòsofs, i encara no tots”.

26.- “QUAN el pintor pinta, el món creix”.

26.- “LA màxima creació humana és el triangle equilàter”.

27.- “ALGÚ va inventar l’art per suplir les deficiències de la veritat”.

28.- “NOMES l’evident és raonable. La raó, en bona part, depèn de la ‘vista’”.

29.- “HISTORIA DE LA PINTURA.- Non saturatur oculus visu [L'ull no està satisfet] (Ecc I,8)

30.- “EN art, la forma més justa de realisme és la caricatura”.


Nota:


Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.



* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.


dimarts, 10 de març del 2020

Joan Fuster: Aforismes (II)

Aforismes de Joan Fuster*:


Joan Fuster (1922-1992)


1.- “...Huma, massa humà...” No hi ha res que sigui massa humà”.

2.- “Forma part d’una bona educació saber en quines ocasions cal ser mal educat”.

3.- “L’HOME no ha fet res més, d’encà que és home: corregir la creació, esmenar l’obra de Déu –tot allò que Déu havia fet i que, segons el Gènesi, considerava bo...”

4.- “La dona és un home tan absolutament alienat, que ni tan sols és una dona”.

5.- “NINGÚ no pot viure sense fer una víctima. O sense fer-se víctima de si mateix”.

6.- “I la castedat, què? No és una forma de l’avaricia?”

7.- “EN última instància, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem”.

8.- “ELS desmemoriats sempre tenen la consciència tranquil•la”.

9.- “ SÍ, en efecte, el món està mal fet... Diguem-ho, almenys, de tant en tant”.

10.- “NOMÉS hi ha una manera incruenta de viure: dormir”.

11.- NO la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat, i de més a més, el clima no permet res més”.

12.- “AL capdavall, la mort no consisteix únicament a morir-se. És morir-se i ser oblidat. A la curta o a la llarga, oblidat”.

13.- “SÓC optimista: tanco els ulls”.

14.- “LES meves contradiccions són les meves esperances”.


15.- “ELS dèbils estem condemnats a ser deslleials, mentiders, envejosos, astuts. Que no ens ho reprotxin, doncs!”



Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.


* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.


dilluns, 9 de març del 2020

La amenaza del coronavirus


Coronavirus


Los coronavirus (CoV) son una amplia familia de virus que pueden causar diversas afecciones, desde el resfriado común hasta enfermedades más graves, como ocurre con el coronavirus causante del síndrome respiratorio de Oriente Medio (MERS-CoV) y el que ocasiona el síndrome respiratorio agudo severo (SRAS-CoV). Un nuevo coronavirus es una nueva cepa de coronavirus que no se había encontrado antes en el ser humano.

Los coronavirus se pueden contagiar de los animales a las personas (transmisión zoonótica). De acuerdo con estudios exhaustivos al respecto, sabemos que el SRAS-CoV se transmitió de la civeta al ser humano y que se ha producido transmisión del MERS-CoV del dromedario al ser humano. Además, se sabe que hay otros coronavirus circulando entre animales, que todavía no han infectado al ser humano.

Esas infecciones suelen cursar con fiebre y síntomas respiratorios (tos y disnea o dificultad para respirar). En los casos más graves, pueden causar neumonía, síndrome respiratorio agudo severo, insuficiencia renal e, incluso, la muerte.

Las recomendaciones habituales para no propagar la infección son la buena higiene de manos y respiratoria (cubrirse la boca y la nariz al toser y estornudar) y la cocción completa de la carne y los huevos. Asimismo, se debe evitar el contacto estrecho con cualquier persona que presente signos de afección respiratoria, como tos o estornudos.





Coronavirus. Amb una tassa de mortalitat del 2% enfront de la grip que és del 1%, potser s’ha està fent un gra massa. No aniré amb explicacions conspiracions, malgrat que sempre és suggestiu. Posem per cas, la Xina passa per problemes en la seva economia, apareix el brot a Wuhan de una mena de grip –coranovirus-. Com sempre passa a les dictadures, silenci. Però desprès hi veuen una oportunitat. Tenim problemes, per què no tenen també els altres? Llavors, ho comuniquen que estan lluiten contra la malaltia. Amb aquest silenci –criminal-, saben que s’escamparà per tota arreu. I axí estem ara. A Itàlia, milions de persones en quarantena. Suspensions cautelars. Hi ha alguna cosa que se’ns escapa? Malgrat els contagis sembla que el morts, si no hagués el coronavirus, potser viurien una mica més, però les morts son resultats de patologies prèvies. Potser amb la grip normal, també haurien mort. No voldria minimitzar el drama real i personal de la gent que pateix aquesta situació. 

[Coronavirus. Con una tasa de mortalidad del 2% frente a la gripe que es del 1%, tal vez se está exagerando. No iré con explicaciones conspiraciones, aunque siempre es sugestivo. Pongamos por caso, China pasa por problemas en su economía -el choque con EEUU-, aparece el brote en Wuhan de una especie de gripe -coranovirus-. Como siempre ocurre en las dictaduras, silencio. Pero después ven una oportunidad. Tenemos problemas, ¿por qué no tienen también los demás? Entonces, lo comunican que están luchando contra la enfermedad. Con este silencio -criminal-, saben que se esparcirá por todas partes. Y así estamos ahora. En Italia, millones de personas en cuarentena. Suspensiones cautelares. ¿Hay algo que se nos escapa? A pesar de los contagios parece que el muertos, si no hubiera el coronavirus, tal vivirían algo más, pero las muertes son resultados de patologías previas. Quizás con la gripe normal, también habrían muerto. No quisiera minimizar el drama real y personal de la gente que sufre esta situación.]



En el 2018, va haver 927 morts per causa de la grip. Les estadístiques no valen rés per els familiars de els morts. Que el coronavirus és contagiós no hi ha cap mena de dubte. Les recomanacions son les úniques eines que tenim per prevenir la malaltia. Potser estem incorporant una nova mena de grip, es treballa per aconseguir una vacuna, però això encara trigarà un temps. El trasbals és molt important. Un dels problemes que hi ha és que desconfiem de les autoritats, especialment, si son politiques. Ara sembla que la pregunta clau es aquesta: fins quan no m’ha agafarà a mi? 

[En el 2018, hubo 927 muertes por causa de la gripe en España. Las estadísticas no valen nada para los familiares de los muertos. Que el coronavirus es contagioso no hay lugar a dudas. Las recomendaciones son las únicas herramientas que tenemos para prevenir la enfermedad. Quizás estamos incorporando un nuevo tipo de gripe, se trabaja para conseguir una vacuna, pero esto aún tardará un tiempo. El trastorno es muy importante. Uno de los problemas que hay es que desconfiamos de las autoridades, especialmente, si son políticas. Ahora parece que la pregunta clave es esté: ¿hasta cuando no me cogerá a mí?]

 coronavirus


dissabte, 7 de març del 2020

Joan Fuster: Aforismes (I)

Aforismes de Joan Fuster*:



1.- “Un càlcul estadístic, bastant perfecte, fet sobre la massa total de la literatura catalana produïda d’ençà de la Renaixença, em dóna per resultat que, quant a la temática:

a) El 60% és una glossa més o menys acadèmica d’aquells versos de Verdaguer que diuen:
Tot sia ver vós
Jesuset dolcísim;
Tot sia per vós,
Jesús amós;

b) Un 30% tracta de l’Empordà;
c) El 10% restant s’ocupa dels temes habituals en qualsevol literatura civilitzada”  

[Wax1.- "Un cálculo estadístico, bastante perfecto, hecho sobre la masa total de la literatura catalana producida desde la Renaixença, me da por resultado que, en cuanto a la temática:



a) El 60% es una glosa más o menos académica de aquellos versos de Verdaguer que dicen:

Todo sea ver vos
Jesusito dulcísimo;
Todo sea por vos,
Jesús amos;


b) Un 30% trata del Empordán;

c) El 10% restante se ocupa de los temas habituales en cualquier literatura civilizada "(1968)]

2.- “Dit d’una altra manera.- La Història de la Filosofia és aquell capítol de la Historia de la Literatura on s’arraconan el gran llibres il•legibles”.

["Dicho de otra manera.- La Historia de la Filosofía es aquel capítulo de la Historia de la Literatura donde dejan los grandes libros ilegibles".]

3.- “Guerres, fam, opressions… Els crims quoditians de la nostre societat són tan monstruosos com insistits. El major de tots, però, és d’haver-nos-hi acostumat fins al punt de fer-nos-en cómplices per indiferencia”.

["Guerras, hambre, opresiones ... Los crímenes cotidianos de nuestra sociedad son tan monstruosos como persistentes. El mayor de todos, sin embargo, es de habernos acostumbrado hasta el punto de hacernos en cómplices por indiferencia ".]

4.- “Sobre els orígens històrics de la vaga.- Una, a Grècia. Aristòfanes la registra en Lysistrata. Fou una vaga de sexes.”

["Sobre los orígenes históricos de la huelga.- Una, en Grecia. Aristófanes la registra en Lysistrata. Fue una huelga de sexos. "]

5.- “El dia que es faci un recompte dels mèrits del rancor, es veurà que no són insignificants. Sense rencor no tindriem la Revolució, ni els Nacionalismes, ni la millor part de la Divina Comèdia”.

["El día que se haga un recuento de los méritos del rencor, se verá que no son insignificantes. Sin rencor no tendríamos la Revolución, ni los Nacionalismos, ni la mejor parte de la Divina Comedia "]

6.- “Qui està disposat a morir per un ideal, està, en el fons, igualment disposat a matar per l’ideal. Totes les doctrines que comencen amb uns màrtirs acaben amb una inquisició”.

["¿Quién está dispuesto a morir por un ideal, está, en el fondo, igualmente dispuesto a matar por el ideal. Todas las doctrinas que empiezan con unos mártires terminan con una inquisición "]

7.- “Sempre  hi ha hagut tirania; és gaire segur que sempre n’hi haurà. Les més suportables són aquelles que no s’exerceixen en nom de principis elevats”.

["Siempre ha habido tiranía; es muy seguro que siempre habrá. Las más soportables son aquellas que no se ejercen en nombre de principios elevados "]

8.- “L’oci és essencialment perniciós. El dia que les màquines, automatitzades o més productives, concedeixin a l’home un lleure gairabé continu –tot és possible-, se’n veuran els estralls. S’accentuarà, per exemple, la tendencia de la gent a l’alcohol, a la filosofia i al suïcidi”.

["El ocio es esencialmente pernicioso. El día que las máquinas, automatizadas o más productivas, concedan al hombre un ocio casi continuo -todo es posible-, se verán los estragos. Se acentuará, por ejemplo, la tendencia de la gente al alcohol, a la filosofía y al suicidio "]

9.- “Idea de pàtria- El vell mot llatí, utilitari i seriós, diu: “Ubi bene, ibi patria” [On està el bé allà està la pàtria]. Huysmans, espiritual i devot, diu” Ma patrie c’est où je prie bien” [La meva pàtria és on reso bé]. En últim terme, les dues actituds s’equivalen.”

["Idea de patria- La vieja palabra latina, utilitaria y seria, dice:" Ubi bene, ibi patria "[Dónde está el bien allí está la patria]. Huysmans, espiritual y devoto, dice "Ma patrie c'est où je prie bien" [Mi patria es donde rezo bien]. En último término, las dos actitudes se equivalen. "]

10.- “La societat no es deixa pas engañar. Sap que la follia no és sinó una coartada biológica de certes formes d’inconformisme. Un manicomi, tan com de sanatori, fa de presó.”

["La sociedad no se deja engañar. Sabe que la locura no es sino una coartada biológica de ciertas formas de inconformismo. Un manicomio, tanto como de sanatorio, hace de prisión. "]

Nota:

Los textos son escritos dentro de Consells, proverbis i insolències [Consejos, proverbios e insolencias](1968). Una vez más hay que recordar que el objetivo de estas páginas, es el ir a las fuentes y leerlos.

* Joan Fuster , Indagacions i propostes. Assaig, diaris, aforismes (1981), 4ª ed.Edicions 62, Barcelona, 1998.