La guerra psicològica: temps de terror

 

Quina mena de tortura psicològica és aquesta que el govern israelià sotmès a tota una població esperant que el temps s'esgoti per portar a terme no se sap què, de ben segur, res de bo. Vuit dies després que Hamàs perpetrés el pitjors atentats en dècades en el etern conflicte entre Israel i Palestina, ara el govern de  Netanyahu, vol gaudir de la capacitat per decidir qui morirà i qui morirà, de moment hi ha 2300 morts i a prop de 10000 ferits. Això si és poder. Mentre Hamàs ja li va be la destrucció de Gaza, i amb ells a tota la ciutadania de la Franja de Gaza. Segur que té molts seguidor, però no tothom. Ara toca propaganda. Segon el exèrcit israelià, totes les edificacions de la ciutat de Gaza eren centres de comandament de les milícies de Hamàs. Sembla que tota la ciutat de Gaza és el quarter general de Hamàs. Israel ha obert la aixeta del aigua al sud de la Franja. No poden anar a Egipte perquè els seus germans musulmans no els volen, de fet cap país àrab vol els palestins, aquest és el seu drama. Ara mateix estem en una guerra en diferit, potser Israel s'ho està pensant, però la set de venjança és més forta -dona més vots els partits en el poder a Israel- que buscar una altre solució. 

 

Recomanacions musicals

 

Aniversari per recordar

 

Aniversari del assassinat de Lluís Companys (1940)

Escoltar les paraules de la presidenta de Societat Civil Catalana dient: "que "fa 45 anys que ens sentim orfes". "Aquells republicans –comunistes, catalanistes, socialistes o anarquistes, alçats tots contra la glàndula nacionalista imperial– a qui no van dedicar ni un sol mot i que, per cert –i mai em cansaré de repetir-ho–, no van ser oficialment reconeguts com a morts al Registre Civil fins a l’agost de l’any 2019. Després d'haver estat enlloc durant 74 anys." Pot ser que aquesta presidenta de SCC s'ho faci mirar perquè l'odi i la venjança que traspua contra els altres espanyols -catalans inclosos- expressa perquè la extrema dreta no va guanyar les eleccions. Res més cal memòria.

Art i musica: Vassily Kandinski

 

Vassily Kandinski

(1866-1944)

Ningú salvarà la vida a Gaza?

 

Secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant.

Quina mena d'advertència està fent Yoav Gallant? Deixa la idea que mataran a tothom què es trobi l'exèrcit israelià dins de Gaza? A cas tenen possibilitat de sortir de Gaza via Egipte? Sembla que no. Està preparant el terreny per una massacre impensable? A cas, en la Franja sud els deixaran tranquils? Masses qüestions sense respostes. Deia Yuval Noah Harari en el seu article*: "L’Estat d’Israel es va fundar per garantir que això no tornés a passar mai més. Així doncs, com ha pogut passar? Com pot ser que l’Estat d’Israel estigués desaparegut en combat?" Senyala dos factors clau per entendre perquè l'Estat d'Israel no ha sapigut defensar els seus ciutadans. Diu: "Els israelians paguen el preu d’anys d’arrogància en què els nostres governs i el comú dels israelians s’han sentit més forts que els palestins i han considerat que podíem ignorar-los." El segon punt és el següent: "la veritable explicació de la disfunció d’Israel és el populisme. Fa molts anys que el govern d’Israel està en mans d’un dirigent populista, Benjamin Netanyahu, que és un geni de les relacions públiques però un primer ministre incompetent." Harari troba un punt per repensar-se com a nació quan diu: "El passat no es pot canviar, però amb sort, un cop s’aconsegueixi la victòria sobre Hamàs, els israelians no només demanaran comptes al nostre govern actual, sinó que també abandonaran les fantasies messiàniques". 

Hamàs pagarà car la seva bogeria assassina, malauradament, sembla que també ho pagarà tota la població palestina. 

Fake News: Hamàs no ha matat ningú

 

Llegint noticies com aquestes, demostra el cinisme de Hamàs i el un dels seus portaveu, Saleh al-Arouri. Segons ell, l'elevat nombre de mort per part israeliana no seria conseqüència de les accions de Hamàs, sinó a causa de foc amic. Sembla una excusa de mal pagador i una mentida a l'alçada del campanar. Fake News per evadir-se de responsabilitats. 

Israel està preparant-se i carregant-se de raons per l'assalt de Gaza. Una franja de Gaza tancada i sense cap serveis essencials per a la població. Israel a exigit que alliberin els ostatges per obrir els serveis de llum i agua. Hamàs guanya temps, però no li queda. La destrucció d'edificis a Gaza està assegurada, més de 4000 tones han caigut des de el dissabte fins avui. Les morts a Gaza pujant a 1400 morts i 6000 ferits. A la banda israeliana, 1300 morts i 3268 ferits. Aquestes xifres son desconegudes per Israel. A hores d'ara, ningú sap el que farà l'exèrcit israelià quan entri a Gaza. Ho sap Netanyahu i el seu govern? 

Recomanacions musicals

 

Sublim!

Mes enllà del furor de la guerra, també existeix la natura