Viatges, Llibres, Reflexions, Imatges, Musica, Filosofia, Literatura, Política, Miscel·lània, Blog de Viatges
dimarts, 14 de maig del 2024
Israel segueix acumulant delictes del TPI
Ressenya: Pregària a Prosèrpina
Ressenya: Albert Sánchez Piñol, Pregària a Prosèrpina. La Campana. Barcelona, 2023.
Un llibre excessiu, una lluita entre el món i el submón. Humans contra tectònics. Una història de Roma surrealista i plena de girs inesperats, sorpreses desagradables, i sobretot, la Fi del Món. Com sempre, cal llegir la contraportada del llibre per fer-se una idea del llibre.
Esperem que Sánchez Piñol, no vulgui seguir aquest filó narratiu. Amb la Pell freda, ja va explorar la idea de l’Altre. Ací, també hi ha uns altres, però aquests sembla que no volen saber res de nosaltres i nosaltres menystenim a aquells que no son del nostres. La història situa al fill del gran Ciceró en el centre de la trama. Apareixen la figura del Marc Tul•li Ciceró (pare), Juli Cèsar i Pompeu. Una bona desfilada de personatges molts d’ells, importants en la trama d’aquesta història. Hi ha pinzellades del món romà i reflexions d’ordre polític i social. Tot això, amb una lectura entretinguda, on el jove Marc passa per un viatge iniciàtic, des de la petulància del jove patrici, fins a a un Marc què ha vist el inframón i els seus habitants, especialment, els tectònics.
Un viatge on el seguiran, Sitir Tra, una guerra del ordre de Gea, és diuen aspes i son capaços de lluitar amb una destresa formidable. Arribaran fins a l’Àfrica per trobar les penjades de la mantícora –animal mitològic-. Però a l’Àfrica, a prop de Cartago –tota ella destruïda- trobaran un forat des on surtiran el enemics de la humanitat. Un altre personatge important son Baltasar Palusi i el seu germà Adad, a més del esclau personal del jove Marc, anomenat Servus. En aquest forat faran presoner a un tectònic, li van dir Caput per el seu aspecte monstruós. A l’expedició hi anava un noi anomenat Qal que coneixia el terreny. A ell se'l va encomanar que portés al pare de Marc una carta per rebre ordres de què fer desprès de la troballa dels tectònics. El jove patrici Marc es comportava com un aristòcrata sense miraments els altres. Però començava a entendre que calia canviar, però quan et penses que ets l’amo del món, posar-se en la pell dels altres, costa moltíssim.
Del Forat de la Mantícora, anaven sortint petits grups de tectònics. El cas, per no allargar massa aquesta ressenya, hi ha un enfrontament en el que desapareix per el forat el jove Marc. En nom del Caput era Nestedum, i aquest si te una presència notable en la novel•la. Havia sigut alliberat per Marc abans de voler marxar del Forat.
Set anys va passar Marc dins de la profunditats terrestres. Presoner de Nestedum, va aprendre la humiliació, la tortura, la desesperació, la resignació, però el pensament de Sitir li donava un bri d’esperança.
Una esperança que finalment va poder complir al escapar-se de les presons dels tectònics. La seva sortida miraculosa va ser per el Vesuvi. Tornar a casa, quan tothom el donava per mort, va ser un miracle. Però Marc sabia que allò que va viure, no era més que un preludi terrible per els humans. Un exèrcit de tectons havien sortit del Forat de la Mantícora encapçalat per Nestedum i volia venjança. I l’objectiu era la capital del Món: Roma. I segur que a Roma estava Marc Tul•li Ciceró. Davant la pressió dels fets, el Senat de Roma aboleix l’esclavitud. La resta de la història cal llegir-la.
dilluns, 13 de maig del 2024
Barça-Reial Societat: Ficar gols ho és tot!
El Barça ha guanyat un partit dolent on destaquen dos jugadors: Lamine Yamal, autor del primer gol i Raphinha autor del segon gol aquest de penal desprès que el VAR ho hagi assenyalat 3' desprès de la jugada. Un Barça que no arriba a l'àrea, moltes passades dolentes sense masses idees i la sort de tenir un jugador com Yamal. Podria dir més coses, però hi ha poc a dir, la Reial podia haver empatat el partit, però al 67' Brais ha perdonat tirant la pilota molt a prop del pal de Ter Stegen.
Raphinha ha xutat al pal, a porta, és un jugadors molt incisiu, però no acaba de ficar la pilota dins la xarxa rival. Amb 10 gols, sembla molt poc bagatge per les ocasions que genera. Gündogan ha estat molt imprecís en les passades. Pedri, lent massa. Un resultat molt generós per els mèrits d'un i altre.
Una tard al Circ (i II)
Les dues cantants representen segons wikicirc: “Forces oposades però complementàries, les Cantants de Blanco i Negro són models de resiliència. La Cantant de Negro encarna el compromís, la tenacitat i el poder indomable de l´esperança. La Cantant de Blanco és ingènua, però sàvia davant de l'adversitat. Juntes, es converteixen en una força inspiradora i imparable en aquest regne que anhela llum i esperança.” Potser massa literatura. Les seves veus era molt eficaces i competents.
diumenge, 12 de maig del 2024
Una tarda al Circ (I)
Volen assassinar a tothom a Gaza!