L'exèrcit israelià s'apunta en el Hit parade de la infàmia

 

Dues imatges d'una guerra invisible. Una guerra on han mort 50 periodistes, xifra record en els 48 dies d'ofensiva israeliana. Una guerra on els mort s'acumulen davant de l'abúlia de la Comunitat Internacional -l'ONU no compta-. Les últimes dades de baixes son 14128 mort del costat palestins dels quals 5840 nens i nenes. Per la banda israeliana, 1200 morts. La desproporció és tan dramàtica que això no és tracta de defensar-se sinó acabar amb la població palestina. Fosses comunes per enterrar els palestins que moren a cabassos, mentre els mitjans occidentals clamen per la vida de 200 ostatges, innocents. Quina mena de sensibilitat es aquesta tan selectiva? La vida palestina es cotitza 1:10. A la segona fotografia, el peu diu que possiblement de Hamàs aquestes presoners. Per què possiblement? Per Israel i el seu exèrcit, tot son de Hamàs a Gaza. Tots els 14128 eren terroristes de Hamàs.

Ara potser, es parla de treva, però costa molt d'imaginar quina mena de treva és aquesta on tot està destruït, on no queda res en peu, habitatges, hospitals -blanc predilecta de l'aviació israeliana-, infraestructures, escoles, tot destruït per la set de venjança d'un govern tan extremista com Hamàs. I malgrat tot, els morts d'uns important molt més que els altres. Cal pensar com sobreviuen la gent que ha tingut que marxar forçosament de casa seva, a instàncies del exèrcit hebreu, cap el sud, on també hi ha bombardejos, on no poden marxar de la Franja de Gaza -territori ocupat per Israel-, perquè estan tancats dins del seu territori? L'exèrcit israelià, no ha preparat res de campaments, no hi ha aigua, ni res de res, no poden connectar amb Egipte, perquè el pas està barrat per part d'Israel. Què fan tots aquests centenars de milers de persones presoneres sense escapatòria? 

  

Israel porta els palestins al paradís

 

Imatge de les destrosses causades pels atacs aeris israelians al camp de refugiats de Jabalia. ABED SABAH / REUTERS

Avui fa quaranta set dies des de que va començar aquesta carnisseria humana. Les xifres son esgarrifoses, sinó no fos perquè hi ha un bàndol "indigne" (palestins) i l'altra bàndol "digne" (jueus). Han mort 14.128 dels quals 5840 son nens i nenes al costat palestins. Sembla que hi ha converses per alliberar els ostatges que Hamàs reté des del 7 de novembre, quan és va començar aquesta sangria. Per part israeliana han mort  a prop de 1400 persones i a prop de 200 ostatges. Així que la proporció que aplica Israel contra els palestins és de 1:10.  

Una de les bones noticies és que l'aviació israeliana, no hi ha avions palestins, ha pogut llançar tones de bombes, però no qualsevol bomba, sinó les anomenades "Bempas*" (BAP) és a dir, Bombes d'Amor al Proïsme. Això dona un altra dimensió a aquesta guerra. Almenys els mort s'han anat al altra barri plens d'amor perquè els seus benefactors els volien al paradís. 

Mieli guanya les eleccions a l'Argentina

 

Comentant l’article de Carme Colomina, Milei la victòria de la contestació (Ara.cat, 21/11/2023)

Un altre “sonat” al poder d’una nació, en aquest cas, l’Argentina. Bolsonaro, Trump, Putin, Orbàn i companyia son la representació d’un autoritarisme postdemocràtic del que parla sovint Josep Ramoneda. Hiperliberalisme en assumpte econòmics i mà de ferro amb qüestions socials, especialment, en l’ immigració. Una barreja explosiva que permet interpretar les paraules de Garthon Ash on expressa el seu temor d’una possible desfeta de la UE. No és inevitable, però tampoc una cosa impossible. I això és així per les dinàmiques que aquests polítics extremistes i tots els que li donen suport, van en direcció de menys Europa i més Estat, malgrat els cants de sirena del neoliberalisme antiestatalista. 

Potser m'he quedat curt quan parlo de "sonat", perquè sinó com s'explica el que diu, per exemple:

“L’estat és el pedòfil a la llar d’infants, amb els nens encadenats i banyats en vaselina”

“Zurdos, hijos de puta, tiemblen”

“Comunista de merda, ets una filla de puta, estàs arruïnant el país”

“Una empresa pot contaminar el riu tant com vulgui”

“L’impresentable que governa Roma és el representant del maligne a la Terra”

Diguin si això no és per posar-se a tremolar?  L'única avantatge en democracia és que la propera vegada, potser no el tornin a votar, però el mal que haurà fet pot trigar temps en dissoldre's. 

5.500 morts infantils a Gaza

 

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (i II)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Camins i paisatges

Molí de Fórnols

Detalls Riu Lavansa

Bèsties

* Roser

*

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

*Google Maps

Detall Font de la plaça Major

Museu de Les Trementinaires

Tuixent

* Ugi

Pedraforça

GR-7: 3.- Coll de Bancs s Tuixent (I)

Etapa 3: Del coll de Bancs a Tuixén

Avui hem fet una ruta singular per arribar al Coll de Bancs. Hem sortir per Berga i hem agafat la BV4241, passant pel tunnel de Capolat. Hem parat a Restaurant La Cantina de Llinars, malauradament per ells no hem pres res, al seu costat passa el riu del Coll Jouet amb un fil d'aigua. Hem seguit la carretera, ple de corbes i desnivell fins a transformar-se en LV4241, des de la distància una fumarola indicava civilització, era Knauf Guixers (Lleida). Al costat es troba Sant Llorenç de Morunys, seguint la carretera C-462 hem passat per La Coma, des de la carretera és pot veure l'estació d'equí de Port del Comte, corbes i revols fins a Tuixent, no hem parat allà, sinó que hem seguit fins el mirador del Coll de Bancs, passant per Cornellana i La Vansa i Fórnols.

Camins i paisatges

Detall del vesc (muérdago)

* Ugi

Cornellana

*Ramona

* Ramona

Rui de Lavansa

Senyals

Planta i flora

Monuments i edificacions

* Ramona

Fórnols