La tardor li costa arribar-hi (II)

Vall de Boí

(Camí dels enamorats)

  

La tardor li costa arribar-hi (I)

Vall de Boí

 

Recomanacions musicals

 

Art i musica: Alexej von Jawlensky

 

Alexej von Jawlensky

Croàcia: Epíleg

 Epíleg

1.- Viatjar és sortir de la rutina. I això vol dir que ningú pot ser turista permanentment. En la nostra societat líquida –Zygmunt Bauman- on tot adquireix un format de positivitat, degut al model neocapitalista on estem ficats, ser turista es a la vegada signe del temps, però també testimoni accidental. Hem vist Croàcia, un lloc magnífic de veure, però hi viuríem? Què hem sapigut d’aquesta gent? Cal recordar que Croàcia es fruit d’una Guerra Civil a l’antiga Iugoslàvia.

2.- Com bons turistes, hem anat amb una guia que viu al país, què parla el seu idioma. Ella si té una perspectiva més amplia que nosaltres, més enllà del que podem saber. Per això el que ens ha dit, condiciona el que nosaltres podem percebre.

3.- No hem pogut parlar amb la gent d’aquest país. El idioma és un obstacle important.  El paisatges  tant a la costa com al interior, dona l’efecte d’un país endreçat. Es cert, ens ha explicat la corrupció política i els efectes que va tenir la Guerra. Però, també podies llegir entre línies.

4.- La Guerra (1991-1995) per la independència a Croàcia, va marcar a tota una generació i els seus efectes encara hi son. Nosaltres no va poder copsar massa els seus efectes, més enllà de cases abandonades a la zona interior quant van anar els Llacs Plitvice o els desperfectes deixat alguns monuments, o l’abandonament del hotel Belvedere a Dubrovnik.

Dubrovnik (1991)

5.- Aquesta Guerra Civil va tenir noms i cognoms, a més dels morts que cada bàndol ha reivindicat com herois. A Croàcia destaca la figura de Franjo Tudman. La nostra guia tenia certa contradicció amb el personatge. Al arribar a Croàcia, el aeroport de Zagreb, porta el seu nom així com el pont que arriba a Dubrovnik.

6.- Les pinzellades polítiques que va anant deixant, per exemple, la historia massa edulcorada del Moviment Ustacha, no deixa de ser xocant.  Hi havia com una mena de exaltació nacionalista de perfil baix. Aquesta exaltació, es conjugava com acudits sobre la resta de grups ètnics-Mujo i Huso-. Per exemple: 

Un bosnià ensenya un puzle a un altre i li diu, orgullós: “Mira, he trigat només dos mesos a acabar-lo”. L'altre bosnià li diu: “Bé, i què?”. I el primer li contesta: “Que a la caixa hi posa de 3 a 5 anys!”

- Per què els montenegrins no celebren l'1 de maig?

- Celebrar el dia de la feina? Estàs de conya?

- Quin senyal de circulació no existeix a Montenegro?

- La de Precaució: treballs a la calçada.

No va explicar exactament aquests, però eren d’aquest estil. Algú pot pensar que els de Lepe son de la mateixa espècie, però desprès de la Guerra Civil, no hi ha res de neutre ni graciós.

7.- Un del errors més greu de l’UE va ser donar per bo, la adscripció de les fronteres per religions i per nacionalitats, quant a l’Antiga Iugoslàvia no hi havia més que una nació. Una ciutadania, però amb la mort de Tito i la desintegració del bloc comunista, tot allò que estava amagat per la dictadura i la retòrica, és va obrir la caixa de Pandora amb efectes devastadors, sobretot per a Bòsnia- Hercegovina. 

8.- Si els efectes de la nostre Guerra Civil (1936-1939) i els posteriors quaranta anys de dictadura (1939-1978) i la Transició, son producte d’aquella Guerra, és inevitable pensar que la Guerra Civil a Croàcia, ha deixat penjada. Una penjada que per nosaltres és difícil de calibrar.

9.- Srebrenica (Bòsnia-Hercegovina),  és un altra exemple, desafortunat de la visió que la nostra estimada guia ve deixar anar. Hi ha relats diferents, però la història, si vol tenir un mínim de credibilitat, implica acostar-se a les fonts. En primer lloc, els supervivents. Els que van viure els episodis de neteja ètnica- Espanya va inaugurar aquesta tradició amb l’expulsió del jueus per ordre del cristianíssims Ferran i  Isabel-. I desprès tots aquells que de manera directa o indirecta ho van viure. I desprès, els morts. Ells també parlen. Els cementiris estan plens. Un exemple d’això és al llibre de Marc Casals, La piedra permanece*, i el seu capítol “Los vivos” (pàg.102-118).

10.-  Entre allò que un pensa i diu i el que ha passat pot haver un abisme. La nostre guia, és com tothom, tenim ulls per unes coses, les més properes, i tenim prejudicis quant es tracta de mirar els altres.  Això és inevitable, no vol dir que sigui bo. Cal ser conscients que no sempre som massa objectius, entre altres raons perquè  l’objectivitat, en aquestes qüestions és improbable. Una afirmació, s’ha la pot donar per bona, i llavors, allò que és va dir, es transforma en una veritat certa, perquè algú la dit i ningú la contradit.

Croàcia: Dubrovnik-Barcelona (9)

 Dia 9

Dubrovnik-Barcelona

M’he despertat d’un mal son. Sembla que anava per un carrer de baixada a 230km. Devia anar en cotxe. Desprès m’ha costat tornar agafar la son. A les 6.50h ha tocat l mòbil-despertador. Sembla que finalment, m’havia adormit. No hem anat a la piscina del hotel, portar el banyador mullat a la maleta, no era cap bona idea, tenint en compta que podem anar a la piscina del club cada dia!

Dutxa i preparar maletes, la sortida era a les 110h. Hem anat a esmorzar. Un company sembla que tenia Covid i s’ha quedat a l’habitació. El bufet es preparava per alimentar a tots els clients famolencs. Co hi havia de tot, he agafat pa torrat, cafè (caputxino). Hem tornat a pujar a l’habitació. El dia feia mala pinta, núvols grisos que amenaçava pluja. Sembla que aquesta setmana a Croàcia plourà. Nosaltres hem tingut molta sort per un temps quasi primaveral. He fet les últimes fotografies.

Hem baixat les maletes. Les hem posades a l’autocar. En Leo a carregat i descarregat els equipatges amb ganes. Hem fet l’onada per ell. La nostra guia, Rosa Maria, ha tornar a fer que ens enumeréssim en croat per últim cop. Salutacions, a comiats, petons i entrar a l’aeroport de Dubrovnik. El recorregut per anar a l’aeroport és espectacular, una mena de Costa Brava, encara més brava, un mar metal·litzada, bufava un vent persistent, ja es veu que avui els caiacs no podran sortit del Dubrovnik, o potser si. 

Aeroport de Čilip

A l’aeroport de Dubrovnik ( aeroport de Čilip) és força petit per el trànsit turístic. Hem tingut que esperar per facturar, a l’hora de la veritat, hem tingut que facturar-ne nosaltres mateixos. Sort que una companya ha fet la primera prova de facturació i desprès la resta. Hem fet cua per el control de passatges, col•locar la motxilla, mòbils, claus etc., a la safata. Passar per l’arc de triomf de la sospita i recollir la safata, una vegada verificada per els escàners. Control de passaport (DNI), amb un policia amb cara d'avorriment mortal. I d’allà al Duty free i esperar l’hora d'embarcar, amb canvi de porta del 9 al 23.

*Joaquim

Hem comprat un parell de coses, una de les quals hem perdut al avió. A l’hora exacta hem sortit cap a Barcelona i a les 15.53h estem ja molt a prop de Barcelona. Finalment, hem aterrat a Barcelona. No hem anat més ràpid que al anar a Zagreb, el vent de cua no ha ajudat. Hem tingut que esperar una estona per recollir les maletes. A l’hora d’entrar per el control de passaport hem tingut que fer-nos una fotografia amb màquina automàtica, m’ha costat superar aquest obstacle. A punt de sortir de l'aeroport al vestíbul un GC. Amb accent andalús, molt tancat, parlava amb una noia, semblava força evident que ell desconeix l’existència del català. Diuen aquest esforçats funcionaris que no volen venir a Catalunya, estic d’acord. 

L’autocar ha recollit les maletes i tots cap a dins. El trajecte ha sigut ràpid no hi havia transit, hem arribat a casa sense cap dificultat. El viatge a Croàcia havia finalitzat.

Croàcia: Dubrovnik (8.2)

El lloc escollit per la nostre diligent guia, Rosa Maria Mascarell, ha sigut el restaurant “Moby DicK”, un lloc a la segona fila del carrer principal, la Prijeko ull. Hem tingut que pujar escales, hem menjat a la terrassa que coincideix amb el carrer, molt estret. Es menja molt be i molt bo. He menjat espagueti amb gambes i he compartit una amanida amb pop, una copa de vi blanc de la casa i un cafè, a més d’un extra, un didalet (chupito) d'avellanes amb gel, regal de la casa, estava boníssim. Si vols menjar una mica be, els preus som com a casa i això vol dir, que son preus per a turistes.

La nostra cap de grup, ha fet un panegíric per la nostra benvolguda guia, amb corona de llorer per a ella, a més d’un be més tangible, perquè no tot ho soluciona la simpatia.

Rosa Maria Mascarell

*Luis Miguel

Sinagoga

Mali Muo

No hem pogut anar a la platja, però si donar-nos una volta amb un petit vaixell de pesca reconvertit per els turistes, per poder veure Dubrovnik des de la mar. Un company ha protagonitzat el moment de pànic/còmic, quant al fer un petit salt per el vaixell pescador s’ha enfonsat el peu per sorpresa d’ell i de tots nosaltres, no sé si el patró del petit vaixell li haurà fet molta gràcia, segur que no. 

*Albert

Desprès d’una estona per intentar treure-li el peu, ha pogut alliberar-se i hem pogut gaudir de la mar blava i uns paisatges extraordinaris. Hi havia altres activitat nàutiques, per exemple, uns caiacs que anaven a un cova-platja que res més és pot arribar amb els caiacs o en vaixell. Hem donat la volta a la illa Lokrum que està davant de Dubrovnik, resseguint la costa molt escarpada hem vist l’ Hotel Belvedere, abandonat a la seva sort, desprès que a la Guerra Civil fos mig destruït (1991). Es parla de restaurar-la, però de moment no es veia cap moviment per fer-ho.

illa Lokrum

 Hotel Belvedere

Hi ha platges, privades, apartament al costat dels penya-segats, hi havia molta activitat al Banje Beach, al costat hi ha un port esportiu. 

Hem baixar a terra, per anar a buscar l’autocar, caminant per el carrer principal hem vist i escoltat molt de xivarri, però res més era un boda molt cridanera, res més faltava el drac per haver donat un toc molt HBO. Els pares dels nuvis obrien la comitiva molt somrients i fatxendes. Una mica més endarrere hi havia un altra boda, però allà no anava pràcticament ningú, excepte els nuvis, era molt estrany Encara en ha donar temps de comprar un gelat.

Hem sortit de les muralles i ens hem esperat força temps al costat de la petita plaça plena de gent, l’autocar estava en un embús. Hem arribat al hotel en 10’, i per culpa del retard, no hem pogut veure la posta de sol. A la terrassa del hotel hi havia un grup de gent fent una mena de botelló, que devia haver gaudit de la posta. Encara hi havia el vermell al horitzó.

Hem pujat a la habitació, i he començat a escriure la crònica del dia. A les 20h hem baixat al restaurant. Hi ha tantes possibilitats que no saps que has escollit. He agafat unes verdures al forn, però no estaven com calia. Hem tornat a l’habitació i he acabat d’escriure. Demà sortim a les 10h i anirem directament a l'aeroport. El  viatge s’ha està acabant. Hem vist sèries i he intentat llegir una mica, però és fa difícil de fer-ho.