dijous, 27 d’octubre del 2022

Croàcia: Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split (5.1)

  Dia 5

PN Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split


Llevar-se a les 7h, el dia havia aparegut boirós. Hi havia rosada al terra i a les plantes. Molta humitat i fred (7º). Esmorzar, hi havia torradora, això si, a velocitat lentíssima, però per sort el pa no s’ha acabat de rostir. Misteri!




Hem tornat les claus i agafat les maletes i cap el autocar. Leo –el xofer, un noi corpulent, a apilat les maletes dins del espai corresponent, tot sol i sense ajudes-. Hi havia companys que és volien fer fotografies amb un ós que estava a la planta baixa del hotel. Hi havia ascensor, malgrat que nosaltres ho dubtàvem perquè no si veia per cap lloc. 

L’ambient era de tardor rigorosa, núvols amb ganes de ploure, però finalment, no ha plogut. El trajecte per connectar amb l’autovia a Zadar ha permès veure un paisatge verd, molt verd, molts habitatges abandonats, producte de la Guerra. També hem vist ovelles i vaques, pasturant en un paisatge bucòlic, que va ser escenari de violència. Hem passat per diferents pobles, molt viuen del turisme, com hostaleria, ja que s’hi troben a prop del PN. També he vist llenya acumulada. Aquesta àrea està dominada per els Alps Dinàrics que fan barrera cap el Adriàtic. Hem passat per un túnel que a travessa la muntanya i que acaba sortint a la bora del mar. Hi havia el vent típic de la zona, el bura. En el trajecte ha explicat anècdotes sobre el origen de la cervesa d’ací, gràcies al aigua i les seves propietats.








Zadar


L’autocar a acabat a la ciutat de Zadar i el inevitable i bonic mar Adriàtic. Allà ens esperava la nostra guia a Zadar, Paula, una veu peculiar, un to de venedora de fira o algú massa acostumat a parlar en un to monòton, sense modulacions. Tot plegat, un ritual d’aquest viatge. Perquè la qüestió és com podem estar atents a explicacions massa llargues quant els teus ulls volen mirar el que veu? Hi ha ànsia per explicar-ho tot, des de els grecs, romans, fins a venecians, otomans, l’Imperi Austrohongarès, la Primera Guerra Mundial, el naixement de l'Antigua Iugoslàvia, fins a la guerra fratricida de 1991-2001, i el procés per l’adhesió a la UE.






Illa de Uglijan


Zadar i el seu cas històric, té moltes sorpreses monumentals. Hem anat des d’on ens a deixat l’autocar, al costat del port, per Liburnska Ibala, és podien veure vaixells de tot mida, alguns molts grans. Hem travessat diferents carrerons fins arribar al altre costa on és pot contemplar el mar i els fons, l’illa de Uglijan. Hem passat per l’església i monestir de San Nicolàs. Al costat del passeig marítim teníem esperant a la nostre guia-sobre-el-terreny- Paula. Una de les atraccions del passeig marítim es l’orgue marí (Morske orguije) –Nikola Bašić-. Produeix so per mitja de les ones del aigua, depenent del onatge la sonoritat pot ser molt espectacular. Molt a prop hi ha una altra atracció, el Monument al Sol o la Salutació al Sol ( Pozdrav suncu), és una instal•lació fotovoltaica, del mateix arquitecta que va dissenyar l'orgue. Hi ha a escala la representació dels planetes del nostre sistema solar. No hi ha Plutó, per culpa d' Eris i la Unió Astronòmica Internacional, però això és un altre història.







Hem anat d'església a església com si fóssim una peregrinació de fervents creients.  Referències gregues o romanes hi queda molt poc, el temps i l’activitat del home han sinèrgies de destrucció ho han fet possible. Hem anat a la Catedral de Zadar (Santa Anastasia), al exterior es pot contemplar els seu imponent campanar.  L’església de Sant Donat, és la més icònica  de estil preromànic (s.IX), però res més queda l’exterior, al interior queda la carcassa buida que serveix per la seva qualitat acústica per fer concerts de musica antiga.






Catedral (Santa Anastasia)






Església de Sant Donat

Fòrum


Entre la Catedral i l’església de Sant Donat trobem vestigis del mon romà, és la columna decorativa que marca el costat occidental del fòrum. Com tot  es reciclatge a  l'Edat Mitjana era el "pilar de la vergonya" utilitzat per castigar els malfactors. A la columna encara és pot veure els trets de la Guerra Civil (1991-1995).



La nostre guia va explicar més enllà de la història del lloc, experiències personals. La seva avia era molt religiosa, a l'època de Tito, les esglésies no van tancar. Hi havia culte. La Guerra Civil ha fet ferides profundes. I explicava la seva indignació quan algú volia comparar el Covid i la Guerra Civil. En un altre lloc, tindre que parlar del comportament de la gent i l’embolic de les ètnies en la Guerra Civil. No va ser un fenomen natural, va ser atiar els odis i les frustracions en benefici de ideologies –hipernacionalisme- que van portar mort i sofriment.


Hem anat per el carrer principal i hem arribat a la plaça del poble (Narodni trg), si troba  l'edifici de la Guàrdia municipal que data de l'any 1562. Una mica més a baix la columna romana que indicava l'inici de la decumanus romana (avui dia el carrer Major o Carrer llarg). La ciutat romana original va quedar destruïda després d'un terratrèmol al segle VI. Com que a l'Edat Mitjana no apreciaven l'arquitectura romana, van decidir construir damunt les ruïnes. Un clàssic de la naturalesa humana. Al final si troba la plaça del 5 pous ( plaça Trg pet Bunara),i la Torre del Capità de la edat mitjana. I ací desemboca al jardins del Parc de la Reina Helena (1829). Des de aquesta posició és pot contemplar la Porta Terraferma.







Jardins del Parc de la Reina Helena

Els venecians son els depredadors oficials abans del segle XIX per aquestes terres. El seu imperialisme era extractiu, tota la riquesa d’aquests llocs eren portades a Venècia. Això be a compte de la Porta de Zadar o Porta Terraferma, on el signe del Lleó de San Marc, és signe del imperialisme del venecians. 





Hora de dinar, hem anat al restaurant 2 Ribara (dos pescadors), un lloc elegant amb preus com a Barcelona. He menjat peix i amanida. Desprès de tantes explicacions històriques, dinar, mastegar, veure, parlar amb les companys, et dona un altre perspectiva.




dimecres, 26 d’octubre del 2022

Barça-Bayern: La Lliga no serveix a la Champions

 


I

Una primera part on el Bayer ha jugat a plaer, ha marcat dos gols i ha perdonat un altra. Han jugat a no fer més mal del que cal, gràcies a un Barça que no sap com jugar amb equips grans. El Barça no s'ha apropat amb perill a la porteria de  Ulreich. La defensa no juga de defensa i això és letal per el Barça. La defensa lenta i tova que no pot aturar les internades dels davanters. Es podia haver maquillat el marcador amb un penal que finalment, l'àrbitre no ha concedit.

Mal partit del Barça, sense cap encert i jugant com vol el Bayer, molt superior en totes les línies. A la segona part, hauria de millorar, perquè no és pot jugar pitjor. El Bayer juga amb un equip que no sap que vol ni tampoc pot.


II

La segona part del Barça ha sigut per el mateix camí que la primera, cap rematada a la porteria. El Bayer podia haver marcat el 0-3, però el gol ha sigut anul·lat per fora de joc. Tot plegat una imatge de impotència o desencert a part iguals. Xavi ha fet canvis, però rés no ha canviat. L'únic bo de tot això és que s'ha acabat aquesta agonia impròpia d'un equip que volia, però que no pot. Sort que l'Inter ha fet la seva feina, perquè si no, no m'ho puc imaginar la situació. Per acabar de fer més llenya, el Bayern ha marcat el 3 gol perquè quedi clar qui mana ací.


dimarts, 25 d’octubre del 2022

Croàcia: Opatija- Parc Natural: Llacs Plitvice (4.2)

  Hem passat per la Zuta Lokva, Zaluznica, Plitvice per la ruta 52, petits pobles en les terres ben cuidades i moltes cases acumulant llenya per l’hivern que ha de ser dur. Veien els paisatges sembla impossible que ací la Guerra Civil Iugoslava –entre Croàcia i Sèrbia- pogues existir, però el cas és que si, hi ha cases abandonades –neteja ètnica-. Hem parat a un lloc -Gornji Babin Potok-   per comprar, qui volgués, productes de pagès –formatges, i licors fets artesanalment-. La vivenda hi havia les marques que van deixar les bales dels fusells amics/enemics. Potser la natura ho pot tapar tot, però no és el cas dels homes i dones que vàrem viure aquells horrors.





Hem arribat al Parc Nacional entrada 1, i a partir d’ací hem fet el recorregut d’aproximadament uns 10km. Tot molt be indicat per no perdre, a més això era impossible que la gentada que hi havia. El paisatge es espectacular, ple d’aigua i el color verd és fa amo i senyor del paisatge. Tot sembla molt natural, però la mà del home s’hi troba a tota arreu. L’únic inconvenient ha estat la gentada que transitava per les passarel•les que hi ha per poder contemplar les cascades d’aigua i els llacs. Havia moments que era difícil parar a fer fotografies, perquè tot s’ha aturava, a més l’espai per els turistes d’anada i tornada és feia molt justet i no hi havia baranes per assegurar-te. L’aigua omplia l’escenari al igual que totes les varietats del color verd. Al cap de mitja hora, s’ha anat descongestionant la riuada de gent i hem pogut anar més tranquils. 










*Albert



*Joaquim


*Joaquim







Sobre les 14h hem arribat a la zona de pícnic, un prat i un llac magnífic, ple naturalment, de gent. Hem dinat un entrapa i desprès hem agafat un vaixell elèctric, no feia soroll, que ens ha portat al P2, des d’allà, hem tornat a caminar, no hi havia aquella gentada del començament. Llacs, rierols, cascades més petites, una paleta de colors on el verd era protagonista, a més d’arbres de tota mena imponents ens ha portat fins la ST3, zona de pícnic i lloc per agafar el tren (amb rodes) que et porta al ST2 al costat del hotel Jezera (llac en croata). L'edifici és de l’època comunista, però malgrat tot, està força integrat al paisatge. La guia ens va dir que havia obtingut premis d’arquitectura.









El recorregut no era massa exigent, malgrat els kilòmetres a recorre. Estic escrivint això a l’habitació del hotel (18:17). La tarda va caient lentament, el sol s’ha posat i la frescor comença a anotar-se, estem a 14º.





A les 19:30 hi ha sopar. Al menjador estil soviètic, era enorme. Hi havia menjar per escollir. Els nostres companys, han decidit que ells volien més i han trobat l’excusa perfecta per seguir, aquesta vegada han anat a jugar a bitlles. Nosaltres hem vist sèries. El dia havia estat fantàstic. Els de les bitlles es parlaria durant una bona part del viatge. He pogut fer fotografies nocturnes, semblava que els estels en volguessin comunicar quelcom, però no he sabut que el volien dir. Demà ens espera una altra marató turística.


dilluns, 24 d’octubre del 2022

Croàcia: Opatija-PN Llacs Plitvice (4.1)

 Dia 4

Opatija-PN Llacs Plitivice


Avui ens hem aixecat més d’hora. Dutxa i esmorzar (7:20h). Aquella hora no havien arribat els nostres companys, potser l’efecte de les piles duracel, tenen el seus límits. Però si hi havia italians. Com Istria és bilingüe –italià-croat- deu ser molt fàcil per ells arribar-se a Croàcia. El caputxino era bo.







A les 8:30h, hora de sortida cap el Parc Nacional de Plitvice. Una de les joies de Croàcia, cal dir que en tenen moltes. El nostre conductor, que es diu Leo, s’ha posat ma al volant , per començar per carreteres nacionals, un trajecte de prop de 252 km. 





Hem agafat la carretera que va fer construir Tito –Josip Broz- a la dècada dels cinquanta, i que segueix la costa Adriàtica. Des de Opatija a Rijeka per l’E65 fins a Senj i d’allà un desviament cap a Brinje, la primera part del viatge per la línia costanera. Una costa molt abrupta, molt accidentat, amb el mar blau esperant-nos.  












Abans de començar el desviament, vàrem parar a una estació de servei, on es podia contemplar la  fortalesa de Nehaj , la vista era magnifica, al fon el mar, a partir d’ací, ja no veuríem la mar durant dos dies. Vàrem enfilar cap les muntanyes per una carretera estreta, la 23 on no hi havia possibilitats d’avançaments.  Ens endinsaven cap la zona agrícola de Croàcia. Una vall, amb el seu microclima particular, tot verd i bucòlic, hi havia bestia pasturant els camps. 





diumenge, 23 d’octubre del 2022

Barça-Athletic: Victòria balsàmica

 



El Barça ha guanyat amb comoditat davant d'un Athletic sense perill. Una primera part que el Barça ha dominat sobretot amb 15' estel·lars, amb gols de Dembélé de cap, Sergi Roberto i naturalment el gol de Lewandonski copiant-se a si mateix, i assistències de Dembélé que a fet un molt bon partit. La primera part s'ha aturat amb una falta contra Gavi, que l'àrbitre no s'ha dignat de xiular, quant estava davant. Sembla mentida que aquestes accions, siguin permeses perquè deixen un missatge decebedor per tothom.


A la segona part, no ha sigut com la del dijous passat. Les substitucions per donar descans, han mantingut la tensió i Ferran Torres ha fet gol -ja era hora- molt bonic. Un Athletic gris que no ha posat massa por al cor blaugrana. Gols, bones vibracions, però això no és la Champions, el proper   rival es el Bayer, llavors ja veurem a quin equip veiem.

Recomendaciones musicales