Dia 5
PN Llacs Plitvice- Zadar- Trogir- Split
Llevar-se a les 7h, el dia havia aparegut boirós. Hi havia rosada al terra i a les plantes. Molta humitat i fred (7º). Esmorzar, hi havia torradora, això si, a velocitat lentíssima, però per sort el pa no s’ha acabat de rostir. Misteri!
Hem tornat les claus i agafat les maletes i cap el autocar. Leo –el xofer, un noi corpulent, a apilat les maletes dins del espai corresponent, tot sol i sense ajudes-. Hi havia companys que és volien fer fotografies amb un ós que estava a la planta baixa del hotel. Hi havia ascensor, malgrat que nosaltres ho dubtàvem perquè no si veia per cap lloc.
L’ambient era de tardor rigorosa, núvols amb ganes de ploure, però finalment, no ha plogut. El trajecte per connectar amb l’autovia a Zadar ha permès veure un paisatge verd, molt verd, molts habitatges abandonats, producte de la Guerra. També hem vist ovelles i vaques, pasturant en un paisatge bucòlic, que va ser escenari de violència. Hem passat per diferents pobles, molt viuen del turisme, com hostaleria, ja que s’hi troben a prop del PN. També he vist llenya acumulada. Aquesta àrea està dominada per els Alps Dinàrics que fan barrera cap el Adriàtic. Hem passat per un túnel que a travessa la muntanya i que acaba sortint a la bora del mar. Hi havia el vent típic de la zona, el bura. En el trajecte ha explicat anècdotes sobre el origen de la cervesa d’ací, gràcies al aigua i les seves propietats.
L’autocar a acabat a la ciutat de Zadar i el inevitable i bonic mar Adriàtic. Allà ens esperava la nostra guia a Zadar, Paula, una veu peculiar, un to de venedora de fira o algú massa acostumat a parlar en un to monòton, sense modulacions. Tot plegat, un ritual d’aquest viatge. Perquè la qüestió és com podem estar atents a explicacions massa llargues quant els teus ulls volen mirar el que veu? Hi ha ànsia per explicar-ho tot, des de els grecs, romans, fins a venecians, otomans, l’Imperi Austrohongarès, la Primera Guerra Mundial, el naixement de l'Antigua Iugoslàvia, fins a la guerra fratricida de 1991-2001, i el procés per l’adhesió a la UE.
%20copia.jpg)
Zadar i el seu cas històric, té moltes sorpreses monumentals. Hem anat des d’on ens a deixat l’autocar, al costat del port, per Liburnska Ibala, és podien veure vaixells de tot mida, alguns molts grans. Hem travessat diferents carrerons fins arribar al altre costa on és pot contemplar el mar i els fons, l’illa de Uglijan. Hem passat per l’església i monestir de San Nicolàs. Al costat del passeig marítim teníem esperant a la nostre guia-sobre-el-terreny- Paula. Una de les atraccions del passeig marítim es l’orgue marí (Morske orguije) –Nikola Bašić-. Produeix so per mitja de les ones del aigua, depenent del onatge la sonoritat pot ser molt espectacular. Molt a prop hi ha una altra atracció, el Monument al Sol o la Salutació al Sol ( Pozdrav suncu), és una instal•lació fotovoltaica, del mateix arquitecta que va dissenyar l'orgue. Hi ha a escala la representació dels planetes del nostre sistema solar. No hi ha Plutó, per culpa d' Eris i la Unió Astronòmica Internacional, però això és un altre història.
Hem anat d'església a església com si fóssim una peregrinació de fervents creients. Referències gregues o romanes hi queda molt poc, el temps i l’activitat del home han sinèrgies de destrucció ho han fet possible. Hem anat a la Catedral de Zadar (Santa Anastasia), al exterior es pot contemplar els seu imponent campanar. L’església de Sant Donat, és la més icònica de estil preromànic (s.IX), però res més queda l’exterior, al interior queda la carcassa buida que serveix per la seva qualitat acústica per fer concerts de musica antiga.
Fòrum
Entre la Catedral i l’església de Sant Donat trobem vestigis del mon romà, és la columna decorativa que marca el costat occidental del fòrum. Com tot es reciclatge a l'Edat Mitjana era el "pilar de la vergonya" utilitzat per castigar els malfactors. A la columna encara és pot veure els trets de la Guerra Civil (1991-1995).
La nostre guia va explicar més enllà de la història del lloc, experiències personals. La seva avia era molt religiosa, a l'època de Tito, les esglésies no van tancar. Hi havia culte. La Guerra Civil ha fet ferides profundes. I explicava la seva indignació quan algú volia comparar el Covid i la Guerra Civil. En un altre lloc, tindre que parlar del comportament de la gent i l’embolic de les ètnies en la Guerra Civil. No va ser un fenomen natural, va ser atiar els odis i les frustracions en benefici de ideologies –hipernacionalisme- que van portar mort i sofriment.
Hem anat per el carrer principal i hem arribat a la plaça del poble (Narodni trg), si troba l'edifici de la Guàrdia municipal que data de l'any 1562. Una mica més a baix la columna romana que indicava l'inici de la decumanus romana (avui dia el carrer Major o Carrer llarg). La ciutat romana original va quedar destruïda després d'un terratrèmol al segle VI. Com que a l'Edat Mitjana no apreciaven l'arquitectura romana, van decidir construir damunt les ruïnes. Un clàssic de la naturalesa humana. Al final si troba la plaça del 5 pous ( plaça Trg pet Bunara),i la Torre del Capità de la edat mitjana. I ací desemboca al jardins del Parc de la Reina Helena (1829). Des de aquesta posició és pot contemplar la Porta Terraferma.
Els venecians son els depredadors oficials abans del segle XIX per aquestes terres. El seu imperialisme era extractiu, tota la riquesa d’aquests llocs eren portades a Venècia. Això be a compte de la Porta de Zadar o Porta Terraferma, on el signe del Lleó de San Marc, és signe del imperialisme del venecians.
