DIA 1
Des de casa -Fuengirola
Hem sortit a les 7.20h cap a l’A2 hi havia força transit. Ara que no s’ha de pagar és nota la quantitat de cotxes i camions que fan servir l’autovia. Hem parat a una àrea de servei per posar-hi benzina, estàvem a l’àrea del Baix Ebre. Hem anant passant per Castelló de la Plana i els seus tarongers donaven al paisatge un color verd molt agraït, també les xemeneies deixant anar fum de les fàbriques de ceràmica. Hem anat passant per València, hi havia molt de trànsit. Murcia, a la estació de servei de Santomera hem dinat i hem omplert de benzina un altra cop. He agafat una truita de carbassó, estava bona.
I desprès cap a Almeria i un paisatge ple de plàstics que ha anat envaeix tot el que veus. A molts llocs, naus industrials on proclamaven fruita exòtica. Al Ejido, l’epicentre de la febre dels hivernacles, de tota mina, omple tot el que els ulls poden abastar. Sembla que no hi ha aturador a aquesta mena d’agricultura intensiva. Un lloc de secà transformat en agricultura que necessita molta agua, la tècnica del gota a gota és generalitzada. Es evident que el treball feixuc no ho fan els propietaris, almenys els que tenen grans hivernacles. Una immensa quantitat de hivernacles des d’espais industrials fins a hivernacles molt petits, necessiten de la col•laboració de molta mà d’obra, i on millor què els immigrants! A més, no semblava haver cap impediment per posar en qualsevol turó hivernacles de qualsevol mida, tot si val. No sé si hi ha cooperatives o cadascú vent el producte pel seu compte. Però és segur, què una part essencial ho fa gent de fora i sense papers. Hem anat passant a la província de Màlaga, on també hi ha hivernacles, però sense comparació a Almeria. Es evident que el paisatge els importa un rave. Passat Màlaga per l’A”-A/, el trànsit era molt intens. Hem passat Torremolinos, Benalmàdena, el lloc previst per arribar-hi, abans què ens ho canviessin a Fuengirola. A les 17.45h hem arribar al hotel Las Palmeras, un quatre estrelles que ho és pas, i un edifici mastodòntic amb 500 habitacions, se cap gràcia ni glamur.
Hem donat un passeig per el passeig Marítim, què per ser un dissabte no hi havia gens d’ambient i és què estem en temporada de jubilats, nacionals i també estrangers . A les 19.20h hem anat a sopar al hotel. Bufet lliure, molt de menjar, discret, hi havia molts estrangers. Quant marxàvem del restaurant per donar un altra volta per el passeig marítim, arribaven els del IMSERSO que venien amb avió. Alguna cosa els ha fet arribar tant tard, perquè el vol era a les 18.25. Ara estic escrivint tot això, dins d’una habitació típica d’hotel sense ànima. Si volia veure el mar, eren 10€ extres per dia. No hem vist des de la habitació el mar i si un pàrquing. Hem vist sèries abans d’anar a dormir. Demàs anem a Màlaga capital en tren.
