Per començar, en Bergman, és presenta davant d’en Torkel per dir que vol ajudar en la investigació. En Torkel acaba accepten, malgrat el desgrat d’Úrsula, una altra investigadora, que coneix bé amb Bergman. Bergman, té un únic motiu, utilitzar les eines de la policia per esbrinar qui és l’Anna Eriksson. De moment, ja és a dins. Mentre, l’assassí, ha posat al garatge del Lundin, la jaqueta ensangonada d’en Roger. L’assassí, vol què les proves apuntin a Leonard Lundin. Una trucada anònima, porta a la policia al garatge en qüestió, i troben la jaqueta, malgrat què el dia anterior, havien escorcollar el lloc, sense trobar rés. Bergman, en molt poc temps, dins del grup, ha sigut capaç de posar del nervis a tothom. Per fer punts, Bergman, rebutja que la jaqueta l’hagi posat en Leonard, és massa evident, inclòs per el tanoca del noi.
Per fi, han obtingut els vídeos què buscaven. A les imatges és veu en Robert, i també amb Leonard. L’institut Palmlövska, on estava Robert, resulta què també va estar en Bergman, han tingut paraules desagradables amb el director, per saber com li anava al noi. Veient l’ institut, ha pogut pensar que ““Al capdavall, l’infern no tenia tendència als canvis” (pàg.197). Han parlat amb la seva tutora. Comproven, que la Lisa, la novia d’en Robert, els ha mentit descaradament. Ara la Vanja i el Bergman, s’han van a casa de la noia, saben què està sola. La pressionen per què els i digui què va passar al capvespre. Per fi, la Lisa confessa que en Robert no és el xicot d’ella, és un altre, en Robert va marxar d’hora. Venen els pares, i quan veuen l’escena volen muntar un pollastre, però en Bergman, s’ho manega de tal manera, que surten d’allà havent capgirat la situació. Desprès d’anar a casa de la Lisa, s’han van a casa del seu millor amic, en Johan, la conversa sembla què no va enlloc, però els diu que el bidell de l’escola, el van fer fora, per culpa d’en Roger. Això, si és un avanç o almenys ho sembla.
La Vanja i en Bergman, tornant al institut per parlar amb el seu director, i preguntar-li si podia explicar que va passar amb el bidell. Segons el director, el bidell venia alcohol els menors i per això, havia sigut despatxat. No calia fer un gra massa de tot això, les i diu. La Vanja es pregunta què tenia que passar per posar una denuncia a la policia?
S’han van a la adreça de bidell, que és diu Axel Johansson. A la seva casa no hi es. Mentre va en cotxe, Bergman, té un soliloqui particular. Ell estimava a la Sabine, i a la seva filla, i ara, tot d’una podia tenir una filla o un fill, era una situació ven estranya la seva. La veïna d’Axel és molt xerraire, i segons Bergman, una dona de gris, perquè tot ho porta d’aquest color, els explica que fa dos dies no a vingut a casa, però té una novia molt jove, i no ho veu gens bé això. Pels carrer d’Axel, i troben a Haraldsson, buscant pistes, tot sembla encaminar-se cap el pis d’Axel. En Axel, tenia fixa policial, això era bo, potser havia pujat d’escala, però mai se sap. A més, si l’assassí, era un estrany, llavors, la possibilitat d’enxampar-lo és feia molt i molt difícil. A la reunió del grup, s’explica tot això, de fet no s’ha avançat massa, trucant a la Vanja, també té vida privada, i escolta bones noticies. Torna a la sala de reunions. L’Ursula està a punt d’arribar.
Quant arriba porta noticies d’allò més inquietants, va morir de un tret al cor, per això l’assassí, va furgar al cor, per treure-li la bala, les ganivetades, eren postmortem. En tot cas, no hi ha masses pistes*.
*Hjorth & Rosenfeldt, Secrets imperfectes, Trad. Jordi Boixadós. Sèrie Bergman 1, labutxaca, Barcelona, 2019.
