Transcribo un texto de Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964): Xenofobia
“ (…). En qualsevol cas, l’estranger és un punt de referència polèmic, probablement imprescindible, per a un patriotisme agressiu. (…) Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som “estrangers” per a algú. I de l’estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial. Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el forester se’ns presenta com a client. No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto. (…) L’antiga xenofòbia, l’autèntica xenofòbia, l’odi a l’estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara. Ni que sigui mentre els Estats tinguin escoles obertes. (pàgs. 179-180)
[En cualquier caso, el extranjero es un punto de referencia polémico, probablemente imprescindible, para un patriotismo agresivo. (…) Toda xenofobia contesta a otra xenofobia, ya que todos somos “extranjeros” para alguien. Y del extranjero, hacemos un enemigo: cada extranjero es un enemigo potencial. Solamente la moderna expansión del turismo comienza a derogar este principio de vieja prosapia sentimental: ahora el extranjero se nos presenta como cliente. No sé si el turismo acabara rebajando la xenofobia: lo dudo. (…) La antigua xenofobia, la auténtica, el odio al extranjero, sin embargo, perdura y perdurará por mucho tiempo todavía. Ni que sea mientras los Estados tengan escuelas abiertas.]
[Joan Fuster, Obres Completes/6 Assaigs,2. Clàssics Catalans del Segle XX. Edicions 62, 2ed. Barcelona, 1992]
