Avui és l’aniversari dels atentats terroristes a Barcelona i Cambrils. La memòria és fluixa sobretot si no et toca d'a prop. Setze morts i a prop de tres-cents ferits de diferents nacionalitats. Hi queden dubtes molt seriosos, per exemple, el paper del CNI. Però això, sembla impossible a d’hores d’ara que hi hagi una explicació raonada. El silenci dona peu a tota mena de elucubracions. Ripoll i la neofeixista Orriols expressa la por i la utilització partidista de la xenofòbia. Avui, la idea del immigrant que surt del seu país per quedar-se a un altra país sembla cosa del passat. La precarietat estructural on estem tots ficats, les facilitats dels mitjans de transport, fa que la idea de integració –desintegració dirien alguns- sigui borrosa. El problema és global i per tant les possibles solucions també. I malgrat tot, la sospita, el rebuig de tot el que representen, s'estén com una bassa d’oli, a punt perquè gent com l’Orriols o els de Vox, però també la resta aprofundim entre ells i nosaltres.
